A tu, primavera
Sobtadament arribada
Anunciada amb tabalet
Dormida conforme estaves
Amable com un cap de setmana
Com una flaire
D'una nit sense lluna
Que ràpida fugiràs
Com imatge a dalt d'un tren
Quan redueix la inèrcia
Mentre el viatger
Es fixa amb la parpella
Buida d'una nina nua i garxa abandonada en un contenidor
Així arribarà l'amo del foc
I ens portarà al clímax
De les nostres dècades
Per a obligar-nos a caminar
Cap a l'hivern
Final del recorregut
I torna a començar
Tot torna al principi
Tot dorm
Tot desperta
Dorm
Desperta
Dorm
Desperta
©🌹Miró
