També cal fer dissabte

 

També cal fer dissabte

Per l’escriptori-dormitori

Per la prestatgeria-poesia

Per la prestatgeria-narrativa

Pel calaix-desastre

Pel caixó-de sastre

Pels arxivadors-A-Z

Pel tossal-fulldina4

Pel paper-muntanyes

 

I fent, fent, a una se li estira la boca

En trobar un poema manuscrit

Datat a 24 de juliol de 2016

I enceta lectura i es diu, caram!

Quin títol més delicat: ‘Petitesa’

 

I com el meu coescritor-traductor

Va fent, fent els seus poemes

Quotidians, mil versos, mil moments

I com jo, de vegades, perd l’oremus

I entre en una topetia absurda

A veure qui escriu més poemes al mes

Us deixe, lectors, només el títol:

‘Petitesa’

Consta de tres poemes

Tres poemes per sumar al recompte d’abril

Escrits un vespre passat mariner

A voreta platja observant la quotidianitat dels estius

El poeta amic coescriptor m'ha guanyat altra vegada.

 

©rosa miró🌹🍀

Hi ha un lloc al Japó

Nara

On habiten els cérvols lliures

Diuen els d’allà que són missatgers

Dels déus. Les imatges

Rebudes per la quarta parcel·la del meu voler

Em colpegen fortament i dolorosa

El cor empàtic i malalt

Ja està ací el lament

Sec i mut penós, fa mal

 

Un crit ofegat amb veu alta

Diu al vent el nom de Laura

Cride amb totes les forces de les cordes

Gemegue ofegada en llàgrima: –Laura!

 

Plore, pregue, clame, demane, suplique

Amb totes les forces dels meus anys valents

Al cérvol ambaixador del déu del cranc

Del déu que ataca als joves sense saber

Que el mal que fa és immensurable

 

Oh déu del cranc, per què?

Per què als joves?

Per què fas patir fins a la malaltia als pares?

Laura ajuda a donar vida

Laura és llevadora meravellosa

Laura rep al món la vida

No li lleves la vida a Laura

Déu de cranc escolta el cérvol

Deixa la tristesa allà

Porta l’alegria a la comare

A la família

Déu, escolta l’ambaixador

 

Hi ha un lloc al Japó, Nara

On habiten cérvols lliures

Diuen els d’allà que són missatgers

Dels déus

Déu, escolta l’ambaixador

I torna’ns l’alegria de viure

 

 

Per a Laura

©rosa miró

 

Nara

 

Hi ha un lloc al Japó, Nara

On habiten els cérvols salvatges

Diuen que són els missatgers dels déus

Observant els instants el meu cor

ha copejat de nou les parets

He sentit el meu crit de súplica als missatgers

Un crit a cops i per segons. Un crit ofegat parlat alhora

El cop de goig cridava el nom de Laura amb totes les meves forces

He plorat pregant, clamant aquest missatge, sense més ni més, al cérvol del déu del càncer que ataca els joves

Deixa els joves en pau, els nens, els grans, deixa de fer patir els malalts i els seus acompanyants. Emportat la maldat perquè la transforme en alegria.

Porta-li la tristesa i torna'ns la vida.

La primavera ve forta

 

El cos em pesa tot i sense llençols

Autòmat moviment cap al finestral

L’obric, obric la porta, obric el clos

La pluja em saluda; veieu com sempre

La pluja i jo i jo i la pluja i la pluja i jo?

 

M’entretinc amb l’arc iris

Del meu petit tancat

Mentre l’americana treu

Suc negre aigualit a ritme de locomotora vella

Xuf-xuf, xuc-xuc, xuf, xuc

 

La nit d’abril ha obert

En un esclat màgic

El misteri dels lliris d’aigua

La bellesa de les roses, capolls de cor

Amb espines roges, vives, noves

Quina punxada als dits de l’amor

 

Els colius blumei, fins a l’infinit de colors

Em saluden amb un cop d’ull i amb un hola, Rosa

La primavera ve forta

©🌹miró

Mis Dior

Quasi sempre estrenava mitges ma mare

El meu pare va ser comercial de la firma Dior, ma mare lluïa les mostres de temporada passada

Jo em perfumava amb essència de Mis Dior amb delicadesa una goteta darrere de cada orella

El pare obsequiava amb mostres de perfum que la firma regalava als encarregats de fer comandes de botiga

Rèpliques, belles miniatures, flasquets en forma de gerro per a roses de pitiminí o

En forma de llàgrima pel preu de venda al públic

Prem els ulls, veig mon pare introduir les cuidades mans sense durícies a la seda, lycra o escuma de luxe estirant el producte sobre el puny

Mitges amb costura, pantis, per a portar lliga calces

De vegades recorde temporades on la mare portava les calces sargides com cicatrius o esgarrades o plenes de curses.

El riure, el llant

El passat es fa present

I hom no voldría recordar

©️🌹miró

El meu Ausiàs March

De Llir entre cards

9 [39]. Qui no és trist, de mos dictats no cur

     E, la raó que en tal dolor m'empeny,

8   amor ho sap, qui n'és causa estada.

     Alguna part, e molta, és trobada

     de gran delit en la pensa del trist

     e, si les gents ad gran dolor m'han vist,

     de gran delit ma arma fon companyada.

     Quan simplament amor en mi habita,

     tal delit sent que no em cuit ser al món

     e, com sos fets vull veure de pregon,

16  mescladament ad dolor me delita

Ai, de mi que no m'entenc 

Sense més ni més

Em pose de mala castanya

L’ametlla líquida i dolça amb café del més pur aràbic

Es fa agra en apropar la fitxa

De fitxar en l’espieta de presència

 

Sense més ni més

M’escaparia al meu dic de pau

Allà, venen, pessiguen, se’n van, tornen

Amb l’esguard que les mira

Amb els peus nus que les senten

Em falta vitamina D

Quan el cor reflexiona

Sobre l’amor, des de l’amor, amb l’amor

Sense amor. Escala d’amor. Tipologia d’amor

Amor

 

 

©Rosa Miró

 

Esperar

A qui he d'esperar? 

Què he d'esperar?

Per què espere tant?

Esperar què?

Esperar

Esperar-nos

Espera'm

T'esperaré al port

A poqueta nit

Quan les sirenes van a dormir

I els senyors del mar somien amb elles

©️🌹miró

Avui he creuat el campus

Avui he creuat el campus d'oest a est

Avui he vist el pas de les estacions, del temps de la vida, dels companys, dels llibres i dels apunts, a font lent

Avui he  recordat la primera pedra amb el  protocol reial amb la llista de confirmacions, amb la policia amagada en llocs estratègics.

La càpsula del temp amb les monedes dels noranta i premsa i m'ha agafat una angoixa indescriptible

 I, sense menys, m'he posat a plorar

Com ha passat la vida

Avui he iniciat el meu compte enrere laboral

Tinc por, em fa por, vindrà la por

Ens passem la vida reajustant-nos 

I quan aconseguim un reinici acceptable

Arriba el que escull un tros del tot

I ens fa tornar a encetar un capítol nou

Potser del mig, del final o d'un nou principi

©️🌹Miró

La lluna i la recta bogeria dels amos

Ai, si pogués

Ai, alçar el vol cap a la recta que assenyala la lluna cap a la punta de la pau

Ric i plore,  m'adorm amb la mitja lluna somiant 

La pau de la infantesa i el genocidi repetit pels morts que van morir i els morts vius que maten La xicalla innocent que avui li tocaria riure

Però els monstres de la guerra manten sense pietat

Avui comprenc moltes coses de la pau i de la guerra

De l'amor i de la passió

I de l'odi i del mal

I de la guerra

I de la guerra

I de la guerra

I de la guerra

I de la guerra

G                  

  U

    E

      R

        R

          A  

Sempre la mateixa

Sols canvia de segle i de lloc

©️🌹😎

8 d'abril de 1990

Volia dansar clàssica

Volia obrir una llibreria

Volia ser professora de francés

Volia ser infermera i corredora 

de  ral·lis i vaig ser secretària

mare, filla, taxista, cuinera, conta contes, lleva pors, aficionada a la pediatria, a la geriatria

Quan va morir el meu pare volia obrir un calaix però me'l van amagar, no sabien on estava

El meu passst, els meus records els van llançar al camió de les escombraries

Demà la meva filla dos de tres fa anys, trenta-cinc anys

La nena venia asseguda i no va voler donar-se la volta, tantes vegades que la donaria en natació sincronitzada i jo fa trenta-cinc anys a la porta del quiròfan esperant acaronar-la

Vaig parir pel melic, obertura en canal, una estrella valenta, erudita i divertida.  Quan ve a casa el seu passat l'està sempre esperant escampat per les estances on un dia va créixer i va imitar les meves lectures, les meves fantasies i les meves històries.  Poques vegades m'ha vist plorar.  Per molts anys filla del meu voler

@🌹miró

Inventari de trajectes – Trajecte 17

Fa dies que pressentia la tarongina

I en el meu enyor, diries que l’ensumava

Que l'escampava per marjals i camins d’alqueria

A la claror del llaurador matiner

D’espardenya i de llegona

De reguer que inundarà l'horta

 

Quan el cos renúncia als efectes de la cafeïna

Quan corre el marca presència

Quan ni temps tens de fer un café de calcetí

Una fa coses estranyes

Us confesse

He parat al costat d’un camp de tarongers

Exultant i desbordat de floretes tendres, fràgils com la meua mare

He baixat de la calessa mòbil a la mà

Llums de posició, alerta als porcs senglars

He vençut qualsevol por

Olorant la flor més dolça de primavera

Les mans han pres un pom que

Irresistiblement em suplicava el meu amor

Alliberades del reixat

Han perfumat el carro, la burra i l’amo, i

El despatx que com deia Gloria Fuertes

la oficina me deja casi muerta

 

7 d’abril de 2025

I demà serem a 8 d’abril

©de les fotos i del text Rosa Miró

Em lliuraré a la ronsa de la barca

Deixaré passar el temps

Em lliuraré a la ronsa de la barca

Sense ànsies, ni pesars, ni laments

Ni remordiments, ni queixes, ni esperances

Arribada la partida em duré les deixalles

Les alegries, els meus aquells, els meus d'allò altres

Que volia ser i no vaig arribar

I després del meu no ser

En passar els anys quedaré com un estel-secretària

Encendre la llum de les vostres nits

No donaré de baixa el comptador

La meva herència serà el llegat dels meus llibres de paper i alguna cartilla amb què vaig aprendre a llegir

I algun quadern de cal·ligrafia

Vosaltres verseu-me a l'alba

Notareu la meva presència en les estrofes

Al vent, en les aus nocturnes

I en les gotes de la pluja

©️🌹😎

Bon dia València - - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

     Bon dia València!  

 València els esperava

Plena d’olors de tarongina

de mar

de traques i mascletades

València de jocs florals

de fires de juliols

d’horta i d’aiguamolls

D’arròs

València

amenaçada pel riu

Art pertot arreu

Arquitectura

Novel·la

Música

Pintura

Teatre

València

pendent del Túria

dels bous i de les processons

de coronacions i manifestacions

València rica

València burgesa

València gremial

Artesanal

©Rosa Miró

Adéu Barcelona- - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

 Adéu Barcelona

Adéu Barcelona

Adéu Margarida, adéu Josep

Cap on tireu?

Cap a València

I tu

Jo em quedo aquí

Al costat del port i de la mar.

Barcelona cuida’t.

Vosaltres també, macos

Ha estat un plaer conèixer-vos,

Tres anys són uns quants

A nosaltres també

No t’oblidarem, Barcelona

Cuida’t molt i progressa

Tens valors per a continuar creixent

Treballadora

Capdavantera

Matinera

Progressista

Emprenedora

Lluitadora

T’estimes allò que és teu

No deixes que t’ho prenguen mai

Adéu

Adéu

L'amor - - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

L’amor

Bona tarda

Bona tarda

Com et dius?

Jo?

Jo em dic Margarida

I tu?

Jo em dic Josep

Sóc de València i tu?

Jo d’Argujillo, un poblet de Zamora

Tinc cosins a València

Què fa una noia com tu ací a Barcelona?

Servir. I tu?

Estic aprenent un ofici

Sóc quasi barber

Quan lliures?

Dissabte vinent.

Ens veurem?

Ens veurem

I l’amor

Ja està

I l’amor

Agitada i tremolosa

ànima

Trastorn interior

On?

Al cor, al pit, al cap

Lleugeresa de cames

Confusió temporal

Ahir

Avui

Demà

S’acabarà?

I l’amor

Ja està

Ells dos

Tots sols

Ulls negres

Negres com l’ avinent

Apassionats,

encisats

ardents

fogosos

Sense por

esbojarrats

inflamats

enamorats

a ciutat

Trenta dos-dissabtes

Dos diumenges

Dues-centes promeses

Vint-i-tres somnis

 

©Rosa Miró