La cuina de cada dia
Pense coses en la cuina mentre em perfume els cabells d'orenga, pasta amb carn, all, ceba i tomata
I pensant, pensant, arriva la reflexió
No us confieu, la vida gaudeix gastant-nos bromes de mal gust
Quan creus que la quotidianitat marca el trajecte
Quan creus que la monotomia és l'avorriment d'una autopista
Sorprenentment, apareix un no sé què i et fereix de mort
No menges, dorms malament, no encertes ni una
De cop i volta, te n'adones de l'al·lucinació lírica
I acabes cremant-te i malaeixes els macarrons enganxats al fons de la cassola
Un olor a socarrim s'escampa per l'estança
©️🌹Miró