A Nördlingen

La saleta d’estació rep al Col·leccionista de trens

Perfums de quitrà i brea

Flaires de greix i carbó

De fusta corcada i d’oli

Obsequien amb viatges en el temps

Teses i fredes dormen les màquines la via eterna als hangars

Com esperant el dia dels morts

Semblen gegants d’un sol ull i doble Parpella tancada

Tan fortes i caparrudes que de Vegades fan por

Unes roges, altres verdes

Unes negres, altres marrons

Unes amb carbonera

A vapor i dièsel

De maniobra i remolc

De cilíndriques calderes i de boques Demanant

Grosses com mamuts

Lletges com un centaure

Per poder diferenciar-les les hi vaig Posar un nom

Tan grans com a monstres eren que així les vaig batejar:

Brontes, Estèropes i Arges

Acamant, Elatreo i Traquio

Halimedes i Telem

I a la més gran Polifem

A Nördlingen no hi havia màquines

Només hi havia ciclops

©️🌹😎

Museus de trens

Europa