Inventari de trajectes – Trajecte 17

Fa dies que pressentia la tarongina

I en el meu enyor, diries que l’ensumava

Que l'escampava per marjals i camins d’alqueria

A la claror del llaurador matiner

D’espardenya i de llegona

De reguer que inundarà l'horta

 

Quan el cos renúncia als efectes de la cafeïna

Quan corre el marca presència

Quan ni temps tens de fer un café de calcetí

Una fa coses estranyes

Us confesse

He parat al costat d’un camp de tarongers

Exultant i desbordat de floretes tendres, fràgils com la meua mare

He baixat de la calessa mòbil a la mà

Llums de posició, alerta als porcs senglars

He vençut qualsevol por

Olorant la flor més dolça de primavera

Les mans han pres un pom que

Irresistiblement em suplicava el meu amor

Alliberades del reixat

Han perfumat el carro, la burra i l’amo, i

El despatx que com deia Gloria Fuertes

la oficina me deja casi muerta

 

7 d’abril de 2025

I demà serem a 8 d’abril

©de les fotos i del text Rosa Miró

Em lliuraré a la ronsa de la barca

Deixaré passar el temps

Em lliuraré a la ronsa de la barca

Sense ànsies, ni pesars, ni laments

Ni remordiments, ni queixes, ni esperances

Arribada la partida em duré les deixalles

Les alegries, els meus aquells, els meus d'allò altres

Que volia ser i no vaig arribar

I després del meu no ser

En passar els anys quedaré com un estel-secretària

Encendre la llum de les vostres nits

No donaré de baixa el comptador

La meva herència serà el llegat dels meus llibres de paper i alguna cartilla amb què vaig aprendre a llegir

I algun quadern de cal·ligrafia

Vosaltres verseu-me a l'alba

Notareu la meva presència en les estrofes

Al vent, en les aus nocturnes

I en les gotes de la pluja

©️🌹😎

Bon dia València - - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

     Bon dia València!  

 València els esperava

Plena d’olors de tarongina

de mar

de traques i mascletades

València de jocs florals

de fires de juliols

d’horta i d’aiguamolls

D’arròs

València

amenaçada pel riu

Art pertot arreu

Arquitectura

Novel·la

Música

Pintura

Teatre

València

pendent del Túria

dels bous i de les processons

de coronacions i manifestacions

València rica

València burgesa

València gremial

Artesanal

©Rosa Miró

Adéu Barcelona- - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

 Adéu Barcelona

Adéu Barcelona

Adéu Margarida, adéu Josep

Cap on tireu?

Cap a València

I tu

Jo em quedo aquí

Al costat del port i de la mar.

Barcelona cuida’t.

Vosaltres també, macos

Ha estat un plaer conèixer-vos,

Tres anys són uns quants

A nosaltres també

No t’oblidarem, Barcelona

Cuida’t molt i progressa

Tens valors per a continuar creixent

Treballadora

Capdavantera

Matinera

Progressista

Emprenedora

Lluitadora

T’estimes allò que és teu

No deixes que t’ho prenguen mai

Adéu

Adéu

L'amor - - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

L’amor

Bona tarda

Bona tarda

Com et dius?

Jo?

Jo em dic Margarida

I tu?

Jo em dic Josep

Sóc de València i tu?

Jo d’Argujillo, un poblet de Zamora

Tinc cosins a València

Què fa una noia com tu ací a Barcelona?

Servir. I tu?

Estic aprenent un ofici

Sóc quasi barber

Quan lliures?

Dissabte vinent.

Ens veurem?

Ens veurem

I l’amor

Ja està

I l’amor

Agitada i tremolosa

ànima

Trastorn interior

On?

Al cor, al pit, al cap

Lleugeresa de cames

Confusió temporal

Ahir

Avui

Demà

S’acabarà?

I l’amor

Ja està

Ells dos

Tots sols

Ulls negres

Negres com l’ avinent

Apassionats,

encisats

ardents

fogosos

Sense por

esbojarrats

inflamats

enamorats

a ciutat

Trenta dos-dissabtes

Dos diumenges

Dues-centes promeses

Vint-i-tres somnis

 

©Rosa Miró

La Paloma - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

 La Paloma

Revetlla de Sant Joan

Margarida, les amigues

Canvien els uniformes de minyones

De randes i blondes emmidonades

Per delirants vestits curts i atrevits

De flocs temptadors

Meravellosos cossos

Que es lliuren de la cotilla

Canvien els monyos

Per marcades ones de laca

Es carreguen de maquillatge

De llargs collars de perles

«Si ma mare em veiés»

I marxen cap a La Paloma

La gran sala de ball modernista

Reformada, del l’estret carrer del Tigre

La música esbojarrada

Les convida a entrar

Margarida

Al bell mig de la gran sala

Boca oberta mirada cap el sostre

La majestuosa aranya de vidre

Penja seductorament

Els colors maquillen el rostre de la jove

Llotges de vellut roig

Relleus amb nimfes daurades

Garlandes!

Quina sala de ball captivadora

Apa, noies, sona xarleston!

Ballem!

Bevem!

Fumem!

Vivim!

©Rosa Miró

La Mikado - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

La Mikado xiula i llança espurnes a contravent.

Segura, negra i altiva, mentre li posen carbó.

Panxa plena, fartanera, orgullosa escuraplats.

De vegades, sembla una oca,

D’altres, una cabra folla.

Alerta!, les regnes esgarrapen els carrils amb fúria,

les vies criden, el tren s’atura.

Dues pedrotes han infartat el cor de la Mikado.

Xiulets, puntades, passos marcials,

La fiscalia olora com el musell d’un gos.

Cupons, cartilles, racionaments.

Tinta de fam i de por.

©Rosa Miró

Ella - Margarita - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

Ella

Pels carrers de Gràcia amunt

Pels carrers de Gràcia avall

Voluptuosa

Jove

Descarada

Valenta

Ella

Pel mercat

Cistell al braç

Fa la compra dels senyors

Queviures per als seus amos

Ella

Pels passadissos del principal

Bugadera

Minyona

Planxadora

Cuinera

Confident

Forçada amant

©Rosa Miró

Al remat, vaig escampar poemes

 

Al remat, vaig escampar poemes

Per l'asfalt de la soferta Barcelona

Vaig pujar al turó dels búnquers

I al lluny, la torre de Sant Sebastià

Em va saludar i em va recordar 

El vertigen de ma mare

 

Vaig enviar un sospir al vent

Fins a l’andròmina de principi de segle

Que et porta pel cel i creua el port fins a Montjuic

 

Vaig enviar un bes a l’aire 

El bes va anar al damunt de les xemeneies de Badalona

Un altre petó cap al Tibidabo i un altre cap a Collserola

 

Després vaig pensar amb records meravellosos

Passats en el temps, en la joventut, en mi

Vaig acabant plorant

 

Per a més cap cap a terra, ell em va dir

«quina putada envellir amb tant per viure encara...»

El cor em va colpejar la carn

El meu batec es va escapolir fins a la Plaça de Sant Felip Neri

Els meus peus cap a el Parc Güell

I vaig recuperar el somriure

Malgrat les cues dels visitants de les mil llengües

 

©Rosa Miró

 

A Barcelona, març 2025

Truffaut, el petit can

 

Mire el meu gosset

Li observe la panxa

Puja, baixa, compassadament i tranquil·la

Lent vaivé que hipnotitza

Les parpelles esgotades de pantalles

Que em deixa fluixa de cames

Em relaxa, em provoca ensopiment 

 

Quan deixarà d’ensumar el meu gosset

A un altre dol jugaré

De vegades pessics d’estomac i pensaments

Es posen a discutir qui va primer

L’inconscient agradable

Saluda la consciencia pervertida

I aquesta enfurismada es llança a córrer

Per camins d’improperis i senderes d’enuig

 

©🌹Miró

Sense alls

La meua cuina es queda sense alls cada dos per tres

Des que la mare viu al jardí de l'envelliment actiu

Els diumenges arribava amb un cabàs-barret de copa

Amb la mà esquerra anava traient caps d'alls

Formatge, carmanyoles de musclos frescos, sípia bruta neta

Xafarderies de les veïnes, manies i records

Sempre els mateixos, sempre el mateix

Lletania de l'absurd dels últims estius

Abans de l'ingrés als jardins de la vellesa

Ara ja no fa la compra

Ara ja no va al mercat

Ara ja no renta la roba

Ara ja no cuina

Ara ja no fa dissabte

Ara té amigues i descansa

Ara ella sembla una altra ella

Ara jo també semble una altra rosa

©️🌹Miró

Quant de mal ha fet el pacte de silenci

 

Les portes del refugi antiaeri

A la Plaça del Diamant

Són les porteries porta a porta

El colp de pilota que marca el gol

Fa trontollar els murs i els cors

Dels que hem baixat al record de l’infern

A més de tretze metres de la superfície

 

Allà baix encara fa olor a socarrim dels

Quinqués. Records d’un llapis als llavis

Tot és estret, tot és impensable

Us imagineu una bomba de dos-cents-cinquanta quilos

Llançada des de cinc-mil metres

El trontollar de la por!

 

Sabeu quantes vegades va baixar Natàlia

(La Colometa, nom que li va canviar el Quimet)?

Cap ni una

«Vull ser al llit amb tots abraçats per morir tots junts si cau una  bomba»

 

Quant de mal ha fet el pacte de silenci

Cal molta cultura de Memòria Històrica

 

©🌹Miró

Vine al meu clos

 

Vine al meu clos si et ve de gust

Repartirem alegries i laments

Riures i destarifos

I si vols, també podrem parlar d’amor

I de la guerra

I dels morts de totes les guerres

I de tots els morts del món

I de cinema i de jazz

Però sobretot d'amor

©🌹 Miró

Si pares l'oïda

 

Si pares l’oïda

Si tanques els ulls

Si t’obres a l’infinit

Escoltaràs el batec de meu cor

Pom, pom

Pom, pom

Pom, pom

Si vens al meu clos de nit

Si obres els ulls

Si tanques la porta mut

Veuràs l’aigua de la fonteta brollar

I dels meus llavis t'embriagaràs de mots

 

 

©🌹 Miró

Lluny del mar

 

Quan em trobe lluny del mar

Quan l’enyorança m’atura el somriure

Prenc un vas de vidre fi

Fique  l’orella a dins

I és aleshores quan escolte

L’efervescència d’una caragola

De carei amb olor a randa marina

I és aleshores quan sent el salnitre

Com m’amara el desig

De tornar-te a veure

 

©🌹Miró

L'home del balcó

Quina vida la d'aquell home abocat al balcó

Mirant passar un tren de ciment

Sis vegades al dia

A trenta-set quilòmetres per hora

Arrossegat per un motor dièsel

Ronc,  ronc i vell

©️🌹Miró

Des que la mare ja no conversa

Des que ma mare ja no conversa

sempre em falten alls

Des que ma mare viu al jardí de la vellesa

sempre em falten llimes

Des que la ma mare ja no sap teixir jerseis de llana

sempre em falten les seues mans

Des que ma mare no es recorda de cuinar mai tinc seitons en vinagre, ni sardina escavetxada

Des que ma mare ha encetat la novena desena

jo compte les meues i m'entra el riure

©️🌹Miró

La ciutat canviada

La ciutat decorada

La ciutat-parc-temàtic

La ciutat presa

On ets?

Què t’han fet?

Cues i cues i més cues de llengües

Es mengen la meua

 

L’amo mundial del cartró

Fa favors als sense llit

Cartons, caixes, embalums

Baldaquins d’hotel

De l’hòstia d’estrelles

Habitacions de luxe

D’usar a gust del part meteorològic

D’usar i llançar perquè la pluja

Desfà el material de construcció

 

On ets, Barcelona?

Jo he vist munts i munts de cases de cartró

Tota mida, tot lloc, tota edat

 

©🌹Miró

Barcelona, 21, 22, 23 i 24 de març de 2025

Més que poesia he escampat llàgrimes i nostàlgia

També ràbia, tristor i alguna alegria

No cal tornar al lloc on vam viure feliços

Ho diu la cançó

En el record idealitzem moments

Però en tornar als espais trepitjats 

Cauen a terra de manera estrepitosa

Les cartes de cartró més dur les tomba 

Fins i tot la brisa

©Rosa Miró