Envellir

Envellir com

Pujar un tossal

L'esguard seré

No hi queda una altra

La por als anys

No fa aturar el temps

Pujarem

Amb ànim serà menys pesarós

©️🌹Miró

No sabia acaronar

Aquella casa no sabia

Acaronar

Les abraçades

Fugien a l'entrada

Greus i efímers instants

©️🌹Miró

T-VII

El meu amor silent

Pau de jaç per al meu cor

Impossible el tacte

Em deixe al cau de la nit

I és la nit la llibertat

©🌹miró

T-VI

Barquejar tu i jo

Remar a l'interior

Oblidem el moll 

Les ànimes s'asserenen

A l'aigua la pau profunda

©🌹miró

T-V

 

Eixàrcia al mar

Volem volar al vent calm

En cap vol un gir

Ànimes sense cadenes

A la llibertat, la vida

©🌹miró

T-IV

Esfilagarsada

La tela del temps es trenca

Un record perdut

En les nostres nits un gest

En el gest el nostre oblit

©🌹miró

T-III

Sent el foc intern

Del teu anhel la passió

Imagine el bes 

Del teu amor la meua vida

Del teu cos el meu desig

©🌹miró

Si pogués marxaria a l'exili

La ciutat morta, 

on els carrers són fantasmes, 

un paisatge gris.

 En cada edifici, un crit, 

en el vent, la memòria

Vicent Andrés Estellés

Quan torne a casa

Després de gestionar per la ciutat

Entre obscenament amb un mal gest

Als ulls

Ja res no m'hi uneix a ella

Ni tan sols un passat que el temps desvirtua

La casa de la meua infància

Els meus carrers, la padrina, les amigues

On s'amaguen? 

La casa dels meus iaios

La casa on vaig néixer

No resta pejada, apenes records 

En aquesta ciutat presa per polítics que avorreixen la meua llengua

Si pogués marxaria a l'exili

A prop del mar

I parlaria cada dia amb ell

De poesia, de paraules

D'amor, de desig, d'impossibles

I acaronaria peces de museu

De fina bellesa 

De delicat cristall 

De tot un poc

©️🌹Miró

@Michel Bourret, fotografia

T-II

En febrer callat  

L'amor l'oblit descobreix

Silent com els mots  

Que al vent s'enlairen perduts  

Amor que no es dirà més

©️🌹Miró

T-I

 

Escups el regust

Sense cap benevolència

Solatge de temps,

La feredat de la mort

Quan s'esmuny la veritat

©️🌹Miró

El pes del temps

Sorprenent fermall de filigrana

Tancat sota pany de silenci

Navegue per aigües clares

Amb indiferència clave els peus al fons

L’arena m’excita els turmells

Salpe amb ells l’orgia d’aquell estiu primitiu

La petjada del seu cos tens sobre la sorra

L’escalfor dels nostres sexes a la deriva dels anys

El buit que deixa la caixa del rellotge

El buit dels oblits immediats

El buit dels genolls queixosos

El soroll dels malucs tibar

L’angoixa de voler i no voler

De voler i no voler

De volar i no poder

Llançar l'entusiasme a l’atzur

Melangiós absurd el temps

La pell, la bellesa...

Ancorar el pacte dels plaers callats

A la lava de l’avern

Amagada davall l’excusa de la nit

Romandré muda, sorda i cega

Sospirar no pagarà la pena

Plorar a ulls secs tampoc

Mirar cap a davant

Esglai d’avui

Desig de demà

No hi ha lament

©️🌹Miró

Epigrama

Ser poeta i cosir a màquina és ben difícil

Poca broma 

©️🌹😎

Barcarés

S’ha refet la calma al barcarés

Entre les barques juga el mar a endevinalles

Les onades arriben, besen i marxen

A les crestes clamen els versos

És així com em despulle
No necessite valor
No cal cobrir el que no agrada
L’ànima busca l’essència de la vida

Com onada que blanqueja al lluny
M’oferiré a la badia
Donaré a l’eternitat
La cartografia de la meua existència

©️🌹Miró

La imatge regalada

Un llenç a l'alba

Pintat amb amor clonat

Em treu els llençols de dissabte

Esquinça l'entretela malfeinera

Amb el sabor amarg del cafè

Amb el gust dolç de la melmelada

Amb el pa nostre de cada dia

Neix el poema d'agraïment

Decret en ànim sabatí

No cal descripció

El fanal il·lumina en projecció

La randa de la platja nostrada

Mentrementre el mar calm

Em deixa plena, em dic

《Visc en un tros de paradís

I sovint ni ho sé》

https://youtube.com/shorts/iw76__3P4Xc?si=85Y4_ClE123Qsvol

©️🌹Miró

©️del video, Helena Aguilar Miró

Platja Benicàssim, Eurosol

22-2-25

Encanteri d'amor

 

 

Primer pas, espavilar que es fa tard

Segon pas, oblidar el plaer dels llençols

Tercer pas, avivar l’enginy

Quart pas, desdejunar-se: café amb llet

Torrada de pa negre, mantega, melmelada austríaca

Cinquè pas, conjurar els ingredients

Oli, pernil, tomateta de fregar, all, ou dur, sal, pèsol fi

Sisè pas, abocar els ingredients a l’escenari brusent

Amb ànim i seguint l’ordre natural de la vida

Oli, all, pernil, tomateta de fregar, pèsol fi

Un polsim de mar després de tastar, si escau

Un ou dur per a acabar

M'estimareu més que ahir 

©🌹 Miró

    

Epicuriana

 

El silenci és el més fort de tots els sorolls

Miles Davis

Quan arriba el moment de l'eclosió 

Quan l'ansietat ronda com tul negre 

Respira

Somriu

I calla

Sobretot, calla

Una boca tancada fa mal

A més no entren mosques

Quan sents la remor de la carcassa

Calla

Perquè un silenci és més poderós que un crit

©🌹 Miró

Oda al pèsol

 

Oh perla maragda del camp en rosada

Oh boleta d’esperança dorment en el ventre de la terra

Oh botó de primavera, brot tendre dels camps de l’horta

Oh mantellina de seda

Quan vindrà el sol ballaràs la brisa

Murmuraràs secrets al l’estiu vinent

Oh bala al caliu de la marjal

Compte amb els porcs senglars

 

Oh pèsol de metavers diminut, orde verd

Saps bé del misteri de les collites

Davall l’influx de la Lluna

©🌹 Miró

La solitud de la mare

Econòmicament en el diari de compres

Afectivament en el diari conjugal

Maternalment en el diari de la padrina

Filialment mai, mai de la meua vida

L’amor que em regala quan m'acarona els cabells

Les mans pell fina sobre les meues

Traspua els anys de soledat domèstica

De les filles de la postguerra

Ahir, malgrat la demència, ahir

Em vaig adonar

La mare no se sap assoles

No té por a la foscor ni als llamps de les tempestes

M’estime la cort de la mare

El seguici de dones de companya

Del Castell de la Vellesa

A cent metres de la mar

©🌹 Miró

Ministeri Soledat

Ministeri de la Soledat de Japó des de 2021

Ministeri de la Soledat de Regne Unit des de 2018

by IG EcoNews - 5 agost, 2024

 

Mentre ahir em pensava poeta

Avui em pense màscara

Tots la portem per a ocultar

La indefugible solitud de l’individu

 

Hi ha insomnis plens d’isolaments

Despertem de la inconsciència

Mirem el món des de la vora còsmica

L’ofec esdevé un esglai a les estrelles

No hi queda un altra, toca respirar

En mode quatre per quatre

 

©Rosa Miró

Em pense una mica poeta

Em pense una mica poeta i recorde els primers versos 

Pretèrits en el temps adolescent

Escrits de nit davall el llum d’un espelma 

En un quadern blau de mar 

Bitàcola del meu sentir:

 

Voldria ser poeta, mes no sé fer poesia 

Voldria ser gavina. Quina follia hom diria 

Voldria volar molt alt però em tallen les ales 

Voldria ser tantes coses

Ai de mi que remei no hi trobe!

Em pense una mica poeta

No poetessa 

Poeta-poetae, de la primera 

Com rosa-rosae, de la flor el nom

Em pense una mica poeta 

Perquè veig arbres plorar 

I infanteses de bonança

Perquè els versos pessiguen

Perquè el mar m’inunda de metàfores

I de cavallets sense ales

Sí, poeta tota la vida i no ho sabia 

M'ho han dit els seus mots

©️🌹Miró

Tedi

Qui entén l’humor de l'ànim? 

Aclofada al sofà amb les urpes 

Atentes a qualsevol destorb 

Em deixe vagar

Arrastrada pel corrent

Vaig i vinc, vaig i vinc 

Sense cap benevolència

©️🌹Miró

Després dels tarongers

Habite un fragment de terra

On l'aigua dolça bromeja

Entre la mar i l'asfalt 

On les merles canten de matinada

I les gates planyen com 

xiquets de pit sense llet

©️🌹Miró

No ha plogut a la matinada

No ha plogut a la matinada

No han cantat les merles

No han zelat els gats

No ha mullat la rutina insomnia

No he pogut comptar gotes

Una, dues, tres, quatre, cinc

S'han fet les sis

©️🌹Miró

Febrer té vint-i-vuit dies en 2025

Un altre febrer passa

Pel calendari de la cuina

Igual que ahir

Enganyats continuem un dia més

Mentre l'esguard, porter indiscret

Delata la por callada al pas del temps

I en la solitud acompanyada 

Plorem muts, cap llàgrima 

Al mateix temps la veu de la deessa 

Entona Stormy Weather

Mentre m'empasse l'oliva del vermuth

Sense pinyol

©️🌹Miró

Dins d'un tren

Dins d'un tren semblem figurants

D'un metavers indiferent

Dins d'un tren la vida consumeix temps

Directament proporcional a la velocitat

De vegades un no sap on ubicar-se

Sovint dubta, dins o fora, dins o fora

Dins o fora

Puje o baixe

A la pròxima parada

I roman darrere la finestreta

I observa la pel·lícula 

Mentre es deixa portar al punt de fuga  

No pensa, no acciona

Tan sols juga amb la inèrcia

Deixa el cap fluix al sí

Deixa el cap fluix al no

I observa els crèdits del film inconclús

©️🌹Miró

Poema que no vull perdre

Diumenge 16 de febrer de 2025

Somni digital

Vaig somiar amb els teus dits

els teus dits en una pàgina,

els teus dits que guiarien

la meva mà al poema.

La seva delicadesa i la seva força,

la dolçor de la teva veu,

l'empremta dels teus dits

corrent sobre paper.

Les meves paraules neixen de les teves,

detalls que recolliu,

també de la teva ira

davant de tanta injustícia.

Ho faria si poguera

Jo tenia una maleta

On guardava versos conversos

On guardava flascons de perfum

I records plens, cartes d'amor quasi infantil

Vaig passar temps en tornar a casa

A la casa que va sentir enamorar-me

A la casa que em va fer plorar

Però la maleta no la vaig trobar

Me la va llençar mon pare, un rampell 

Ell ho feia sovint, rampellar-se 

A casa callaven i jo preguntava 

La maleta custodiava llavors de poesia

Llavors de la meua esséncia de dona

Em sé poeta des que vaig descobrir

El color verd a dins un Seat 600 camí del sopar
D'amics de la família
El verd d'un llum que s'apagava i s'encenia 
El verd dels fanalets del jardí

I el verd dels estels d'aquella nit

Jo tenia una maleta
On guardava l'essència de mi 
Per a mi sola

Mon pare em la va cremar

Què faria jo si poguera

©🌹 Miró

Del meu til·ler

 

Primer rebrot

del meu til·ler

del meu arbre

del meu clos

©🌹Miró

Elegia per a mi

 

Em desperta una campaneta dolça al lluny

Suau vellutat crit del cervell adjunt

Ulls clucs encara, cos relaxat encara, paladar ressec 

Obric l'esguard, mire la llumeneta verda

Una fotografia de l'alba a Barcelona em diu bon dia

I pense amb el clic de l'ull que l'acaba de fer eterna

Un instant nounat rogenc i bromós

Em commou la bellesa de l'hora violeta de Barcelona

Per un moment oblide tot el que he perdut en les últimes setmanes

Objectes de valor sentimental, corporal, material

Uns pocs euros en bitllets, un collar argentat, un foulard 

I una petita cartera amb monedes i una targeta clienta d'un supermercat

La imatge em porta a la Font de Montjuic

Sinestèsies d'aigua i música entre torres venecianes 

Em vaig a volar amb un avió de broma aeroport del Tibidabo 

O a mirar-me deformada en uns miralls no trencats

O aquell temps menudet on somiava al més alt de la Talaia

En la ciutat que en faria mare

En la ciutat que m'enamora encara

©🌹Miró

Un estat d'ànim sentimental

 

M’he passat la vida en estat d’ànim sentimental

Uns dies de negre, altres de blau, altres de gris

De roig passió, de punyent dolor, d’immensa alegria

De color desesperació i del color poesia

M’he passat la vida estimant

I cantant i, des de sempre, versant

Versa’m, el disc dels meus poemes

Versa’m a l’alba, el bloc que m’estime

Atzavara florida un bloc que admire

 

M’he passat la vida envoltada d’estats d’ànims

Com tu, com vosaltres

I així, fent camí, m’acompanya el poema

Dia i nit com la cançó

Matí i albada des del nord fins al sud del sub

 

©rosa miró