La vesprada es dilueix enfosquida
Al camp han callat els ocells
Crits d'amor, plaers d’un dia
Amaga el gris anhels insondables
La mar crida quan plou
Arrapa la bogeria d'udols de desitjos
Es fa fosc, s’assossega l’estar
La casa prepara els sopars
Atén els cossos el llit
A l'instant, la quietud s’arrauleix
Al lluny titil·la un
far
Com l’amor cap a mi que sap a res
©🌹Miró
