La Mikado xiula i llança espurnes a contravent.
Segura, negra i altiva, mentre li posen carbó.
Panxa plena, fartanera, orgullosa escuraplats.
De vegades, sembla una oca,
D’altres, una cabra folla.
Alerta!, les regnes esgarrapen els carrils amb fúria,
les vies criden, el tren s’atura.
Dues pedrotes han infartat el cor de la Mikado.
Xiulets, puntades, passos marcials,
La fiscalia olora com el musell d’un gos.
Cupons, cartilles, racionaments.
Tinta de fam i de por.
©Rosa Miró
