Escoltes un adagio
Mentre uns dits invisibles
Et premen amb força enmig del pit
Tan dur com de la seua veu l'oblit
Tan dur com de l'adéu etern el buit
Un piano trist, melangiós
Com la pluja amable que s'enyora
Escoltes un adagio
Mentre uns dits inventats
Acaronen el plaer
Però, sols cendra de calendari
Records que el temps desdibuixarà
Com de la seua veu l'oblit
©️🌹Miró
Escoltant el concerto en ré mineur BWV 974. II.Adagio
Admire el tapís de cuques de llum
Ara que la Lluna es desdibuixa
De tant en tant una fulleta seca
Fa una cursa petita i silent
Arrenca, roda, s'atura en sec
Espera l'invisible
Per ballar la dansa de la mort
Fulles pel jardí, llunes, gats ravalers
Miols de zel ancestral en la nit de febrer
Em caldria una becqueriana per pactar
La treva entre el jo i el mi
Al lluny una persiana tanca les formes d'uns cossos nus
Els panys preparen els silencis de les cases
Apague el llum. Bona nit
©️🌹Miró
A cada collita caldeja més febrer
Diumenge vaig sentir els ametllers florits
En la pell, en els ulls, en el meu endins
Si no neva
Si no gela
Tindrem bona arreplegada
Dolços panellets
Torrons de tot l’any
Aperitius salats
Bonica a rebentar retines
Bonica a més no poder
La floreta de l’ametller
©🌹Miró
Pregunta’m ara
Passat l’estiu
Passant l’hivern entre dies curts
Remors de mars tan distintes
I records de la fangada miserable
Pregunta’m avui
Davall la pluja amable aquest dies
Penedida de la malesa
De l’enfit de terra de ma terra
De l’enfit de gent del meu poble
De l’enfit de penes com a pedres
Pregunta’m ara mateix
Com són els teus ulls
Com són les teues mans
Com és la teua prosa
Que m’atabala i se me clava
Com l’agulla més fina del coixinet
De costura de Maria, la iaia meua
Com un bon xampany esperant
A l'abric dels anys
©🌹Miró
En última instància, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem. -Joan Fuster
Sa represa no existeix
Pot ben dir que no es retroba
Perquè mai ha estat perduda
Doncs ha estat des de l’inici cent dones
Mai no s’ha plantejat si
A la passió es deslliurava
Si llegia o estudiava
Doncs ha estat des de l’inici cent dones
Ni tampoc es capficava si anava
D’on venia o si tornava
Tan sols temença immensurable
Titella de fil niló
Jugant sabent de la por i del crit
Creixen callant i engolint
Vivint, criant, educant
Escrivint envellint
©️🌹Miró
Mentre tancava els ulls
Al plaer de tastar versos
Mentre imaginava instants
Delicadament màgics
Quan em mossegaven per dins
Les paraules tancades al pany del silenci
Quan es blindava l'eixida del caos
Va tocar al timbre, sense desitjar-ho
La vida interior d'una poeta de barri
Secreta a tota confiança
No va estar, potser, l'aparició del món una serendípia?
©️🌹Miró
Que importa esperar
Que importa enrabiar-se
Que importa voler
Que importa escriure açò
Allò altre
A la vora mar
Si les ones tot ho esborren
Improbable atzar
Impossible realitat
Una vida interior, secreta
Un contracte de paraula
Sense notari
Un poema a dos veus
Un poema de gust dolç
Un poema càlid
Com una nit d'agost
Al caliu de les estrelles
©️🌹Miró
Hi ha vesprades de malenconia pàl·lida
Te la porten en safata mentre escoltes el plugim
I et preguntes per què has hagut d’amprar del passat vells trastos corcats
Mires el fòtil plantat enmig del clos humit per l’aiguat de tot el dia.
I només se t’acut tallar una rosa roja i una rosa rosa i fas un collage
Hi ha andròmines de corcadura que hom s’empeny a rescatar entre vida soterrada entre caixes i teranyines de pedra
Te les mires de reüll i en un rampell seus a la gandula mentre la iaia Maria cus
Maria cus i canta
Tu ets feliç, l'estimes tant
Sobtadament arrufes l'entrecella sobre l’accelerador del temps
La màquina de cosir se difumina a l’oïda
La veu de la iaia també
Un clic et retorna al present
A les mans un mòbil amb l’opció càmera
Maria, la meua iaia
©️🌹Miró
https://photos.app.goo.gl/mQudM8FZXKkK4Pju7
La gavina tafanera
La del far de les meues Columbretes
La de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona
Ha volat fins aquest mar
Mar menorquí de colors cinc
Blau tinta blau cel blau marí blau blau blau turquí
Com els seus ulls quan mira
Refugi de versos calmosos
Aquell esguard no oblidat
16-06-2016
Platja de Binibeca Vell
Menorca
https://photos.app.goo.gl/TeB4bmVCDHjcz97u5
Talleres Islados 2016
Santa Mercedes, Sant Lluís
Menorca
©🌹Miró
Quantes raons caigudes
Quantes alegries
Quantes melangies
Quanta pena també
Quantes esblaimades fotografies
Passa la vida
Calladament o enfurismada
Unes vegades amb joia estrepitosa
D’altres fueteja amb una cua de bou
Cap mirament
I fem camí
Anant anant, anem
Contemplem el que hem anat fent
Amb orgull mirem el que més idolatrem
La nostra descendència
La nostra llengua
La nostra identitat
Entre calendaris de cuina i ordinadors d'oficina
M'ha passat el temps sense adonar-me
©🌹Miró
Caminar per davant del vent
Tal vegada volar
Abraçar la brisa suau
Ancorar la barca al dolç remoreig
Agrair el que tenim
A cada albada
A cada posta de dia
A cada reflex del sol sobre la pell
A cada nota d'ocell
©🌹 Miró
Senars parells
Desamors amors
Tedis
passions
Temors confiances
Possessions llibertats
Com una bola de gel geganta
Transite per una corda finita
Que marca la distància
Entre el meu desconcert i tu
©🌹Miró
De vegades somie
Que em succionen per un tub
Que em lliuren al fons de la deshidratació
Que faig tot el camí fins al sol, assoles
Altres vegades m'alce budista robotitzada
Unes altres em sent paquiderm jubilada
I m'empasse versos ingrats
del circ de la vida
I reste sola mirant el mar
©🌹 Miró
Mentre creix el silenci i la nit s'acosta
i al cel s'apaguen els llums la casa es prepara
Per al sopar, noticiaris, converses petites i poca cosa més
No hi ha guarnició, ni primer plat però sí hi ha segon i postres
Tampoc hi ha ganes d'encendre el foc
Dicteu-me muses dels encanteris
Una recepta celestial
©️🌹Miró
No em calen subtilitats
Evite fums
La meua realitat:
L’estima dels que m’estimen
No em calen amistats
Amics, els comptats amb una mà
No em calen converses anodines
Els meus llibres, un bon vi, salut
Em cal poesia, riures i alegries
Música per al cervell
I poca cosa més
©🌹Miró
Conserveu els records dels vostres majors
Com la joia més valuosa
Entre cotó i paper de seda
Pareu esment amb entusiasme i sorpresa
Com si fos el primer cop que ho escolteu
Graveu-los, si cal
Escriviu-los, si cal
Amarreu-los amb set panys
Pot ser un dia les recordances reiterades
Es converteixen en memòria de fum
Aleshores haureu arribat tard
©🌹Miró
Subtilment acampes pel meu
silenci
Que no hi ha remor d’amor no
tangible
A la vora vas i tornes silent
Saborosa sal per demà els
nostres ulls
Tastes l’amargura d’un llenç
partit
Amor insensat, conte perillós
Ritme anodí la pau que jo tenia
I ara què faré jo amb aquest
deler?
©🌹Miró
Tu cap a un costat del llit,
Jo cap a l’altre
I ens acaronem tots sols
Tu, a tu
Jo, a mi
I en silenci sospirem el plaer mut,
Solitari
Cap sentit allò teu que ja no és meu
O a la inversa
Inspirat en lectures de Quim Monzó i del poeta valencià Lluís Roda (un dels meus mestres)
©🌹Miró
El present continu no me l’empasse
El pretèrit imperfet tampoc
La taula periòdica l’odie
Així, com una metàfora soc jo
Hi brolla l’arbre de l’amor marcit
Formós com un aiguaneix convex
Plaent, bullent, amorós el teu flirt
Surt la química, clama l’annex
No saps com arriba però arriba
I ara? Després el buit
Que l’amor remou grans albaïnes
Es menja fams i desnona amargures
©🌹Miró
Què mires, gavina?
Capficada observe callada
Les restes d'una guerra passada
Cridòria, mudessa sobtada de mocs i de metralla
Què escoltes, gavina?
Astorada sent discreta
Els ecos d’un xivarri llunyà
Marques de l'horror impreses en l’aire
©️🌹Miró
Plaça Sant Felip Neri
Barcelona
Sóc del país del taronger
De l'olivera i l'ametller
Sóc de la terra de les fogueres
De la música i l'esclat
Sóc del país on no sap ploure
On els polítics dretans
Maltracten la meua llengua
La llengua dels meus pares
La llengua dels meus iaios
La llengua de les meues filles
On els polítics dretans
No la parlen per complexe
No saben de March
No saben de Llull
No saben de Verdaguer
No tenen ni putes ganes
©️🌹Miro
Observar el bram de la tempesta
Que esbossa l'horitzó entre mar i cel
També és espiritualitat
Mentre el cervell buida les algues
Del nostre quadern de bitàcola
Hi ha dies que al vespre
Baixe a l'espigó gris de l'absència
Regire entre escumes i niells
Mai veig el vidre del teu missatge
I pregue cap cot a Neptú
©️🌹Miró
Benicàssim
Av. de Ferrandis Salvador
Després del concert d’Arpa
El petit cadàver entre els meus braços
El petit cadàver dins el sac de gasa de cotó
El petit cadàver va desaparèixer en caixeta de fusta blanca
Digues-me, nit fosca! Qui se'l va emportar?
Digues-me, on se’l van endur?
He preguntat pel seu nom any rere any des dels meus dotze
Em van dir que la infermera el va batejar amb el nom de l'artista del Renaixement.
El seu nom, el meu germà, el més petit
Va desaparèixer dels registres, de la terra
De l'ossari i del quadre del cementeri entrant a mà dreta
El meu petit germà, el més menut
©️🌹Miró
Sempiterna pedra
Al passeig acomodada al tron
De cames creuades i peus nus
Mànigues arremangades
A l’ombra fresca del capell de palla
L’esquena tesa, la ret damunt les cuixes
La mà esquerra pessiga una punta
Del pas de les hores que al cor se l’arrima
La mà dreta repara el desgast salnitrós
Amb l’agulla que un temps li arreplegava els cabells
Sempiterna
La dona de pedra tocada d'humil davantal
Callada, immortal
Cus les xarxes de l'home
Aguaitant dels passejants
Poema a la dona marinera
Escultura de pedra
El Grau, Castelló de la Plana
©🌹Miró
Pren-me
Porta'm amb tu
Acarona'm
Versa'm
Pidole els teus dits
Suplique el tu en mi
Enfonsat
Dona'm la mà
Pren la meua
Dibuixem cartografies a les fosques
Besa'm
Sucosa melangia del desig
Per mars de versos de paper
Sense brúixola i timó
Així, per tota l'eternitat
©️🌹Miró
Quan tornaré al no ser d’abans de ser
Ni rimes, ni ritmes, ni estrofes, ni res
Ni flors seques, ni del plàstic, ni de paper
Ni esclats de sol imaginant-nos
Amb ulls bornis
Quan tornaré al no ser d’abans de ser
Ni nits de llunes d’estiu nus
Rebolcant-nos vora platja
Ni faules, ni versos, ni poemes
Amb ulls apuntant cap al no-res
Així s’escriu el destí en cos i ànima
Tant si creus en un déu
Com si no et creus res
Ni de tu mateix, ni d’ell ni de l’altre
Ulls secs
©🌹Miró
Es balanceja la lluna
Tanca un ull, obre un altre
Venus parla amb Mercuri
I ella xarra amb mi aquesta nit
Quin cap de setmana feiner
Divendres de gambes i mercat
Dissabte de cuina i de filla i de mare
Diumenge de treue, donar i per a draps
Ni lectura, ni poemes
Rebentada, tirada al sofà de pedra
La rentadora demana auxili
Ni cas, jo boca tancada mirant cap a Mart
Ai, punt d'Àries, Zenit i Nadir, ai de mi
En mode multifunció se m'ha passat el temps per a la lírica
Ai, Lluna, digues-me, aconsella'm
Em prenc café i em quede en el silenci del vers?
O valeriana i llet calenta i demà dilluns?
©️🌹Miró
És temps d'olorar la calma
De beure les hores a glopets
Temps de no esperar ximpleries
És temps de despullar-se amb llum
D'obrir les golfes dels per si a cas i
De llançar-los tots a la foguera
És temps de tornar a destil·lar la pluja
De notar-la formiga pels racons del cos
Que ens graten l'espatlla on no arribem mai
És temps de repicar sense parar
©️🌹Miró