Jo tenia una maleta
On guardava versos conversos
On guardava flascons de perfum
I records plens, cartes d'amor quasi infantil
Vaig passar temps en tornar a casa
A la casa que va sentir enamorar-me
A la casa que em va fer plorar
Però la maleta no la vaig trobar
Me la va llençar mon pare, un rampell
Ell ho feia sovint, rampellar-se
A casa callaven i jo preguntava
La maleta custodiava llavors de poesia
Llavors de la meua esséncia de dona
Em sé poeta des que vaig descobrir
El color verd a dins un Seat 600 camí del sopar
D'amics de la família
El verd d'un llum que s'apagava i s'encenia
El verd dels fanalets del jardí
D'amics de la família
El verd d'un llum que s'apagava i s'encenia
El verd dels fanalets del jardí
I el verd dels estels d'aquella nit
Jo tenia una maleta
On guardava l'essència de mi
Per a mi sola
Mon pare em la va cremar
Què faria jo si poguera
©🌹 Miró