Anar anant
Amar anant
Anant plorant
Anant oblidant
Menjar, estimar
Acaronar-se a les fosques
Parlar, versar
I tornar a omplir el cau de goig i de silenci
Pensar petits auto-pretexts
Continuar la sendera de balast
Fins la privació del seny
O vinga la bogeria del nord
©️🌹Miró
"No t'enganyes, Francesca, ets qualsevol cosa menys una dona senzilla”.
No t'enganyes, Rosa, ets qualsevol cosa menys una secretària senzilla a punt de jubilar-se
No atures, Rosa, la passió pels poemes, pels versos, per la poesia
"En certa manera, les dones demanaven que els homes foren poetes i amants apassionats alhora".
El frare es descobreix
Res avui fa olor d'humitat
El punter de l'estampa anuncia la llum
Vençudes les idus de març
A la marjaleria més amagada
S'emparellaran les espècies
Aus, peixos, hortes
Reclamen els iris del caminant mentre
S'escampen flaires de flors i de sexe
🌹©️Miró
No puc versar
M'ha invaït un
Sentiment mediocre
No puc ofendre el mot
Romandré callada
Ja fins la meua mort
Que versen els joves
Hereus de la meua llengua
Jo ja he fet el que he pogut
I més
No puc versar
Per a dir el mateix
Dia rere dia
Emmudir serà l'excusa
Celebraré en silenci
El meu deler
Ínfula d'una secretària
Abandone la meua tonteria lírica
A la salut dels joves poetes
Experts en aquesta distopia
Amb la qual jo ja no m'identifique
Barcelona, 24 de març de 2025
©️🌹Miró
Demà dia Mundial de la Poesia
Escamparé versos per Barcelona
La ciutat que em va atrapar als tres anys
De la Font de Montjuic, els colors
L'aigua ballava de la mà de la padrina
Tornaré, versaré i ploraré
Tornaré a mi als vint-i-tres anys
La ciutat somiada
Sant Andreu, el barri, la Plaça d'Orfila
La pèrdua de Pau
El mercat, la trencada d'aigües
El cotxet i Anna petita, petita
Al carrer de Joan Torras creixia
Demà dia Mundial de la Poesia
Escamparé versos per Barcelona
Anna dona, dona, ha planificat l'estada
Divendres: recollida Sants Estació
Passeig per Hostafrancs fins Gran Via
Refrigeri
Conèixer a Linx
Dissabte:
A les nou, desdejuni
A les deu i quaranta-cinc, eixida
A les onze i mitja, visita casa Batlló
Passeig fins al mercat de La Boqueria
Dinar tapes en una paradeta
Passeig i crema catalana per barri gòtic
Carrer Petritxol
Llibreries de vell
Diumenge:
A les nou, desdejuni
A les deu i mitja, eixida
Metro cap a Plaça del Diamant
Si tenim sort comprarem 'pasteis du betlem'
A la pastisseria portuguesa
Prendre força amb una daurada freda
Transport fins a Alfons X
Caminar fins els búnquers del Carmel
Dinar per definir
Demà dia Mundial de la Poesia
Escamparé versos per Barcelona
Amb el poema que vaig compondre el 1987
©🌹Miró
A tu, primavera
Sobtadament arribada
Anunciada amb tabalet
Dormida conforme estaves
Amable com un cap de setmana
Com una flaire
D'una nit sense lluna
Que ràpida fugiràs
Com imatge a dalt d'un tren
Quan redueix la inèrcia
Mentre el viatger
Es fixa amb la parpella
Buida d'una nina nua i garxa abandonada en un contenidor
Així arribarà l'amo del foc
I ens portarà al clímax
De les nostres dècades
Per a obligar-nos a caminar
Cap a l'hivern
Final del recorregut
I torna a començar
Tot torna al principi
Tot dorm
Tot desperta
Dorm
Desperta
Dorm
Desperta
©🌹Miró
Per damunt de Sardenya
El
Canigó nevat a l'horitzó
Badalona
Barcelona
El Llobregat des del cel
Barcelona
industrial, de peus a terra
Estimada Barcelona
©🌹Miró
©de les fotos Rosa Miró
Tornant de Roma
El passar del temps
El riu que tot ho arrossega
L'enyor s'instal·la
La soledat s'incrementa
Proporcional als anys
©️🌹Miró
Arriben els riures
Amb flaires a tarongina
Trina l'oroneta
Celebrem la poesia
La primavera anuncia
©️🌹Miró
Mostrareu la llengua
No us entendran, caldrà el gest
Educadament
Didàcticament, parlareu
No us espantareu, és ben fàcil
Mira la gavina l'alegria
De la gent anunci de primavera
Els colors la clamen al crit de la vida
A la vesprada ella i les altres
Netejaran les restes d'un dissabte
Gaudit al pinar del poble
©️🌹Miró
A ma casa mai faltarà perfum
Ni sal ni oli, ni una benvinguda
Amable per a qui toque a la porta
A ma casa mai faltarà una abraçada
Sincera amb una copa de vi
Unes olives amb somriures
A ma casa sereu allotjats
Amigablament i generosa
Podreu restar hores a la humil biblioteca
A ma casa hi ha un maqueta
Gran com el cor del col·leccionista
De trens de tres escales
Veniu, celebrarem la paraula
Amb arròs al forn
El millor de la cuina de la poesia
©️🌹Miró
Amunt, sense por
Pujarà el jovent al cim
Hissarà la veu
Sonora llengua estimada
Crit potent de llibertat
©🌹Miró
Divendres feiner. De camí
He dibuixat cercles en tolls acumulats
L’ama de la marjal, boca distesa
He esquitat les cunetes sense escrúpols
A dreta i esquerra necessitava rentar
Baixos, pneumàtics i parafangs
Quines coses m’ensenyava mon pare
Quan plovia i en el cotxe
Divendres feiner. De camí
Mentre les botes d’aigua redones
Em divertien el neguit laboral
La veu de Vicent Prince m’ha recitat The Raven
Quina obertura magnífica
A Dream Within A Dream
Del disc Tales of
Mystery And Imagination
Edgar Allan Poe (1987 Remix)
Quina transició subtil
A The Raven
Minut quatre i tretze segons
tam-tam-tam
tam
tam tam
tam
tam
tam
tam
©🌹 Miró
Puc llegir la veu
Puc escriure't a les fosques
Puc oir la llum
Puc imaginar-te antull
Podria construir ponts
©🌹 Miró
Bell com l’escultura
Estima la vellesa
De les iaies l’agitador
Dels iaios l’enveja
David diverteix
Li agrada riure
David s'engoleix
De les iaies la tristesa
David es menja el temps
Amb flors de paper
Balls i jocs
De globus el deler
David rep improperis
De la iaia perduda d’hipotàlem
Del iaio carrascós i mal carat
David alça l’esguard
No li cap pusil·lanimitat
Les iaies l’adoren
Jo els dimecres
Entre vergonya i sorpresa
Mentre ma mare em mira
Jo danse el passat
Mentre les iaies canten
David les mira satisfet
Per a David amb estima
© 🌹 Miró
Sedativa mar
Reposada en el silenci
Somni de poetes
Autografiem els versos
Amb onades i en bon temps
©Rosa Miró
Anhel poderós
Per a ànims insaciables
Sempre amb tu sembla infinit
Desig de mots plaents
En la platja de l'engany
©Rosa Miró
Desig, foc intern
Com crema la passió
Flama, foc ardent
Quina aspiració càlida
En l'abraçada el refugi
©Rosa Miró
He escoltat la brisa
De la mar a la vesprada
La calma em parlava
De sensacions efímeres
La pell reclamava un bes
©️🌹Miró
Les seues mans,
De pell fina
Ahir pellerofa
Calls, deixalles, caminois de pols
Mans plenes de turments
La seua veu
Cantaire
Soprano alegro
Ahir arrugada
Veu quebrada de cridar
El seu esguard
Farcit de lluïssor
Ahir neutre
Opac com la
Mort
©️🌹Miró
Em mire la cadira
Davall el sol d'hivern
Obric amb la parsimònia de ritual
Una daurada, ella
Em farà somriure a l'instant
Mentre ix de mi
El so del cruixit de papes
Fregides en paella
Fruits de la terra
Sabor salat que m'agrada
Alegries d'olivera
Decoren la taula de
Diumenge al meu clos
De trenta mestres quadrat
Per davant i per darrere
©️🌹Miró
Poema! Sí, a tu t’invoque
Et mire, em mires i entre mirada i mirada
Vaig component versos de vida
Entre bellesa o desencís
T’escric sobre blanc digital
Et declame: veu i vers amb melodies de fons
No és massa tard
Hi ha dies que t'abandone
Hi ha nits que t'escric i t’esborre
Altres nits verse fins l’esgotament
Mai serà tard si el poema ve prest
Si has vingut has arribat en el moment oportú
No sé escoltar vanitats
Ni alimentar la memòria amb el que he descobert tard
Tu em mires des de l’interior del mirall
I jo hi ha dies que t'oblide i hi ha nits que et somie
Aquest desafiament entre tu i jo
Entre ulls i miralls
Entre estrofes i no estrofes
Entre els anys no escrits
Entre els anys que resten per escriure
Vas arribar passades cent-vint-tres llunes roges
Jo no et cercava mes crec que tu a mi sí
I així és i serà fins al dia que me'n vaja
M'ho dones tot a canvi de res
Benvingut sigues ara i sempre
©🌹Miró
La vesprada es dilueix enfosquida
Al camp han callat els ocells
Crits d'amor, plaers d’un dia
Amaga el gris anhels insondables
La mar crida quan plou
Arrapa la bogeria d'udols de desitjos
Es fa fosc, s’assossega l’estar
La casa prepara els sopars
Atén els cossos el llit
A l'instant, la quietud s’arrauleix
Al lluny titil·la un
far
Com l’amor cap a mi que sap a res
©🌹Miró
Catenàries
Artèries conductores de sentiments
Receloses de comiats, de promeses, de quimeres,
D’amors, d’afliccions, de fracassos, de compromisos
D’il·lusions, de projectes, de silencis, d’odis, de somnis
Locomotores
Màquines de vides
Al vèrtex d’un horitzó de vies finites
Pantògrafs
Sabedors dels misteris que ocultem
Transmissors d’energia per saltar les travesses de la via que és la vida
La vida, ai!, és tan fragmentària
La vida
Quantes vegades, sense avisar, ens deixa fets un vagó de cua
Com el balast transforma els desitjos en pedres triturades
Ferrocarrils, amos del destí?
Ens atraparà l’hangar de la felicitat?
A quines andanes ens conduirà l’atzar?
©️🌹Miró
A prop de la mar
Al costat del gust salobre
La marjaleria
Els sabors del meu país
Demà pols en el camí
©️🌹Miró
En observar el record estant
