Qui ha perdut el seny ho ha sabut a priori
Ha entès l’absurd no
ha pogut engolir
El pes de la por al
no-res
La pedra-pena la
fabulació-oxigen
La invenció-alegria el
desig-quimera
La falsia-eufòria el
plaer-plàstic
L’amistat-circumstancial
aquella a qui vas obrir els finestrals més generosos
Si bé ho pense
Abans de perdre el seny
La mare sabia el que deia
Ai, la vida!
©🌹Miró
