“No s’és res si al final t’obliden”
Miguel Torán
Al final
Quan l'ocàs de l'existència
Apagarà el llum
Tu ja no seràs res
Però mentre habites les entreteles
Tu ets en essència humà
O, tal vegada,
Alguna cosa menuda o
Algun projecte gran
Potser sigues algun ésser meravellós
O una narració curta
O, simplement, una crònica trista
Fragilitat en essència
Fins i tot, el no ser res és quelcom
Ocupa un vector a l'espai
El zero és l'inquilí de l'immens forat negre
Del no-res
Èter en essència
Quina absurditat menysprear la memòria
Només els cervells tocats pel pèptid beta amiloide
Només els cervells tocats per la proteïna tau
Tenen prerrogatives per fer-ho
Tanmateix, de vegades
Existeix una connexió neuronal
Breu, curta i, zas!
Els hi ve al front aquell menjar que
Dormia als llimbs dels perduts
Malèfiques proteïnes instantànies
Projecten benèvoles substàncies i
Converteixen el buit en un és
Existirà algun tipus d'oblit a dins de les ments sanes?
Que pregunten a les víctimes del maltractament
De la barbàrie, de les tortures
Dels experiments en carn viva
Dels trens només d'anada
De les violacions, dels pederastes
De les ablacions, de les filles de les lapidacions
Atrocitat en essència
Més val no ser res si al final ets la
Víctima de l'oblit dels botxins
I de la ma dels monstres
Adaptació del poema Oblit o fragilitat en essència?, del relat «Cal mirar per la finestra». Relat finalista de Rosa Miró en el XIV Concurs 'Las mujeres cuentan', Conselleria de Benestar Social- Publicat al llibre XIV Concurs Las mujeres cuentan, Generalitat Valenciana.-
©🌹Miró
