Catenàries
Artèries conductores de sentiments
Receloses de comiats, de promeses, de quimeres,
D’amors, d’afliccions, de fracassos, de compromisos
D’il·lusions, de projectes, de silencis, d’odis, de somnis
Locomotores
Màquines de vides
Al vèrtex d’un horitzó de vies finites
Pantògrafs
Sabedors dels misteris que ocultem
Transmissors d’energia per saltar les travesses de la via que és la vida
La vida, ai!, és tan fragmentària
La vida
Quantes vegades, sense avisar, ens deixa fets un vagó de cua
Com el balast transforma els desitjos en pedres triturades
Ferrocarrils, amos del destí?
Ens atraparà l’hangar de la felicitat?
A quines andanes ens conduirà l’atzar?
©️🌹Miró
