La vida està envoltada de presons invisibles on la llibertat serva condemna
Hom experimenta desitjos rars
Volar
Navegar
per aigües oblidades
Desfer lligams
Desaparèixer
Esquitllada il·lusió que s’esborra
Com versos a la riba d’una platja imaginada
Hom enyora el nord
Allà canta el rossinyol
Romances de llibertat
Ben sap el mar com et desitge
No podré defugir ni enllestir el farcell
A l'inventari de la vida
Ho descriuré amb tinta roja
©🌹Miró
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
por
d’oceà tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac núvol d’aranyes tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
escurçada
d’ales tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
cistell
de flors tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac roses tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac negres tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tit-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac tic-tac tic-tac
tic-tac negres tic-tac negres tic-tac negres tic-tac tic-tac
Pica bitllets
(Tenalles especials trepants de butxaca per perforar bitllets i altres documents)
Antics bitllets de tren perfumats de naftalina
Esperen atents els guants del col·leccionista
Cròniques anònimes
Trajectes estampats a la bitàcola de la vida
Viatges per camins de ferro
Tortuosos o plaents
Bitllets!
01761
BARCELONA Tno O. V. 3
¨
Castellón de la Plana
2. ª clase.
♥
T A F
TOTAL 350 Pts
01761
45337
PORTBOU
CERBÈRE
3A CLASE
P TS 0’75
345337
|
|
En la vida l’ànima es plena d’escletxes
Sovint creiem haver-les sorgit amb una maroma
O tal vegada, ens fem creure
Que les hem emplenat de ciment
Una nit ens adonem que les clivelles
S’han omplint de sorra al llarg del camí
I és gran el pes d'aquestes fissures
Plenes de sorra que no fa paret
L'eixut batec que empenta la sang
Obliga a deixar-nos anar
Com l’arena pel bulb superior
I, a poc a poc, ve la memòria al present
Passem la part estreta del rellotge
Per caure al bulb inferior bressolats dolçament
Com ingràvides cortines de tul blanc
Al compàs relaxat del corrent suau de llevant
Busquem entre les teranyines de l’oblit
Els amors, els desamors, els trens perduts
Una rosa dins del llibre, una nina trencada
O l’antiga carta d’un amor que no va arribar a res
Seguint buscant i ensopeguem
Amb aquella bufetada de la mestra
Que sense raó, ens va omplir de ràbia
O amb aquell fregadís dur al ballar amb la parella
Sembla mentida tot ve tan nítid al cap
Les esquerdes s’obren, comencem a parlar
Pausadament i serena
A la sobretaula d'un diumenge de cafè i dolç
©🌹Miró
https://drive.google.com/file/d/1dK5b2rpOA_kgk_PY_VRf5vs2I9mcNq4Q/view?usp=sharing
Pandèmic ambient en el fondal
Tres gavines ingràvides i senzilles volen
Suren com en oli i naden en corrent
Tres formigoneres amb el mateix nom: Origen
L’avió de les nou i cinc
L’escola tancada
El campus tancat
Tossals i penyals coberts de broma alta i boira baixa
Com els estats d’ànim
Pandèmica conducció enmig de l’horta
Gris clar, gris fosc, gris marengo
Gris perlat, gris brut
Com els estats d’ànim
Ai, sense tu el camí es fa estret
Tres cotxes patrulla
Tres ambulàncies
El mateix blau intermitent
Com els estats d’ànim
©🌹Miró
Així s’enlairen
tots grans dolors
Al cap i a
la fi quimera
La vida enganya amb miratges
Tanmateix bescanviem la felicitat per la por
©🌹Miró
Res no sembla
res si tu no hi ets
Que l’amor
remou albaïnes
Atura la fam,
desnona la set
I ens fa millor cada dia més
©🌹Miró
Subtilment
acampes pels meus mots
Ja no tinc remor de pau a les nits
A la vora vas,
jo vinc
Salnitre avui,
demà gavina
©🌹Miró
Tastes la bonança d’un coixí de setí
Amor
imaginat, conté perillós
Ritme anodí
la pau que jo tenia
Què faig amb aquest deler?
©🌹Miró
Ànsia profunda
El desig consumeix l'ànima
Set insaciable
En els teus mots la dolçor
I en el silenci la calma
©️🌹Miró
Què vol aquesta nit de mi?
La màgia de la poció adverteix la set per tu
No hi ha valeriana que em derrive
En la humida matinada d'hivern
La vigília contrueix un pòsit d'enyorança
Un desassossec amarg s'estén dins meu
Com quitrà fosc en un parc sense fanals
M'abandone a tu
©️🌹Miró
Quan plou plore
Quan plore em plou la fel
I és quan plou que recorde
La casa sense carícies
La llar dels crits
Calla!
Tu, a mirar i a callar!
Tu, a escoltar i a callar!
El que diu l’amo de casa
S’ha d’acatar
Silenci, dones!
Al marit submissió!
El teu nom: Pepita Equis de Zeta
O vídua de Zeta
Mut!
Vosaltres, què us penseu?
Al banc no teniu firma
A la universitat no anireu sense permís del pare
Què dieu ara, de divorci?
Mut!
Divorci, divorci
Bagasses!
Fins que la mort us separe
No ho recordeu?
La mort o l’assassinat
Calleu! Mut! Silenci!
A la cuina! Ai, xiqueta, paciència
Ells busquen fora allò que no troben dins
Vosaltres, dones, Optalidón i café
I un poquet d’Aigua del Carmen
©🌹Miró
Escolte música a l’oficina
A baix volum
Entre veus dels tres caps
Entre entrades, sortides
Liquidacions pressupostàries
Discrimine una melodia
La reconec del menjador de casa
On no hi havia carícies
La reconec, la reconec
Les Parapluies De Cherbourg
Aleshores m’alce
No puc suportar la pressió al mig de mi
El pare la xiulava a la casa sense carícies
La mare recordava amb estima el film
Jo, petita somiava en la pluja de Paris
Avui plou
Avui plou dins meu
Avui plou fora meu
Avui fugiria no sé on
Fugiria
Així és la vida de la poeta
Uns dies millor
Uns dies pitjor
La malenconia és el corc
De les meues entranyes
©Rosa Miró
Avui la paraula mare em rosega el sentiment. Em ve una escena del llibre Dins el darrer blau, de Carme Riera.
'Aina Cortés no vol confiar a ningú l'infant, que plorinya segurament de gana. Deu mamar lama llet -comenten les comares en veure l cara de prunes agres de la filla de Cap de Trons. Li han fermat dins un mocador de bolics sobre el pit perqué li quedin les mans lliures, però de sobte, a mig baixar l'escala, perd l'equilibri i el nadó cau enmig de les ones. No sé nedar!... s'arrabassa els cabells a grapades..."
Avui la paraula mare em porta el sentiment de les mares dels engolits per la mar que mai no cessa.
I plore
Jo soc mare
I ma mare és mare
I les meues filles ho seran un dia
©️🌹Miró
El meu amor silent
Pau de jaç per al meu cor
Impossible el tacte
Em deixe al cau de la nit
I és la nit la llibertat
Barquejar tu i jo
Remar a l'interior
Oblidem el moll
Les ànimes s'asserenen
A l'aigua la pau profunda
©🌹miró
Eixàrcia al mar
Volem volar al vent calm
En cap vol un gir
Ànimes sense cadenes
A la llibertat, la vida
©🌹miró
Esfilagarsada
La tela del temps es trenca
Un record perdut
En les nostres nits un gest
En el gest el nostre oblit
©🌹miró
Sent el foc intern
Del teu anhel la passió
Imagine el bes
Del teu amor la meua vida
Del teu cos el meu desig
©🌹miró
Quan torne a casa
Després de gestionar per la ciutat
Entre obscenament amb un mal gest
Als ulls
Ja res no m'hi uneix a ella
Ni tan sols un passat que el temps desvirtua
La casa de la meua infància
Els meus carrers, la padrina, les amigues
On s'amaguen?
La casa dels meus iaios
La casa on vaig néixer
No resta pejada, apenes records
En aquesta ciutat presa per polítics que avorreixen la meua llengua
Si pogués marxaria a l'exili
A prop del mar
I parlaria cada dia amb ell
De poesia, de paraules
D'amor, de desig, d'impossibles
I acaronaria peces de museu
De fina bellesa
De delicat cristall
De tot un poc
©️🌹Miró
S’ha refet la calma al barcarés
Entre les barques juga el mar a endevinalles
Les onades arriben, besen i marxen
A les crestes clamen els versos
És així com em despulle
No necessite valor
No cal cobrir el que no agrada
L’ànima busca l’essència de la vida
Com onada que blanqueja al lluny
M’oferiré a la badia
Donaré a l’eternitat
La cartografia de la meua existència
©️🌹Miró
Un llenç a l'alba
Pintat amb amor clonat
Em treu els llençols de dissabte
Esquinça l'entretela malfeinera
Amb el sabor amarg del cafè
Amb el gust dolç de la melmelada
Amb el pa nostre de cada dia
Neix el poema d'agraïment
Decret en ànim sabatí
No cal descripció
El fanal il·lumina en projecció
La randa de la platja nostrada
Mentrementre el mar calm
Em deixa plena, em dic
《Visc en un tros de paradís
I sovint ni ho sé》
https://youtube.com/shorts/iw76__3P4Xc?si=85Y4_ClE123Qsvol
©️🌹Miró
©️del video, Helena Aguilar Miró
Platja Benicàssim, Eurosol
22-2-25
Primer pas, espavilar que es fa tard
Segon pas, oblidar el plaer dels llençols
Tercer pas, avivar l’enginy
Quart pas, desdejunar-se: café amb llet
Torrada de pa negre, mantega, melmelada austríaca
Cinquè pas, conjurar els ingredients
Oli, pernil, tomateta de fregar, all, ou dur, sal, pèsol fi
Sisè pas, abocar els ingredients a l’escenari brusent
Amb ànim i seguint l’ordre natural de la vida
Oli, all, pernil, tomateta de fregar, pèsol fi
Un polsim de mar després de tastar, si escau
Un ou dur per a acabar
©🌹 Miró
