Quan tornaré al no ser d’abans de ser
Ni rimes, ni ritmes, ni estrofes, ni res
Ni flors seques, ni del plàstic, ni de paper
Ni esclats de sol imaginant-nos
Amb ulls bornis
Quan tornaré al no ser d’abans de ser
Ni nits de llunes d’estiu nus
Rebolcant-nos vora platja
Ni faules, ni versos, ni poemes
Amb ulls apuntant cap al no-res
Així s’escriu el destí en cos i ànima
Tant si creus en un déu
Com si no et creus res
Ni de tu mateix, ni d’ell ni de l’altre
Ulls secs
©🌹Miró
