Fa dies que pressentia la tarongina
I en el meu enyor, diries que l’ensumava
Que s'escampada per marjals i camins d’alqueria
A la claror del llaurador matiner
D’espardenya i de llegona
De reguer que inundarà l'horta
Quan el cos renúncia als efectes de la cafeïna
Quan corre el marca presència
Quan ni temps tens de fer un café de calcetí
Una fa coses estranyes
Us confesse
He parat al costat d’un camp de tarongers
Exultant i desbordat de floretes tendres, fràgils com la meua mare
He baixat de la calessa mòbil a la mà
Llums de posició, alerta als porcs senglars
He vençut qualsevol por
Olorant la flor més dolça de primavera
Les mans han pres un pom que
Irresistiblement em suplicava el meu amor
Alliberades del reixat
Han perfumat el carro, la burra i l’amo, i
El despatx que com deia Gloria Fuertes
la oficina me deja casi muerta
7 d’abril de 2025
I demà serem a 8 d’abril
©de les fotos i del text Rosa Miró
