El ventijol de la tarda titil·la el carilló de nacre fi
Ahir el vaig penjar al clos de darrere
On Les Agulles de la santa bufen ratxetes del nord
Avui, ja res recorda la foscúria sobtada
Les despentinades palmeres assenyalen
Per on m'arriba l’aroma a tarongina
A gessamí fresc i herba tallada
Tot fa olor a gest de mà
Arrencant la pàgina d'abril
Els ocells pompeians parlen tots alhora
Xivarri de merles, refilet d'oronetes i falcies
El gos falder es menja un pal
Jo escriuria versos, versos, versos
En aquesta casa només cuine jo
La Bruixa Avaria lampista oficial
Canvie tub i clau de pas de la tassa del vàter
En un tres i no res
Puc posar-te a zero i reiniciar-te, si vols
T'arregle els armaris per dins i per fora
I, si em dones les gràcies amb un que llesta ets
Agafe l'eixida i em done una volta de rosca al cor
Un dia em compraré un mono de treball gris
De trenta-una butxaca per guardar
Les peces que em sobren quan em desballeste
Quan desmonte la rentadora o el florit acumulat en la nevera
I una caixa de ferramentes amb sentit
La que tenim frega el caos
L'agafe de l'ansa i em cau a terra
Molt de tot i poca traça
🌹miró
