Envellir és com pujar una muntanya amb l'esquena carregada de grava
La música em trasllada al lloc on tinc conceptualitzada la felicitat
Amb l'esguard seré sacsejarem la vellesa
No sé omplir el buit d'un armari quan em sobra espai
Ni el buit d'uns calaixos
Ni d'una taula desgastada pels colzes
Tot es confonia al passadís d'aquell hospital a partir de la mitjanit
rosa miró
