Hi ha un lloc al Japó

Nara

On habiten els cérvols lliures

Diuen els d’allà que són missatgers

Dels déus. Les imatges

Rebudes per la quarta parcel·la del meu voler

Em colpegen fortament i dolorosa

El cor empàtic i malalt

Ja està ací el lament

Sec i mut penós, fa mal

 

Un crit ofegat amb veu alta

Diu al vent el nom de Laura

Cride amb totes les forces de les cordes

Gemegue ofegada en llàgrima: –Laura!

 

Plore, pregue, clame, demane, suplique

Amb totes les forces dels meus anys valents

Al cérvol ambaixador del déu del cranc

Del déu que ataca als joves sense saber

Que el mal que fa és immensurable

 

Oh déu del cranc, per què?

Per què als joves?

Per què fas patir fins a la malaltia als pares?

Laura ajuda a donar vida

Laura és llevadora meravellosa

Laura rep al món la vida

No li lleves la vida a Laura

Déu de cranc escolta el cérvol

Deixa la tristesa allà

Porta l’alegria a la comare

A la família

Déu, escolta l’ambaixador

 

Hi ha un lloc al Japó, Nara

On habiten cérvols lliures

Diuen els d’allà que són missatgers

Dels déus

Déu, escolta l’ambaixador

I torna’ns l’alegria de viure

 

 

Per a Laura

©rosa miró