Avui he creuat el campus d'oest a est
Avui he vist el pas de les estacions, del temps de la vida, dels companys, dels llibres i dels apunts, a font lent
Avui he recordat la primera pedra amb el protocol reial amb la llista de confirmacions, amb la policia amagada en llocs estratègics.
La càpsula del temp amb les monedes dels noranta i premsa i m'ha agafat una angoixa indescriptible
I, sense menys, m'he posat a plorar
Com ha passat la vida
Avui he iniciat el meu compte enrere laboral
Tinc por, em fa por, vindrà la por
Ens passem la vida reajustant-nos
I quan aconseguim un reinici acceptable
Arriba el que escull un tros del tot
I ens fa tornar a encetar un capítol nou
Potser del mig, del final o d'un nou principi
©️🌹Miró
