Pregunta’m ara
Passat l’estiu
Passant l’hivern entre dies curts
Remors de mars tan distintes
I records de la fangada miserable
Pregunta’m avui
Davall la pluja amable aquest dies
Penedida de la malesa
De l’enfit de terra de ma terra
De l’enfit de gent del meu poble
De l’enfit de penes com a pedres
Pregunta’m ara mateix
Com són els teus ulls
Com són les teues mans
Com és la teua prosa
Que m’atabala i se me clava
Com l’agulla més fina del coixinet
De costura de Maria, la iaia meua
Com un bon xampany esperant
A l'abric dels anys
©🌹Miró