El vent rugeix
El vent rugeix amb força
Aquesta matinada que mai no acaba
El vent llepa en solitud el silenci trencat
Mentre el diàleg esclata contra la persiana
Amb una ràbia desconeguda, difícil d'entendre
La respiració s'entremescla amb la pressa
Del corrent d'aire que em llança
A terra lectures d'altres hiverns
Les d'ahir i les pendents
La intensa fura d' Eolo m'arrapa la nit
Espectres de frases sense sentit
Murmurades a cau de llavis em parlen
De passions malaltisses escrites com
Dictades per quelcom darrere la pantalla
Del nostre petit cervell extern
Els records analògics
Solapen les records digitals
Tot a un pas del 'reset'
Tot virtualment emmascarat
Tot com una carta d'ajust antiga
©rosa miró
22/2/24
03:05 am
