Escoltes un adagio
Mentre uns dits invisibles
Et premen amb força enmig del pit
Tan dur com de la seua veu l'oblit
Tan dur com de l'adéu etern el buit
Un piano trist, melangiós
Com la pluja amable que s'enyora
Escoltes un adagio
Mentre uns dits inventats
Acaronen el plaer
Però, sols cendra de calendari
Records que el temps desdibuixarà
Com de la seua veu l'oblit
©️🌹Miró
Escoltant el concerto en ré mineur BWV 974. II.Adagio
