Em desperta una campaneta dolça al lluny
Suau vellutat crit del cervell adjunt
Ulls clucs encara, cos relaxat encara, paladar ressec
Obric l'esguard, mire la llumeneta verda
Una fotografia de l'alba a Barcelona em diu bon dia
I pense amb el clic de l'ull que l'acaba de fer eterna
Un instant nounat rogenc i bromós
Em commou la bellesa de l'hora violeta de Barcelona
Per un moment oblide tot el que he perdut en les últimes setmanes
Objectes de valor sentimental, corporal, material
Uns pocs euros en bitllets, un collar argentat, un foulard
I una petita cartera amb monedes i una targeta clienta d'un supermercat
La imatge em porta a la Font de Montjuic
Sinestèsies d'aigua i música entre torres venecianes
Em vaig a volar amb un avió de broma aeroport del Tibidabo
O a mirar-me deformada en uns miralls no trencats
O aquell temps menudet on somiava al més alt de la Talaia
En la ciutat que en faria mare
En la ciutat que m'enamora encara
©🌹Miró
