I EM VAIG AGAFAR DESESPERADAMENT I ASSEDEGADA
COM UNA CRIATURA DE VOLQUERS AL MUGRÓ DE LA MARE
AMB EL TEMPS EM VAIG ADONAR QUE LA FONT ERA PÚBLICA
A LA MÍNIMA INSINUACIÓ IMAGINADA, SOSPITADA, INVENTADA
LA FONT FEIA OBRIR LA BOCA TOT I SENSE VOLER
A QUI TRAVESSAVA ENCEGADA LA FINA I FRÀGIL TERANYINA
VAIG ADONAR-ME A TEMPS: LES MANCANCES ENS FAN CAURE PERILLOSAMENT EN
PANTANS I ARENES ENGOLIDORES
AMIGUES, CUIDEU-VOS!
©️🌹🧐
La nit bruixa de l'oblit
I van set, vuit, nou, quàntes?
Em descompte
Les dues i onze am
Les tres i vint-i-dos am
Les quatre i deu am
Les cinc am, les cinc quaranta am
El meu cortisol va de gaidó
Va, ve, va, ve mentre
Em concentre amb el que explica la merla matinera
Arriben a la piscina adolescents intrusos
Quina calor, el condicionat a 24° C en mode 'Dry' per la factura
Els arribats es llancen en bomba
Ara de escuradents
Ara fant un gir
Xop-xop
Una veu jove riu bojament
Una veu amb gall entre tenor i castrati
Canta un 'que et menge tota'
Deu de ser el tigre?
Em pregunte
D'un bot ix del llit
Qui pogués ser la presa
Escape room
Ric i sue
Agafe el coixí com el personatge
Vaig cap al balcó cara nord
Planege sobre l'u cent trenta-cinc
A dos quarts de set el quad del veí tus
Tanca la tanca i arrenca. Fa tard
La Pipa, la gossa dels veïns li rugeix, borda
La meua boca suada
Llaça improperis a la Pipa
A la rèplica del meu Truffaut
A la veu sensual, al castrati,
A la merla
Al canvi climàtic
I a les nits tropicals tot plegat
©️🌹🧐
Mentre llegisc
Engolisc café en la tassa jubilada
Aquella que despertava els meus artells
Presos entre abecedaris i àbacs de plàstic
Mentre llegisc forme naturaleses mortes
I mire de reüll el ca. Quina vida gosera porta!
Mentre llegisc, mira el meu gos l'ombra
D'un aleteig furtiu que jo immortalitze amb un clic
Ales i Rosa dels Vents em diuen
Un xica, alçat! Ja toca enllestir
Dinars, rentadores, parar taules
De planxar, fer dissabte en divendres
Cantar, cridar i ballar
©️🌹🧐
Els secrets i els silencis
La vida en somnis, la vida nòmina
La vida mare, la vida filla
La vida àvia, la vida punitiva
La vida dona, la vida amant
La vida nova i totes les vides per imaginar
Em fan discutir sobre qualsevol nimietat
I això, això no em complau
Al final, si en el meu silenci etern
Algú dels meus llegeix allò escrit
Des de la vida infantesa
Em done per motivada avui
Allà en el no-res, res no existeix:
Ni ambició ni descontent.
Ni cordura ni passió
Ni por ni dol
Ni riure ni lament
©️🌹🧐
No pense, reflexione
No pense, medite
O això em sembla
+-×÷
+-×÷
Les mans sempre protagonistes d'històries
Els objectes de vegades
La vida nouvinguda la vellesa
La inocència la demència
L'amor de la mare de la mare de la mare
La tendresa d'unes mans noves
La tendresa d'unes mans-rellotge
A poc a poc guanyen pes unes
A poc a poc desapareixen altres
©️🌹🧐
El foc i la llunya
La carn l'amistat
L'amor i el salnitre
Dels cossos mullats
En la vespra de Sant Joan
Tot plegat a la voreta del mar
I jo no trobe el 'trebole'
No, no em cal, no el busque
Si tu estàs a l'esquerra
Del meu lloc
No, no em cal, no el busque
Dormite tranquil·la mentre
El televisor parla i tu
Llegeixes articles
De revistes de trens
©️🌹🧐
"El Trébole"
(Estribillo)
A buscar el trébole, el trébole, el trébole,
a buscar el trébole los mis amores van.
A buscar el trébole, el trébole, el trébole,
a buscar el trébole en la noche de San Juan.
Estrofa I
Oh, qué noche tan hermosa
para los enamorados,
que al salir el sol se van
a los campos floridos
a buscar el trébole,
el trébole de San Juan.
(Estribillo)
Estrofa II
La noche de San Juan, niña,
no te vayas a acostar,
que está la fuente de plata
para ir a festejar,
y el que coja el trébole
mucha suerte tendrá.
(Estribillo)
Estrofa III
Eres alta y delgada
como un verde ciprés,
hermosa como la luna,
blanca como la pared.
Dame la mano, mi vida,
que te quiero conocer.
(Estribillo)
Pense mirant una mar meua
La de la infantesa
Aquella com si fos un paradís
I pense...
Si poguera destrossar el cor
De la bèstia feixista
Marxaria plena a la foscor
Del no-res infinit
Del silenci còsmic
Del no-res infinit
Destí dels humans:
El no-res infinit
Malgrat dirigents
Obstinats en fer creure en
Déus, religions, vida eterna,
Petroli, amenaces nuclears
És el plor d'un xiquet
Diferent en cada guerra?
I una merda!
©️🌹🧐
De vegades em mire els hieràtics mussols
Mentre m'observen per la finestra falsa
De la vitrina del saló
Incomptables ulls ou atents al meu ànim
Avui cansat d'avui
Ahir ebri d'optimisme
Em confessaré a ells
Per la meua culpa
Per la meua culpa
Per la meua grandíssima irracionalitat
Front les malèvoles emocions
Maleïdes!
Em feu parlar sense pensar
Maleïdes
La llengua dispara dards
Desprès, el cor plora la disculpa i
L'abraçada rebutjades
Demanaré misericordia
Al Gran Duc, a l'òliba
A eixe mussolet que em mira mut
©️🌹🧐
Per una vegada he desitjat una missa
Llarga, interminable. Amb paraules avorrides
Que no conforten, incredulitats perennes
Per una vegada he volgut una missa colossal
Tant sols per prolongar el seu cos
Al nostre costat, a dins la caixa senzilla
Per una vegada, he delerat que es
trenque el temps
Sabent que callats els mots
Ella serà foc i després
Enlairant-se cap als núvols
Per una vegada m’ha semblat curt l’instant
Cadascun dels presents evadint el moment
Pensant amb ella, la tieta, la cosina de Cambrils
I he vist com se l’emportaven per la porta estreta
I li he dit adeu, callada, asseguda sobre
Un incòmode banc de fusta de tanatori
Mentre, al lluny, una música suau l'acompanyava
Adeu, Maria Àngels
27 de maig de 2026
Penses que hi ha quelcom de màgic
La màgia no existeix
Per això camines lenta
'Quan hom deixa de creure en les fades
Cau una morta' –diu l’autor de Peter Pan
Avui et sents com una semifusa baixada
D’un pentagrama antic
Encabeixes la força sobre el muscle dret
I el genoll esquerre
Mentre el cor estressat, diu el cardiòleg
Fa de la música un gaudi
Ara un Miles Davis, ara un JB Bach
I acabes amb un JB amb gel
Com li agradava al teu pare
rosa miró
La lluna de Menorca
La del dijous passat
La de fa deu anys
La mateixa
Mes jo no sóc igual
Els anys omplin els ulls
De miopia
Els records difuminats
Alimenten fantasies
D'ahir a avui
Qui sap si demà també
©️de la fotografia Helena Aguilar Miró
©️🌹🧐
Penses sense solta ni volta
Dissabte, de bon matí
Al café amb llet, entre torrada i torrada
Pensar, estimar
Que feixut sostindre el fil de les cavil·lacions
Quin tu a tu amb tu
Penses sense solta ni volta
Només en aixecar-te
En ficar-te al llit
Mentre espurgues les cales mortes
Mentre fas un nus a la branca
Del roser blanc al reixat de casa
Penses, penses
Llibres... penses
Penses com els tens escampats
Uns a la cuina, altres al menjador
Altres per les escales
Altres per les cambres
Altres per la sala de màquines H0
I penses
Sí, tots en una sola estança
La més a prop de la lluna
La de la finestra indiscreta
Que mira sense que la miren
Les crestes dels arbres i
Les ales de les gavines
Per on fugen els meus pensaments"
I pensant, pensant...
S'han fet les onze menys quart
D'abril l'últim dissabte
©️🌹🧐
miró
Callada la cuina
Descansen els mots
Reposen les mans
La casa assossegada
Dormita el forn
La llar xiuxiueja
Cançons d’amor
Escolteu?
Ara canta, ara provoca
Embruixa la cambra
La flaire d’encens
©🌹miró
La follia d’una nit insomne
Que silenciosa la nit
Quina mudesa els llençols
Res parla amb veu baixa
Ni el vent mormola a l’oïda
Ni tu, ni ell, ni el gos
Quina aclaparadora por
Quina soledat trobada
Quina reflexió silent
La lluminària de casa
He deixat encesa fins a l’alba
Ciris i bombetes i llums i llanternes
Per si de cas de
la meua solitud sospiten
Els fantasmes del passat i del present
Quina aclaparadora por
Quina soledat trobada
Quina reflexió silent
Torna aviat la basarda viu en mi
Quan el dia enfosqueix
Quan les ombres dansen de nit
©
miró
Pense en pau i amb la PAU
Pense amb tu i amb ell
Amb ell i amb elles
Amb elles i amb ells
📚✒️
M'agrada escoltar-me
Quan llegeisc en veu alta
Els versos de poetes
Module la veu
Pronuncie amor
Ara goig, adés tristesa
M'grada sentir el meu cant
Quan admire el ritme dels altres
Quan em mire al trasllum
Quan la mà plora per dins
Incapaç d'escriure els més bells renglons
M'agrada sentir les llàgrimes del cafè
La cafetera regala essències sense quimera
Quan llegeisc en veu alta
El pla de temps per un dissabte de primavera
©️⚘️🧐
Em mor d'amor
I encara no t'imagine
Mes sóc capaç d'engolir
Aquella aroma a vida
Aquell tacte vellutat
De pell encara adormida
A Armand
5 març 2026
Per una alenada d'oxigen de camp
Escriuré el poema més bonic del món
Ganes de xafar muntanyes
Ganes de pujar-me a un arbre
I amb ulls bornis percebre
Una carícia de paper
Per una alenada d'oxigen de camp
Bescanviaré un vers
Regalaré un gest
Dolç
Suau
Vertader
Sense xarxa per damunt allò
més fons de l'escorça terrestre
Directament a la pell
Cavalcaré a la geneta
Sobre un cavall sense nom
🌹
Un cavall sense nom, AMERICA
A la primera part del viatge
Estava mirant tota la vida
Hi havia plantes i ocells i pedres i coses
Hi havia sorra i turons i camins
El primer amb què em vaig trobar va ser una mosca amb un brunzit
I el cel sense núvols
Feia calor i la terra estava seca
Però l’aire estava ple de so
He passat pel desert en un cavall sense nom
Em vaig sentir bé d’estar fora de la pluja
Al desert pots recordar el teu nom
Perquè no hi ha ningú que no et faci mal
La, la
...