El cos em pesa tot i sense llençols
Autòmat moviment cap al finestral
L’obric, obric la porta, obric el clos
La pluja em saluda; veieu com sempre
La pluja i jo i jo i la pluja i la pluja i jo?
M’entretinc amb l’arc iris
Del meu petit tancat
Mentre l’americana treu
Suc negre aigualit a ritme de locomotora vella
Xuf-xuf, xuc-xuc, xuf, xuc
La nit d’abril ha obert
En un esclat màgic
El misteri dels lliris d’aigua
La bellesa de les roses, capolls de cor
Amb espines roges, vives, noves
Quina punxada als dits de l’amor
Els colius blumei, fins a l’infinit de colors
Em saluden amb un cop d’ull i amb un hola, Rosa
La primavera ve forta
©🌹miró
