Veuràs la mare en una estona
Li portes dos parells de sabates
La presumida de talons
Necessita suavitat, res d’alçades
A aquestes alçades del trenta-tres
No vols que rodole
No ha de caure
No li han d’engolir
El peus lliures amb dits de martell
Pell i cura peus i plomes d’àngel
Al vespre gaudiràs la seua mà
Fina, pellerofa, com un pètal de rosella
En fregar-la esdevé púrpura
Color colpidor, no cal pensar
Menjareu dàtils dels grossos
A la vora de la mar
Hi ha una donzella, li cantaràs
Ella et demanarà on estan les claus
D’aquella casa de davant de la Caserna
El Quartell de Sant Francesc
A l'avinguda de València
Et demanarà per les fotos d’aquell dia
I tu encara no havies nascut, ni projecte
Quins embolicats calendaris
La mare em porta de cap
©Ros🌹Miró
