Un cel lleig platí, pesant i malhumorat
De tonalitats grisoses i blau brut
Damunt l’arbre espellat un conjunt
De punts de la i semblen no aclarir-se
Uns que si anhelen dibuixar arcs
Altres que si puntes de fletxa
I espirals proposen els més sabuts
Els mire, que poc bonics
Grossos com un eriçó
Plomes curtes, negres com carbó
Em recorden un veí que em
Galtejava al carrer jugant estant
Abandone el Camí Fondo
Tros d’aiguamoll entre l’asfalt i la mar
De camps de taronja trista
De tanques que no tanquen
M’incorpore a l’autovia
Un mastodont a una furgoneta humil li fa una cursa salvatge
Avui no s’ha connectat el radar
Jo, esperitada, els avançaria pel tercer carril
Si hi hagués
©🌹Miró
