Petits poemes per a les proposicions deshonestes de Joan Fuster

"En última instància, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem."

Ma represa no existeix

No puc ben dir que em retrobe

Car mai he estat perduda

Puix he estat des de l'inici mil dones

Sense plantejar-me

Si a la passió em deslliurava, si llegia o estudiava

On anava i d'on venia

Sols basarda. Tot immesurable

jo (en minúscula) titella amb fil niló

Innocent, volent o sense voler per camins i caminois que no volia

Ara, avui, ningú em rescabalarà. No ho necessite pas!

Massa tard. He fet tard per covardia

Qui creix amb paüra viu la vida amb la temença a no sap què

Es fa rar, amor que no et donaren i tan d'amor que una dóna

O això creu

©️🌹Miró

Del llibre Nosaltres les fusterianes