Es queixa l’all en la paella
D’oli brusent, salteja
L’aroma mediterrani per la cuina
I pensar que hi ha gent que no el soporta
En els besos, en les abraçades
De prop, a cau de pubis
Darrere les orelles
De lluny, a cau de pits
No saben el que es perden
Un bon allioli
Una exquisida pasta italiana
Una escudella
Sense all no tenen flama
Ja no es queixa l’all en la paella
Dauradet i tendre em diu:
Tasta’m, menja’m, paladeja’m
Xucla’m ben endins
Gaudeix, ni que siga una estoneta
I d’aquí cap a l’eternitat
On no hi ha deliris d’amor
On tot es poesia
I escrivint, escrivint aquests versos
L’all se m’ha fet fosc
🌹Rosa Miró
