Petits poemes per a les proposicions deshonestes de Joan Fuster

"En el temps de la cibernètica, l’important és saber para una màquina."

No soporte les icones. Estupidesa. Amorfisme ritual

Mort de la paraula que s'escapa al vol d'aus migratòries com accents circumflexos

Inexistència del tacte en forma de titella

Per què parlar?

Per què escriure?

Per no dir escopint entre les dents que frenen el sentit dels vocabularis

Per no gesticular

Per fer-me entendre agafe un smail

Prenc una existència no-existència d'expressió humana

Sense ulls, sense tacte

Per llenguatge, boca mutilada

Per ànima, màscara veneciana d’un teatre oblidat, desmuntat

Saquejant enciclopèdies. Rousseau guillotinat

No parleu!

No escriviu!

No rimeu!

Negueu l’existència del verb!

Circumstancials, abstracció de lletres, paraules incompletes

Demolidors sentiments reduïts a un cercle, dos punts i una línia de formes infinites

Xst! Som icones de les TIC cap a forats de cuc meteorits

Pols de paraules en descomposició

Deixalles, detritus siderals vagaran eterns per sistemes planetaris en un cosmos no finit. Cap esperança

Beneits

©️🌹Miró

Del llibre Nosaltres les fusterianes