Llençols negres esgarrats
Apegats a tanques, entre sèquies
Bosses de plàstic negre
El potent gregal del diumenge
Ha deixat la marjal en negre
Pardals només negres
Merles, garses, cormorans
I dalt del tot la gavina solitària
Blanca i gris
Sembla jo guaitant-me a vista d’ocell
Camí de l’avorriment diari buròcrata
“La oficina me pone casi muerta”
Quanta raó tenia la Fuertes
I jo conduisc com a ahir, com a novembre
Com a febrer, com l’any passat
Com l’any 2000
El polit, robust i bonic de
Marvim Gaye interpreta Mother
M a r
e
quina paraula
I jo i el meu l’ànim fosc
Ens incorporem tot seguit a l’autovia
©🌹 Miró
