Hi ha un lloc al Japó, Nara
On habiten els cérvols salvatges
Diuen que són els missatgers dels déus
Observant els instants el meu cor
ha copejat de nou les parets
He sentit el meu crit de súplica als missatgers
Un crit a cops i per segons. Un crit ofegat parlat alhora
El cop de goig cridava el nom de Laura amb totes les meves forces
He plorat pregant, clamant aquest missatge, sense més ni més, al cérvol del déu del càncer que ataca els joves
Deixa els joves en pau, els nens, els grans, deixa de fer patir els malalts i els seus acompanyants. Emportat la maldat perquè la transforme en alegria.
Porta-li la tristesa i torna'ns la vida.
