D’ulls rodons brillants com a prunes de les bones
Aguaitant una carícia expectant per l’arribada
De l’ama que li donava un tros de pa dur
A canvi de un dona’m la poteta! Ara, l’altra! Terra!
Cofoia es menjava el tros de pa sec
De vegades l’amagava de
vegades jugava
Sense cua
les orelles de vellut
Amb l’exactitud d’un radar advertia l’arribada
Tres matins d’angúnia d’ anades, de vingudes
De tornades, punxades de vies, degotadors
De beu un poquet va, tranquil·la Lluneta
Tres matins sense ànim però amb força
Conduint un cos tremolós, de respiració agitada
Poruc i impotent per no poder dir ep, vosaltres
Em fa mal no ho puc suportar em mor de dolor
Les ames fent-se les fortes sense esma
Ara et pujaran un calmant no patiràs, bonica
Tres dies i una nit carregada del drama de la decisió
Cadascun amb la seua raó
Cadascun amb raons per al sí
Cadascun amb raons per al no
Després els nostres ulls pesaven unflats
No ens brillaven, ni ganes tampoc
Lluna es va anar a dormir
Del llit letal al cel dels gossos
Allà ens lladra cada nit
Quan ens anem a dormir
I ja anem per a dotze anys
Rosa Miró
