mercredi 14
mai 2025
Recherche
j'ai cherché
dans la nuit
le satin de
ta peau,
cette
blancheur légère
qui glisse
sous les doigts.
Et j'ai
trouvé ton rire
et tes yeux
polissons,
l'expression
de ton âme
au détour de
mes doigts
Alors j'ai
fait des draps
des voiles
de pensée
et je t'ai
emmenée
voguer à mes
côtés.
Publié
par un poète du quotidien à 23:27
Libellés
: L'écume des
jours
un blog au
fil de l'eau, Michel Bourret
Traducció:
Cerca
Vaig buscar a la nit
el setí de
la teua pell,
aquella
blancor lleugera
que es
llisca sota els meus dits.
I vaig
trobar el teu riure
i els teus
ulls entremaliats,
l'expressió
de la teua ànima
en la corba
dels meus dits.
Així que
vaig convertir els llençols
en veles de
pensament
i et vaig
portar
navegant al
meu costat.
Contrapoema
Tant de bo hi
hagués
Un món
paral·lel humà
On el desig
ardent
No fos mal
vist a la consciència
Tant de bo hi
hagués
Un món
paral·lel humà
On gaudir de
la carència
No es notés
en les ninetes
Tant de bo hi
hagués
Un món on
estimar
On
l’enamorament líric
No fos un sacrifici dels sentiments
Tant de bo hi
hagués
Un altre món
on pogués
Estimar un
vers i una
Catenària a
la vegada
No caldria
morir
Per oblidar
el desig
Per no
sentir el desig
Per no saber
del desig
Tant de bo
les carències
No
existiren, no provocaren
Eixe
malestar de l’ànima
Que en els
plecs del cor habita
©Ros🌹Miró
