Sempiterna pedra
Al passeig acomodada al tron
De cames creuades i peus nus
Mànigues arremangades
A l’ombra fresca del capell de palla
L’esquena tesa, la ret damunt les cuixes
La mà esquerra pessiga una punta
Del pas de les hores que al cor se l’arrima
La mà dreta repara el desgast salnitrós
Amb l’agulla que un temps li arreplegava els cabells
Sempiterna
La dona de pedra tocada d'humil davantal
Callada, immortal
Cus les xarxes de l'home
Aguaitant dels passejants
Poema a la dona marinera
Escultura de pedra
El Grau, Castelló de la Plana
©🌹Miró
