Em pense una mica poeta i recorde els primers versos
Pretèrits en el temps adolescent
Escrits de nit davall el llum d’un espelma
En un quadern blau de mar
Bitàcola del meu sentir:
Voldria ser poeta, mes no sé fer poesia
Voldria ser gavina. Quina follia hom diria
Voldria volar molt alt però em tallen les ales
Voldria ser tantes coses
Ai de mi que remei no hi trobe!
Em pense una mica poeta
No poetessa
Poeta-poetae, de la primera
Com rosa-rosae, de la flor el nom
Em pense una mica poeta
Perquè veig arbres plorar
I infanteses de bonança
Perquè els versos pessiguen
Perquè el mar m’inunda de metàfores
I de cavallets sense ales
Sí, poeta tota la vida i no ho sabia
M'ho han dit els seus mots
©️🌹Miró
