Hi ha vesprades de malenconia pàl·lida
Te la porten en safata mentre escoltes el plugim
I et preguntes per què has hagut d’amprar del passat vells trastos corcats
Mires el fòtil plantat enmig del clos humit per l’aiguat de tot el dia.
I només se t’acut tallar una rosa roja i una rosa rosa i fas un collage
Hi ha andròmines de corcadura que hom s’empeny a rescatar entre vida soterrada entre caixes i teranyines de pedra
Te les mires de reüll i en un rampell seus a la gandula mentre la iaia Maria cus
Maria cus i canta
Tu ets feliç, l'estimes tant
Sobtadament arrufes l'entrecella sobre l’accelerador del temps
La màquina de cosir se difumina a l’oïda
La veu de la iaia també
Un clic et retorna al present
A les mans un mòbil amb l’opció càmera
Maria, la meua iaia
©️🌹Miró
https://photos.app.goo.gl/mQudM8FZXKkK4Pju7
