Avui la paraula mare em rosega el sentiment. Em ve una escena del llibre Dins el darrer blau, de Carme Riera.
'Aina Cortés no vol confiar a ningú l'infant, que plorinya segurament de gana. Deu mamar lama llet -comenten les comares en veure l cara de prunes agres de la filla de Cap de Trons. Li han fermat dins un mocador de bolics sobre el pit perqué li quedin les mans lliures, però de sobte, a mig baixar l'escala, perd l'equilibri i el nadó cau enmig de les ones. No sé nedar!... s'arrabassa els cabells a grapades..."
Avui la paraula mare em porta el sentiment de les mares dels engolits per la mar que mai no cessa.
I plore
Jo soc mare
I ma mare és mare
I les meues filles ho seran un dia
©️🌹Miró
