28 de maig 2025

Bulaternera, 18 d’abril de 2025

 



Vaig dinar amb mi

Concentrada en mi

El meu cap cap al Canigó

La muntanya i jo

 

Aquell cant de les merles

Entretenia el silenci

El sinuós vol del trencalòs no el 

Vaig observar, però sí el de l’àliga daurada

 

I algun que altre voltor

I uns quants picot negre

Dels ocellets xarradors

Recorde els riures

 

Els colps d’aixada contra la terra

Terrosa del camp d’albercocs

Comme ils sont bons, les abricots

Melmelada i confits


El vent boig em furtava els folis

Enllestia la presentació de la vesprada a Illa

Vetllada meravellosa 

Confitada a dins del cor

 

Bulaternera, 18 d’abril de 2025

©Ros🌹Miró




atzavaraflorida


un blog au fil de l'eau

mercredi 28 mai 2025



Bouleternère, 18 avril

J'ai déjeuné avec moi-même

Concentrée sur moi-même

La tête vers le Canigou

La montagne et moi


Ce chant des merles

Égayait le silence

Le vol sinueux du gypaète

Je ne l'ai pas observé, seul celui de l'aigle royal


Et de quelque autre vautour

Et de quelques pics noirs

Des oiseaux volubiles

Je me rappelle le rire


Les coups de houe contre la terre

Terreuse des champs d'abricotiers.

Comme ils sont bons, les abricotiers

Marmelades et confits


Le vent fou me ravissait mes feuilles

J'achevais ma présentation du soir à Ille

Merveilleuse soirée

Confite dedans mon cœur


Rosa Miró Pons, traduit du catalan

par Michel Bourret Guasteví


https://versamalalba.blogspot.com/2025/05/bulaternera-18-dabril-de-2025.html

un poète du quotidien à 16:51

Partager

Accueil

Afficher la version Web

Fourni par Blogger.


25 de maig 2025

Estime el meu País Valencià

Estime el meu País Valencià

Les flaires d'amor 

D'arròs, traques, tarongina

Mar, llengua, poetes


Malgrat fang i desencís

Malgrat aquells que volen

Estrangular-nos

Estim, estime, estimi, estimo


I punt

Si  voleu estimeu-me

Si no, em dona igual

Jo estime el meu País Valencià

Sóc valenciana fins al moll de l'os


©️🌹🧐


La garsa blanca

Mentre la cervesa em delectava

Frescament i saborosa l'exquisit migjorn 

Ha tret el cap per sobre del tendal 

Paraigua dels xerrys i pebreretes de l'hortet

Una garsa d'anunci

Bella, gran, pura i blanca

Cantussejava fugissera


Muda, pas silenciós l'observava jo callada

Xafardejar sobre el verd brancatge de la xicranda


Ha desplegat les ales envergadura 

De veler i ha marxat amb un

Ens tornarem a veure aviat al bec


Jo, contenta, m'he dibuixat 

Rostre feliç com una nena


A la marjal gaudim d'aquestes coses

Que ens recorden el vol sobre la vida

Abans, durant i després d'una paella amorosa


©Ros🌹Miró



22 de maig 2025

Uterinament parlant


A les meues tres filles

 

Salvatgement original

Salvatgement apassionada

Salvatgement perillosa

Salvatgement màgica

Salvatgement enigmàtica

 

Hagués respirat diferentment i distinta

Les ales no ho van permetre

Fruit de la no ingravidesa

Vaig bescanviar aquelles premises per

Tres fruites a dins meu

Meravellosament dolces

Originals, màgiques, apassionades

 

Melmelada, mel, almívar

Un concentrat en petits

Flascons, essència d’humanitat

Belles per fora, però el millor:

Bellíssimes per dins

 

 

©Ros🌹Miró


21 de maig 2025

SOM UNS MONSTRES

 

SOM UNS MONSTRES

LA PARAULA HUMANITAT HA PERDUT EL SIGNIFICAT

LLEVEU-LA DELS DICCIONARIS!

Una xiqueta

Un xiquet

És allò més pur que trobarem

 

Les llàgrimes, la fam, el riure

La inocència de la infantesa és UNIVERSAL

Després de la mort de quasi 62.000 PERSONES, ara

 

Ara es desperta EUROPA?

 

No va haver prou amb les tones de fèmurs i cranis?

 

Hem de veure els cadàvers de les criatures lluitar

Boca oberta com un peix sobre la barca?

 

SOM UNS MONSTRES

 

ENS MEREIXEM EL METEORIT

QUE ENS ESBORRE DE LA FAÇ DE L'UNIVERS

NI GOTA D'ADN

 

©Ros🌹Miró

 


20 de maig 2025

Perquè Roses com jo



Primaveres

Estius

Tardors

 

M'han arribat els hiverns

Entre neu i neu escric

Poemes de la resistència

 

I entre les arrugues del seny

No em cap lament

He fet allò que he pogut i més

 

No hi ha aquí una jo com jo

Perquè Roses com jo

S'han parit ben poques

 

©Ros🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹Miró




Ja de menuda secrets



Tres són els anys que jo tenia

Tres dels primers records

Em menjava la cal de les parets

El pare em va castigar a xuclar el passadís

No vaig tornar a menjar-la


Vomitava l’albergínia

El pare me l’entatxonava

Albergínia arebossada,

Albergínia al forn

Albergína-pizza

En mandonguilles

En puré

Acordió d'albergínia

Albergínes a dojo


Set receptes

M'agraden les albergínes

Delerosa les compre

Setmana sí, setmana sí


El pare no sabia que

La terreta m’agradava

Ja de menuda secrets

La terreta d’escurar, sabeu?

No la coentor del nom que li donen els casposos

Al meu País Valencià


©Ros🌹Miró


Rosa, rosae, rosa


Ma mare, l’altre dia, em mirava

Amb un ni fa ni fum, i

Jo amb l’aigüeta als iris

Tres són tres les filles del meu úter

Tres roses sense espines

Fortes, valentes. Dones!

 

Jo... la secretària compartida

Secretària, secretària, secretària

Tres alts càrrecs

Tres agendes

Tres telèfons

Cap complement de productivitat

Ni Almax contra l’acidesa del gest


©Ros🌹🌹🌹Miró


Ous


Quin desastre. S’han acabat els ous?

Ous?, compraré un parell de gallines

No sé mai quants en queden


Creant, creant, m’oblide de mi


Fruita i verdura

Olives i llet

Carn i peix


Creant, creant, m’oblide de mi


Pa integral, pa de xapata, pa blanc, pa rústic

Pa torrat

Per què no aneu allà on brama la tonyina?


Creant, creant, m’oblide de mi


Cuinar, pensar, comprar

Rebuts, filtres de cal

Orde en la llar


Creant, creant, m’oblide de mi


Roba bruta, roba rentada, roba assecada

Roba amuntonada, roba arrugada

Roba planxada, roba guardada


Creant, creant, assegure la meua llar


©Ros🌹Miró


Mon amour


I el metro?, hi havia cinc, no hi ha cap

El telèfon s’ha infectat

L’ ordinador m’ha caigut, s’ha trencat

Calçotets, no trobe cap,

Has buscat?


Has vist les meues ulleres?

No!, les has buscades?


A la bossa de les mancances en tinc

Uns calçotets, un telèfon, un ordinador

Un metro i unes ulleres

Tot a estrenar, tot per a tu

Mon amour


©Ros🌹Miró

19 de maig 2025

Simplement em cal

 

Deixeu-me estar de romanços                 aquests per a les erudites

Deixeu l’anàlisi dels meus versos             aquest per a les expertes

Clame al mar açò, allò                            a la meua manera

Simplement, racional o irracionalment

 

Em cal escoltar les ungles colpejant

El plàstic de l’abecedari

Cada matí, a la feina                              inevitablement i

Màgica la pantalla                                  s’esquita de negre

 

A cada màcula un plaer

Immens em puja pel mig del cos

Em baixa, em puja, em prem entre pits

Deliciosament faig ús dels -ment

 

Direu, abusa dels adverbis en -ment...

Narrativa dubtosa

I en poesia, cal abusar dels -ment?

No ho sé. A cas sap la poeta de lingüística?

 

Cal ser professora, catedràtica, periodista?

Erudita en llengües?

Experta 'estrofista'?

Cum laude 'pentagramista'?

 

Simplement,  em cal l’enamoradís desig de la paraula

L’enamoradís desig de veure els porus marcats

D’aquelles que m'escolten, llegeixen o comparteixen

La meua nuesa íntima


©Ros🌹Miró

16 de maig 2025



Veuràs la mare en una estona

Li portes dos parells de sabates

La presumida de talons

Necessita suavitat, res d’alçades

A aquestes alçades del trenta-tres

 

No vols que rodole

No ha de caure

No li han d’engolir

El peus lliures amb dits de martell

Pell i cura peus i plomes d’àngel

 

Al vespre gaudiràs la seua mà

Fina, pellerofa, com un pètal de rosella

En fregar-la esdevé púrpura

Color colpidor, no cal pensar

Menjareu dàtils dels grossos

A la vora de la mar

Hi ha una donzella, li cantaràs

 

Ella et demanarà on estan les claus

D’aquella casa de davant de la Caserna

El Quartell de Sant Francesc

A l'avinguda de València

Et demanarà per les fotos d’aquell dia

I tu encara no havies nascut, ni projecte


Quins embolicats calendaris

La mare em porta de cap

 

©Ros🌹Miró

 


15 de maig 2025

Eixe pòsit que deixen les fabulacions




 

Una nit encisadora

Al fum de les estrelles

Em dibuixaves la Via-Làctia

Sobre el perfil de les cuixes

 

Delicadament suau em deixaves

El pols còsmic del desig

Entre les sines i els llavis

Entre els torsos apegats

 

Eixe pòsit que deixa la ficció

Silent, imaginada a les palpentes

Darrere d’un bàlsam, darrere una copa de vi

O darrere d’un pensament impossible

 

©Ros🌹Miró


A les costelles del llit


Dos millor 

Abandonada a l'albir de les onades

Al caprici de la nit

A la recerca de Proust

 

Mentre escoltes els estoics

Vas perden l’oïda

Endins la flassada

Que envoltarà el teu insomni


Et clavarà el colze

A les costelles del llit

Despertaràs de sobte

I no sabràs el perquè de tot plegat


©Ros🌹Miró


Contrapoema

mercredi 14 mai 2025


Recherche

j'ai cherché dans la nuit

le satin de ta peau,

cette blancheur légère

qui glisse sous les doigts.

 

Et j'ai trouvé ton rire

et tes yeux polissons,

l'expression de ton âme

au détour de mes doigts 

 

Alors j'ai fait des draps

des voiles de pensée

et je t'ai emmenée

voguer à mes côtés.

 

Publié par un poète du quotidien à 23:27

Libellés : L'écume des jours

atzavaraflorida

un blog au fil de l'eau, Michel Bourret


Traducció:

Cerca

Vaig buscar a la nit

el setí de la teua pell,

aquella blancor lleugera

que es llisca sota els meus dits.

 

I vaig trobar el teu riure

i els teus ulls entremaliats,

l'expressió de la teua ànima

en la corba dels meus dits.

 

Així que vaig convertir els llençols

en veles de pensament

i et vaig portar

navegant al meu costat.

 

Contrapoema

Tant de bo hi hagués

Un món paral·lel humà

On el desig ardent

No fos mal vist a la consciència

 

Tant de bo hi hagués

Un món paral·lel humà

On gaudir de la carència

No es notés en les ninetes

 

Tant de bo hi hagués

Un món on estimar

On l’enamorament líric

No fos un sacrifici dels sentiments

 

Tant de bo hi hagués

Un altre món on pogués

Estimar un vers i una

Catenària a la vegada

 

No caldria morir

Per oblidar el desig

Per no sentir el desig

Per no saber del desig

 

Tant de bo les carències

No existiren, no provocaren

Eixe malestar de l’ànima

Que en els plecs del cor habita

 

©Ros🌹Miró


14 de maig 2025

M'estaré amb la mare

 


Entraré en el món infinit

Del cervell i de la TaU beta amiloide

A veure avui cap on anem

Ma mare, ma filla tres de tres i jo

Filla una de dos


©️🌹miró

 

Quantes Flors s’esvaneixen en el Bosc —

O moren en el Turó —

Sense el privilegi de saber

Que són Boniques —

                                               Emily Dickinson, 534

                                               Que diferents que som!

 

 








Al Jardí del Temps

Parlen els Ocells

De les Coses de la Vida

De les Coses del Voler

 

Uns xarren en Clau de Sol

Uns altres en Clau de Do

Els petits vilers en Fa sostingut

Un grup escandalós em mira

 

Em demana unes Engrunes de Pa

Un pessic de Làctic fresc

Desfulle l’Esmorzar, el meu Temps

Que he preparat al Matí, per a mi

 

Pa de Blat sarraí

Un rajolí verge d’Oliva

Un tros de Formatge de Catí

El Pardal més atrevit juga a Valenties

 

Clar, així, dalt d’un Pal

Qualsevol Feblesa esdevé Força

Mire l’Ocellet amb Tendresa

Feliç al Jardí del Temps canta 


©Ros🌹Miró

 

11 de maig 2025

En el silenci trobareu la rosa



La seua vida una hipocondria
La seua vida un ensurt
La seua vida evasió, un fugir
Normalment cap a la Lluna de València

Les seues filles el seu orgull
Jo? Jo no ho sé què en sóc per a ell?
Les seues vèrtebres deshidratades
La meua pena, la meua pena

Les seues absències en present
La meva pena, la meua pena
Les seues mirades per si clave la pota
El meu silenci, el meu silenci. 'Xica, et feia més xarrarire'

En la seua absència clame, recite
Rapsoda per altres conrades
Demane perdó. Sense ell 
M'haguera rendit a la guerra.

©️🌹Miró

10 de maig 2025

Secretària, la que mira i calla

 

Aquestes vesprades prorrogades de llum

Em reviu el síndrome de la secretària

Arxive, llance, classifique amb toc

Alfabètic dins d’un cronoscopi de Hip

 

Tinc un arxiu color-teràpia

Veig el passat, el meu present

Afirmativament tinc traces

He estat tota la vida assistent

 

La secretària que mira, observa i calla

Aquella que suggereix un condicional

Si té prou confiança amb lesels caps

Amb veu engolida

 

Aquella que mai parla de la taula

Bureau endreçat a la japonesa

Cap paper, tot al núvol

Cap pot de llapis afilats

 

Sense Bic de quatre colors

Ni Eddings 1200 superior quality 3

D’amagat ric i d’amagat plore

L’oficina m’asfixia

 

Una ha aprés l’ofici amb el pes dels anys

Una ha arribat a concloure, tristament

Que no hi ha ànima a l’administració

Nombres i expedientes als núvols

 

Als nou anys li passava a net

Les comandes al pare, comercial

Representant de comerç Sr. Miró

Ja de menuda aprenent secretariat

Jo de menuda volia regentar una llibreria

 

Rosa Miró

08 de maig 2025

Cigrons matiners

In vino veritas, in aqua sanitas - Plini el Vell

 

I en el vermut també

La veritable cuina de l'amor

Poció Celestina, minestra d'emocions

Cigrons i d'altres llamineries

 

Plaers de ma vida

Plaers deliciosos

Plaers capitals

Plaers venials

 

Beneïdes papil·les caliciformes

Fungiformes, filiformes i foliades

Beneïts manipuladors d'aliments

Mans i cor, tot a l'hora

 

M’agraden les mandonguilles amb boletus

M’agrada la truita rossellonesa:

Ous, botifarra, carxofa, espàrrecs de marge, llonganisses

També m’agrada el pernil

 


©Ros🌹Miró

©fotografia de la WEB




07 de maig 2025

Agulló

 

La lectura i l’escolta de poesia

No ha de ser joiosa i plaent sempre

Les poetes hem de provocar

Els poetes han d’engegar

La incomoditat també

Li ho devem a la vida

A la terra, a la bondat

A la xicalla

 

Que boniques són les flors en primavera

Que espiritual una passió virtual

(Versos sense importància)

 

Quins malèvols conjurs, senyors de la guerra

Satànics, infernals monstres

Esperitats rics, poques vergonyes

Us faria, si fos bruixa, perquè desapareguéreu

No de la faç de la terra, no.

Del cosmos i més enllà

 

La lectura dels versos

L’escolta activa del poema

Ha de provocar la reflexió

El dolorós pessic enmig del pit

 

Sobre l’amor i la guerra

Sobre la pau i l’odi

Sobre la societat

Sobre els drets humans

Sobre el sexe i la passió

Sobre la bellesa de les tempestes

Sobre la fam i la mort

Sobre el passat i la memòria de l’horror

Sobre el sofriment, hòstia!

Què no ho enteneu?


©Ros🌹Miró

06 de maig 2025

Àguila, dron, guaret, camp, erm, pentinat de ratlles imperfectes

En la fase cap cot-creativa

En el llim de les paraules esmunyedisses

Em venen al cap, sobtadament i furtives

Àguila, dron, guaret, camp

 

Atordida, absent, pensarosa

Engrune, enuncie entre llençols

Erm, pentinat de ratlles imperfectes

Conreu, granat, ànecs coll verd

 

Sé que demà no ho recordaré

Desconec motius i diferències

Entre la son, l’insomni i la vigília

Al cap i a la fi són les muses del meu atzar

 

 

©Ros🌹Miró


Paqueteria

 

M’encisa rebre paquets

Paquets postal

Paquets locker

Paquets en mà

Paquets a la bústia

Paquets transportista l'ha perdut

 

M’encisaria rebre paquets

De petons i d’abraçades

De llibres incunables

De persones que m’estimen

De persones que jo m’estime

 

T’estimo

T’estime

T’estim

T'estimi en rossellonès

  

Ai, la vida, paquet de penes i poques glòries

De sorpreses i alegries

De serendipitats, casualitats i causalitats


Ai, la vida, és tan fragmentaria - Joan Fuster

 

 

©Ros🌹Miró

déu no juga als daus, juga als escacs

 

déu no juga als daus, juga als escacs

Estrateg inclement

Tots els déus juguen als escacs

Tots els déus reis del tauler

Estrategues inclements

Escac negre mort

Escac blanc vida

Escac negre genocidi

Escac blanc pau

 

 

M’entren convulsions

Jo he vist la mort als ulls vius 

d’una nena palestina

L’altre dia

Jo he vist l’odi en la paraula, en el gest

De les llengües i de les mans enmig del marbre del Vaticà

Jo he vist la mofa

Burleta dels invasors


M'entren convulsions

Convulsió darrere convulsió

Em puja a la boca un regust a ferro

L'ànima se me desfà en arestes

Negres, marrons fosc, amargues

On sou ales blanques de la Pau?

 

 

 

©ros🌹miró


02 de maig 2025

La cuina de poesia

 

 

 

Es queixa l’all en la paella

D’oli brusent, salteja

L’aroma mediterrani per la cuina

I pensar que hi ha gent que no el soporta

En els besos, en les abraçades

De prop, a cau de pubis

Darrere les orelles

De lluny, a cau de pits

No saben el que es perden

Un bon allioli

Una exquisida pasta italiana

Una escudella

Sense all no tenen flama

 

Ja no es queixa l’all en la paella

Dauradet i tendre em diu:

Tasta’m, menja’m, paladeja’m

Xucla’m ben endins

Gaudeix, ni que siga una estoneta

I d’aquí cap a l’eternitat

On no hi ha deliris d’amor

On tot es poesia

 

I escrivint, escrivint aquests versos

L’all se m’ha fet fosc

 

🌹Rosa Miró



Anna

A Anna pel seu 38è aniversari

Barcelona, Hospital de Sant Pau, 2 de maig de 1987


Arribarem a casa de matinada

De Montjuic, festa dels treballadors

Ahir dormíem les dos en una

Tu en aigües, jo esperant

 

1 de Maig, manifestació, dinar

Marxeta, amics, joies, riures

Tu en aigües, jo esperant

A l’albada el cos se m’obria

 

La presa de contenció feia aigua

Tu venies, jo esglaiada

Prou d’hora, encara alta

Tranquil·la, hi ha per a estona

 

Enllestida?

Atemorida?

A l’espera del teu plor, llegia a Terenci Moix

‘No digas que fue un sueño’


©🌹Miró