Recorde aquells dies a Iparralde
A l’inici tardorenc
Em va dir a cau d’orella
No plores que d’aigua estic sobrada
Vaig escodrinyar la casa d’Edmond Rostand
Vaig trepitjar mantells de fullaraca humida
Seca i tendra a la vegada
Quin gaudi per als sentits
La respectuosa pluja capgirava
Amb flaires, textures, colors
D’Iparralde em vaig portar
Essències de la tardor
Una caixeta de fusta amb glans i castanyes
Una altra amb fulles d’aurons i de roures
I un estoig de colors ocres, grocs, taronges
Marró fosc i marró clar
Una ampolleta de vi
Un flascó de brisa atlàntica
I unes paraules precioses:
Berriro itxaron dut, agur
©Rosa Miró
