La irritació em pesa sovint
Els retrets imprevistos que ixen
De la ment desfermada
De la boca llançaflames
Fereixen volent i sense voler
La súplica em cansa
L'espera de res també
Com l'escuma efímera em faig fonedissa
No em deixe agafar per l'aigua juganera
Vaig i vinc sense pudor
Aferrant-me a la riba
En etern esforç, cap recompensa
Buit abissal enmig d'un oceà a la desesperació
L'ofec angoixant m'impossibilita sentir-me jo
Millor així sense esperar ningú
Mentre l'erosió del temps obre el forat
Al buit etern on un dia tots
Hi anirem i no ens trobarem
Car no hi ha res després de res
Car no hi ha res si no et veig
©️🌹Miró
