Primaveres
Estius
Tardors
M'han arribat els hiverns
Entre neu i neu escric
Poemes de la resistència
I entre les arrugues del seny
No em cap lament
He fet allò que he pogut i més
No hi ha aquí una jo com jo
Perquè Roses com jo
S'han parit ben poques
©Ros🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹Miró
Tres són els anys que jo tenia
Tres dels primers records
Em menjava la cal de les parets
El pare em va castigar a xuclar el passadís
No vaig tornar a menjar-la
Vomitava l’albergínia
El pare me l’entatxonava
Albergínia arebossada,
Albergínia al forn
Albergína-pizza
En mandonguilles
En puré
Acordió d'albergínia
Albergínes a dojo
Set receptes
M'agraden les albergínes
Delerosa les compre
Setmana sí, setmana sí
El pare no sabia que
La terreta m’agradava
Ja de menuda secrets
La terreta d’escurar, sabeu?
No la coentor del nom que li donen els casposos
Al meu País Valencià
©Ros🌹Miró
Ma mare, l’altre dia, em mirava
Amb un ni fa ni fum, i
Jo amb l’aigüeta als iris
Tres són tres les filles del meu úter
Tres roses sense espines
Fortes, valentes. Dones!
Jo... la secretària compartida
Secretària, secretària, secretària
Tres alts càrrecs
Tres agendes
Tres telèfons
Cap complement de productivitat
Ni Almax contra l’acidesa del gest
©Ros🌹🌹🌹Miró
Quin desastre. S’han acabat els ous?
Ous?, compraré un parell de gallines
No sé mai quants en queden
Creant, creant, m’oblide de mi
Fruita i verdura
Olives i llet
Carn i peix
Creant, creant, m’oblide de mi
Pa integral, pa de xapata, pa blanc, pa rústic
Pa torrat
Per què no aneu allà on brama la tonyina?
Creant, creant, m’oblide de mi
Cuinar, pensar, comprar
Rebuts, filtres de cal
Orde en la llar
Creant, creant, m’oblide de mi
Roba bruta, roba rentada, roba assecada
Roba amuntonada, roba arrugada
Roba planxada, roba guardada
Creant, creant, assegure la meua llar
©Ros🌹Miró
I el metro?, hi havia cinc, no hi ha cap
El telèfon s’ha infectat
L’ ordinador m’ha caigut, s’ha trencat
Calçotets, no trobe cap,
Has buscat?
Has vist les meues ulleres?
No!, les has buscades?
A la bossa de les mancances en tinc
Uns calçotets, un telèfon, un ordinador
Un metro i unes ulleres
Tot a estrenar, tot per a tu
Mon amour
©Ros🌹Miró
Deixeu-me estar de romanços aquests
per a les erudites
Deixeu l’anàlisi dels meus versos aquest per a les expertes
Clame al mar açò, allò a la meua manera
Simplement, racional o irracionalment
Em cal escoltar les ungles colpejant
El plàstic de l’abecedari
Cada matí, a la feina inevitablement i
Màgica la pantalla s’esquita de negre
A cada màcula un plaer
Immens em puja pel mig del cos
Em baixa, em puja, em prem entre pits
Deliciosament faig ús dels -ment
Direu, abusa dels adverbis en -ment...
Narrativa dubtosa
I en poesia, cal abusar dels -ment?
No ho sé. A cas sap la poeta de lingüística?
Cal ser professora, catedràtica, periodista?
Erudita en llengües?
Experta 'estrofista'?
Cum laude 'pentagramista'?
Simplement, em cal l’enamoradís desig de la paraula
L’enamoradís desig de veure els porus marcats
D’aquelles que m'escolten, llegeixen o comparteixen
La meua nuesa íntima
©Ros🌹Miró
Veuràs la mare en una estona
Li portes dos parells de sabates
La presumida de talons
Necessita suavitat, res d’alçades
A aquestes alçades del trenta-tres
No vols que rodole
No ha de caure
No li han d’engolir
El peus lliures amb dits de martell
Pell i cura peus i plomes d’àngel
Al vespre gaudiràs la seua mà
Fina, pellerofa, com un pètal de rosella
En fregar-la esdevé púrpura
Color colpidor, no cal pensar
Menjareu dàtils dels grossos
A la vora de la mar
Hi ha una donzella, li cantaràs
Ella et demanarà on estan les claus
D’aquella casa de davant de la Caserna
El Quartell de Sant Francesc
A l'avinguda de València
Et demanarà per les fotos d’aquell dia
I tu encara no havies nascut, ni projecte
Quins embolicats calendaris
La mare em porta de cap
©Ros🌹Miró
Una nit encisadora
Al fum de les estrelles
Em dibuixaves la Via-Làctia
Sobre el perfil de les cuixes
Delicadament suau em deixaves
El pols còsmic del desig
Entre les sines i els llavis
Entre els torsos apegats
Eixe pòsit que deixa la ficció
Silent, imaginada a les palpentes
Darrere d’un bàlsam, darrere una copa de vi
O darrere d’un pensament impossible
©Ros🌹Miró
Dos millor
Abandonada
a l'albir de les onades
Al
caprici de la nit
A
la recerca de Proust
Mentre
escoltes els estoics
Vas
perden l’oïda
Endins
la flassada
Que envoltarà el teu insomni
Et clavarà el colze
A les costelles del llit
Despertaràs de sobte
I no sabràs el perquè de tot plegat
©Ros🌹Miró
mercredi 14
mai 2025
Recherche
j'ai cherché
dans la nuit
le satin de
ta peau,
cette
blancheur légère
qui glisse
sous les doigts.
Et j'ai
trouvé ton rire
et tes yeux
polissons,
l'expression
de ton âme
au détour de
mes doigts
Alors j'ai
fait des draps
des voiles
de pensée
et je t'ai
emmenée
voguer à mes
côtés.
Publié
par un poète du quotidien à 23:27
Libellés
: L'écume des
jours
un blog au
fil de l'eau, Michel Bourret
Traducció:
Cerca
Vaig buscar a la nit
el setí de
la teua pell,
aquella
blancor lleugera
que es
llisca sota els meus dits.
I vaig
trobar el teu riure
i els teus
ulls entremaliats,
l'expressió
de la teua ànima
en la corba
dels meus dits.
Així que
vaig convertir els llençols
en veles de
pensament
i et vaig
portar
navegant al
meu costat.
Contrapoema
Tant de bo hi
hagués
Un món
paral·lel humà
On el desig
ardent
No fos mal
vist a la consciència
Tant de bo hi
hagués
Un món
paral·lel humà
On gaudir de
la carència
No es notés
en les ninetes
Tant de bo hi
hagués
Un món on
estimar
On
l’enamorament líric
No fos un sacrifici dels sentiments
Tant de bo hi
hagués
Un altre món
on pogués
Estimar un
vers i una
Catenària a
la vegada
No caldria
morir
Per oblidar
el desig
Per no
sentir el desig
Per no saber
del desig
Tant de bo
les carències
No
existiren, no provocaren
Eixe
malestar de l’ànima
Que en els
plecs del cor habita
©Ros🌹Miró
Entraré en el món infinit
Del cervell i de la TaU beta amiloide
A veure avui cap on anem
Ma mare, ma filla tres de tres i jo
Filla una de dos
©️🌹miró
Quantes Flors
s’esvaneixen en el Bosc —
O moren en el
Turó —
Sense el privilegi
de saber
Que són Boniques
—
Emily
Dickinson, 534
Que diferents que som!
Al Jardí del Temps
Parlen els Ocells
De les Coses de la Vida
De les Coses del Voler
Uns xarren en Clau de Sol
Uns altres en Clau de Do
Els petits vilers en Fa sostingut
Un grup escandalós em mira
Em demana unes Engrunes de Pa
Un pessic de Làctic fresc
Desfulle l’Esmorzar, el meu Temps
Que he preparat al Matí, per a mi
Pa de Blat sarraí
Un rajolí verge d’Oliva
Un tros de Formatge de Catí
El Pardal més atrevit juga a Valenties
Clar, així, dalt d’un Pal
Qualsevol Feblesa esdevé Força
Mire l’Ocellet amb Tendresa
Feliç al Jardí del Temps
©Ros🌹Miró
Aquestes vesprades prorrogades de llum
Em reviu el síndrome de la secretària
Arxive, llance, classifique amb toc
Alfabètic dins d’un cronoscopi de Hip
Tinc un arxiu color-teràpia
Veig el passat, el meu present
Afirmativament tinc traces
He estat tota la vida assistent
La secretària que mira, observa i calla
Aquella que suggereix un condicional
Si té prou confiança amb lesels caps
Amb veu engolida
Aquella que mai parla de la taula
Bureau endreçat a la japonesa
Cap paper, tot al núvol
Cap pot de llapis afilats
Sense Bic de quatre colors
Ni Eddings 1200 superior quality 3
D’amagat ric i d’amagat plore
L’oficina m’asfixia
Una ha aprés l’ofici amb el pes dels anys
Una ha arribat a concloure, tristament
Que no hi ha ànima a l’administració
Nombres i expedientes als núvols
Als nou anys li passava a net
Les comandes al pare, comercial
Representant de comerç Sr. Miró
Ja de menuda aprenent secretariat
Jo de menuda volia regentar una llibreria
Rosa Miró
In vino veritas, in aqua sanitas - Plini el
Vell
I
en el vermut també
La
veritable cuina de l'amor
Poció Celestina, minestra d'emocions
Cigrons i
d'altres llamineries
Plaers
de ma vida
Plaers
deliciosos
Plaers
capitals
Plaers
venials
Beneïdes
papil·les caliciformes
Fungiformes,
filiformes i foliades
Beneïts
manipuladors d'aliments
Mans i
cor, tot a l'hora
M’agraden
les mandonguilles amb boletus
M’agrada
la truita rossellonesa:
Ous,
botifarra, carxofa, espàrrecs de marge, llonganisses
També
m’agrada el pernil
©Ros🌹Miró
©fotografia de la WEB
La lectura i l’escolta de poesia
No ha de ser joiosa i plaent sempre
Les poetes hem de provocar
Els poetes han d’engegar
La incomoditat també
Li ho devem a la vida
A la terra, a la bondat
A la xicalla
Que boniques són les
flors en primavera
Que espiritual una
passió virtual
(Versos sense
importància)
Quins malèvols conjurs, senyors de la guerra
Satànics, infernals monstres
Esperitats rics, poques vergonyes
Us faria, si fos bruixa, perquè desapareguéreu
No de la faç de la terra, no.
Del cosmos i més enllà
La lectura dels versos
L’escolta activa del poema
Ha de provocar la reflexió
El dolorós pessic enmig del pit
Sobre l’amor i la guerra
Sobre la pau i l’odi
Sobre la societat
Sobre els drets humans
Sobre el sexe i la passió
Sobre la bellesa de les tempestes
Sobre la fam i la mort
Sobre el passat i la memòria de l’horror
Sobre el sofriment, hòstia!
Què no ho enteneu?
©Ros🌹Miró
En
la fase cap cot-creativa
En
el llim de les paraules esmunyedisses
Em
venen al cap, sobtadament i furtives
Àguila,
dron, guaret, camp
Atordida,
absent, pensarosa
Engrune,
enuncie entre llençols
Erm,
pentinat de ratlles imperfectes
Conreu,
granat, ànecs coll verd
Sé
que demà no ho recordaré
Desconec
motius i diferències
Entre
la son, l’insomni i la vigília
Al
cap i a la fi són les muses del meu atzar
©Ros🌹Miró
M’encisa rebre
paquets
Paquets postal
Paquets locker
Paquets en mà
Paquets a la bústia
Paquets transportista l'ha perdut
M’encisaria rebre paquets
De petons i d’abraçades
De llibres incunables
De persones que m’estimen
De persones que jo m’estime
T’estimo
T’estime
T’estim
T'estimi en rossellonès
Ai, la vida, paquet
de penes i poques glòries
De sorpreses i alegries
De serendipitats, casualitats i
causalitats
Ai, la vida, és tan fragmentaria - Joan
Fuster
©Ros🌹Miró
déu no juga als daus,
juga als escacs
Estrateg inclement
Tots els déus juguen als escacs
Tots els déus reis del tauler
Estrategues inclements
Escac negre mort
Escac blanc vida
Escac negre genocidi
Escac blanc pau
M’entren convulsions
Jo he vist la mort als ulls vius
d’una
nena palestina
L’altre dia
Jo he vist l’odi en la paraula, en el
gest
De les llengües i de les mans enmig del marbre del Vaticà
Jo he vist la mofa
Burleta dels invasors
M'entren convulsions
Convulsió darrere convulsió
Em puja a la boca un regust a ferro
L'ànima se me desfà en arestes
Negres, marrons fosc, amargues
On sou ales blanques de la Pau?
©ros🌹miró
Es queixa l’all en la paella
D’oli brusent, salteja
L’aroma mediterrani per la cuina
I pensar que hi ha gent que no el soporta
En els besos, en les abraçades
De prop, a cau de pubis
Darrere les orelles
De lluny, a cau de pits
No saben el que es perden
Un bon allioli
Una exquisida pasta italiana
Una escudella
Sense all no tenen flama
Ja no es queixa l’all en la paella
Dauradet i tendre em diu:
Tasta’m, menja’m, paladeja’m
Xucla’m ben endins
Gaudeix, ni que siga una estoneta
I d’aquí cap a l’eternitat
On no hi ha deliris d’amor
On tot es poesia
I escrivint, escrivint aquests versos
L’all se m’ha fet fosc
🌹Rosa Miró
A Anna pel seu 38è aniversari
Barcelona, Hospital de Sant Pau, 2 de maig de 1987
Arribarem a casa de matinada
De Montjuic, festa dels treballadors
Ahir dormíem les dos en una
Tu en aigües, jo esperant
1 de Maig, manifestació, dinar
Marxeta, amics, joies, riures
Tu en aigües, jo esperant
A l’albada el cos se m’obria
La presa de contenció feia aigua
Tu venies, jo esglaiada
Prou d’hora, encara alta
Tranquil·la, hi ha per a estona
Enllestida?
Atemorida?
A l’espera del teu plor, llegia a Terenci Moix
‘No digas que fue un sueño’
©🌹Miró
El ventijol de la tarda titil·la el carilló de nacre fi
Ahir el vaig penjar al clos de darrere
On Les Agulles de la santa bufen ratxetes del nord
Avui, ja res recorda la foscúria sobtada
Les despentinades palmeres assenyalen
Per on m'arriba l’aroma a tarongina
A gessamí fresc i herba tallada
Tot fa olor a gest de mà
Arrencant la pàgina d'abril
Els ocells pompeians parlen tots alhora
Xivarri de merles, refilet d'oronetes i falcies
El gos falder es menja un pal
Jo escriuria versos, versos, versos
En aquesta casa només cuine jo
La Bruixa Avaria lampista oficial
Canvie tub i clau de pas de la tassa del vàter
En un tres i no res
Puc posar-te a zero i reiniciar-te, si vols
T'arregle els armaris per dins i per fora
I, si em dones les gràcies amb un que llesta ets
Agafe l'eixida i em done una volta de rosca al cor
Un dia em compraré un mono de treball gris
De trenta-una butxaca per guardar
Les peces que em sobren quan em desballeste
Quan desmonte la rentadora o el florit acumulat en la nevera
I una caixa de ferramentes amb sentit
La que tenim frega el caos
L'agafe de l'ansa i em cau a terra
Molt de tot i poca traça
🌹miró
Tres xiquetes rosses
La mare rossa
Idèntiques
La panxa al sol com llangardaixos
Cap al sol, pell al sol, peus al sol
Mentre jo vaig comptant vaixells
Un, dos, tres, quatre, cinc
A l’horitzó de juliol
©rosa miró
El xiquet d’ulls oliva
A la voreta del mar
Menja una bresquilla pelada
La dolçor de la fruita li xorra pels canells
Dels canells li cau al melic
I des del melic fa cap a l'arena
Plof mut
Gota dolça
El xiquet d’ulls oliva
Alien al meu esguard
Va mossegant maldestrament i lenta
La fruita color del sol a poqueta nit
©rosa miró
Un món petit l'envolta
Un poal petit del color de la clementina
Un altre del color de la cirera
Sandàlies petites color cel
Vestit de bany a ratlles fines
Barret petit a conjunt
Manetes petites agafen la clementina i la cirera
Les emplenen de sal líquida
Quasi no poc amb les dues mans
Trontolla, cau a la sorra, se’n va corrent fins a les ones
Torna el petit Sísif amb els poals plens
Aboca aigua de mar a dins un forat
La mare sap fer de forats pous
Aquesta tarda veig els colors de l’amor a l’estiu
24 Juliol 2016, Benicàssim