En la vida l’ànima es plena d’escletxes
Sovint creiem haver-les sorgit amb una maroma
O tal vegada, ens fem creure
Que les hem emplenat de ciment
Una nit ens adonem que les clivelles
S’han omplint de sorra al llarg del camí
I és gran el pes d'aquestes fissures
Plenes de sorra que no fa paret
L'eixut batec que empenta la sang
Obliga a deixar-nos anar
Com l’arena pel bulb superior
I, a poc a poc, ve la memòria al present
Passem la part estreta del rellotge
Per caure al bulb inferior bressolats dolçament
Com ingràvides cortines de tul blanc
Al compàs relaxat del corrent suau de llevant
Busquem entre les teranyines de l’oblit
Els amors, els desamors, els trens perduts
Una rosa dins del llibre, una nina trencada
O l’antiga carta d’un amor que no va arribar a res
Seguint buscant i ensopeguem
Amb aquella bufetada de la mestra
Que sense raó, ens va omplir de ràbia
O amb aquell fregadís dur al ballar amb la parella
Sembla mentida tot ve tan nítid al cap
Les esquerdes s’obren, comencem a parlar
Pausadament i serena
A la sobretaula d'un diumenge de cafè i dolç
©🌹Miró
https://drive.google.com/file/d/1dK5b2rpOA_kgk_PY_VRf5vs2I9mcNq4Q/view?usp=sharing
