Si bé ho mires

 

Qui ha perdut el seny                     ho ha sabut a priori

Ha entès l’absurd                           no ha pogut engolir

El pes de la por                              al no-res

La pedra-pena                                la fabulació-oxigen

La invenció-alegria                        el desig-quimera

La falsia-eufòria                             el plaer-plàstic

L’amistat-circumstancial

                                    aquella a qui vas obrir els finestrals més generosos

 

Si bé ho pense

Abans de perdre el seny

La mare sabia el que deia 

Ai, la vida!

©🌹Miró

Un cel quasi violeta

Un full, tres objectes

La lluna a mitges

L'estel petit fi

L'estel gran més fi

La llum desvirtua les formes

A poqueta nit

Els ulls van perdent visió

I s'obren amb esforç

A cada mes més menuts

A cada instant més secs

A cada pantalla diària

Els ulls més cansats

I si quan em lliuren temps

Els ulls es planten i diuen prou, dona

Ja està bé. Un descans

Què faré jo?

I si quan em lliuren el temps

Els artells es planten i diuen prou, dona

No veus que estem cansats de clicar 

Tota la vida, teclat allà, tecla ací

Si quan em lliuren temps

No em queda ni un gra de comboi 

Escriu en els murs de la mar

Amb el gust dels meus besos

Aquells versos nostres que ens agradaven tant

©🌹Miró

Les cheer lover de la residència

Pense amb Rosa, ma mare

Ahir cantàvem de la mà agafades

Ritmes bells vells

Una chica yeyé

Quince años tiene mi amor

Una de Peret

Una altra de Los Manolos

 

Una dona jove resident envellida per la vida

Filla de la dona —sordeta— gran resident

Ballava molt i al ritme

Tan que va caure en rodolar, però res

Tots aplaudíem, ella cofoia

Sa mare de gaidó la mirava enfurismada

 

La meua cantava i jo feia àudios

Una altra filla visitant em va mirar

Ens vam picar l’ullet

Ens vam alçar sincronitzades

I vam perdré l'oremus

I ens vam marcar una rumba amb art

La millor, Bamboleo, The Gypsies

 

Les cheer lover de la resi!

 

Tota suada vaig pensar amb tu

©🌹Miró

 

Trobairitz o joglaressa

Trobairitz o joglaressa

Joglaressa

Poeta de la perifèria

No sé fer volar falcó ni astor

No sé jugar bé als escacs

Però si a les dames

He inventat, he llegit i he contat contes

Sé cantar cançons de bressol

I acaronar mans, peus i sentits

No sé composar música

Però entone amb harmonia

I dibuixar la clau de sol

I si em pose, corxeres, fuses i semifuses

També sé escoltar

Conversar, entretenir

Ballar davall la pluja

I escriure versos tímids

 

Necessite solitud

Per obrir-me en canal el cor

Per dir allò que em plau

Cap trava 

Mes no m’agrada la dita

"La soledat per la llibertat"

Un dia bé, o més

Però, el que em resta de vida

Sola?

Aquell que llegeix els meus versos

Sabrà trobar entre els buits

Allò que amaga el meu cor

©🌹Miró

Tinitus

A la migdiada

Quan tots estiguen dormint

Escriuré un poema d'amor

Rondaller i xarrador

Com el mar

Com el soroll de caragola 

A cau d'orella 

Maleïda cançó desesperada

Dia i nit

De matinada

A tota hora

No hi ha res més insuportable

Aaaaaaaaaa xiuxiuejador

Constant combinat amb el no silenci

Soroll etern  que invita a embogir

©️🌹Miró

L' ull de la tempesta

Sempre a punt

Mira

Amenaça

T'empeny pensar realitats

Les roses pansides

La bicicleta punxada

Espera atenta el bany de la pluja de fang

La paella feta

Les gotes esquiten les cames despullades

Els peus alliberats

Caminen nus davall el morerot que 

Insolent escampa els pàmpols 

oberts com el paraigua de la iaia

Amatent soroll 

xip-xap, xip-xap

Sensacions

Sentors a llenya recent encesa

La carn espera

Mentre l'alcohol et fa imaginar Versos no escrits

Que oblidaré amb el pas de les hores

©️🌹Miró

Lament d'un arbre quan mor

Escolteu el lament d'un arbre quan mor

Mentre un ventijol us acarona el front

Inspireu els aromes de muntanya.

 

Arribats al cim oblidareu el trajecte

Les arrugues de vida caminada

Les pors i les ombres.

©️🌹Miró

Al poeta Verdaguer

Pujant a l'abadia de Sant Martí del Canigó

Ja quasi ho tenia

La dona crida

La dona morta en vida

La dona irrecuperable

La dona plora al tirà

La dona s’agarra al mur

Desesperada, no nota el cos

Ja quasi ho tenia

Ja quasi

Quasi

 

Avui ja no té res

Una vida, cap esperança

Se m'esgarra el cor

I faig costat a la dona

Ahir es va trencar per sempre

La matrioixca de paper

©🌹miró

Pèl-roig

Ella barret estacat fins al nas

Rostre egipci, hieràtic com un bàcul

Ell, el petit projecte, TIC depenent,

Ansiós, ridícul, consentit

 

L’altre...

Que voleu que us diga de l’altre

I el gest del bes de la boca de rap

Cap a la bellesa que un dia l’eclipsà

Vaja gest menyspreable

I la negació del canvi climàtic

Si no fos pel canvi climàtic

No mostraria Groenlàndia

Allò que amaga a les entranyes

 

©🌹Miró

Bellesa en el cor de la quotidianitat/autoretrat

Soc dona, de Castelló amb cor valent

En la marjal, senillar, aiguamolls

Cada gest meu és un acte conscient

M’enfonse endins del cor de la quotidianitat

 

De flaire a tarongina deliciosa

Amb l’esguard sincer i generós

Com l’aigua dolça que en el riu s’amaga

Et regale el meu temps

Agafa’l. Jo no el vull per a res

La lluïssor dels meus iris

T’ho diran sempre, amor

Sempre present

 

©🌹miró

La ciutat de cara al mar

 

La ciutat de cara al mar

 

Castelló mira amb ulls d’amor el mar

Entre sons de tarongers i olors de tarongina

On la llum del sol enllueix la llar

I el vent canta històries en veu baixa

Dones de bellesa al cor, rialles

Floreixen como estels en la nit

A cada plaça, a cada carrer

Hom troba gests de pau

Somriures amables

D’esguard generós

Reines de les festes

Un crit del Fadrí, l’Ermita i el Castell

I en el cor un desig

 

©🌹miró

 

M'acuse que he pecat

Poema, m'acuse que he pecat

De no pensament, d'obra i no omissió

Poema, m'acuse que he pecat en el capital pecat de la gula

Poema, m'acuse que m'he donat

la fartada del segle

I en aquest instant no escric

I en aquest instant dorm

I tinc orgasmes de xocolata

Mea culpa

Mea culpa

Mea culpa

Ella sols m'havia regalat catanies o 'petit fours' en Francés

©️🌹Miró

Recorde aquells instants que ja no són i modifique

Mireu l'horitzó dalt encara sense estrelles

Mireu la mansuetud felina

Mireu el piano sense cordes

Heu vist els eucaliptus ballar la dansa de la nit?

Fantasmes en la torre la gavina albira 

Els dits busquen la carícia dels llençols de cotó

Recorde

Aquell 27 de febrer de 2024

Torre la Sal

©️🌹Miró fotografies i text

Eixe olor a mar que m'enamora

Res m'agrada més

Com empastifar-me les mans

Amb la salmorra del pot d'anxoves

Eixe olor a mar que m'enamora

I un raig d'oli de la terra

Com la magdalena de Proust

Me'n vaig al passat

És diumenge

I jo feliç als meus set anys

A la vora de la mar

Arreplegue pexinetes

La iaia las farà amb ceba

I jo sucaré en la salsa

Els meus ditets de seda

©️🌹Miró

 

Diumenge de gener

Amics, xampany

Aperitiu d'anxova,

Formatge Comté i Morbier

Tomata de penjar sucada en pa 

Cogombres, conversa tranquil·la

Rialles i sabors

Aromes de paella

Ara la carn, ara un pessic de sal

All, pebrera, carxofa (reservem)

Ara la tomata, ara aigua un per dos

Amics, xampany

Gamba llistada

Gambeta blanca

Un xoc de copes i per a dins

Bull l'aigua i l'aigua afegida

L'arròs bollirà

Afegirem el safrà 

Dos somriures

Amics, s'acabat el xampany

Vermut, vi o cervesa

Aladrocs en vinagre

Ja no són els de la mare

Bridem per la vida

Els amics i l'amor

Afegim bajoques i bajocons

Ara la pebrera, adés les carxofes

Punt de sal

Deixeu que l'arròs es bega l'aigua

Cobrim amb drap de clau

De diumenge

Mengem, bevem, brindem

'Ai la vida, és tan fragmentària'

©️🌹Miró

Vindrà altra primavera

I va arribar la primavera

I no ens vam adonar

I plovia tots el dies

I cantaven les oronetes

I les merles i els corbs de mar

I no ens vam adonar

I el dia era més llarg

I la nit més curta

I no ens vam adonar

Hivern de barrots

De temps irrecuperable

De pors i de malsons

D'adéus ulls clucs

Esperant el sol

La flor de tarongina

Les lletres rondalleres 

Enamorats

Esperàvem tan desesperats

Que va arribar tot plegat

I  no       ens       vam       adonar

©️🌹miró

Mira que en soc, de burra! 

Que en soc de soca!

Soca, però d’animal

En lloc de seure

En lloc d’estampar-me contra el teclat

En lloc de dibuixar imatges

Versades amb l’ànima

Instants invasors, sobtats, improvisats

Imaginats, brucs, sentits

Ferits, bruts, neguitosos ...

Soca de mi inicie la dansa de l’ordre

 

L’ordre comença a ser un toc

Ai de mi!

Ordene caixons per colors

Queviures per sabors

Café per intensitats

Gots, copes i tasses per mides

Bosses, bossetes, sarrons, sacs per textures

I així me n’adone que ha arribat migdia

 

Baixe als congeladors

El primer que trobe: llobarros

El segon que trobe: menestra

Trec el peix, el deixe sobre el banc de cuina

Emplene una cassola d'aigua amb un rajolí d'oli

Obrisc el paquet i a bollir 

Espitada fuig cap el teclat-pantalla en blanc

I entre música tranquil·la 

Em lliure a vosaltres

 

©🌹Miró

Alta Natura

Quan la natura acarona les parpelles

Quan el silenci parla

Quan la brisa pentina el blanc de la vida

Quan el paisatge entona melodies  alegres

Quan raones caminant

Quan mires cap al blau 

Quan estàs bé perquè estàs bé

Quan una andròmina et porta fins a la punta d'un tossal i et fas menut més encara

©️🌹Miró

Inventari de trajectes: Trajecte 11 a la inversa

Torna a ploure

He acabat de l'oficina

He fitxat a les nou l'entrada

A les sis l'exida

He anat a la recerca del

Violeta capvespral

Però un cel en gris 

Ha omplert els carrers

I llagrimosos s'han encés

Els tolls reflectien l'hora 

Dels extraescolars, de les cuines

Enllestint verdures de vida sana

Ni un ocell de camí a  casa

Fins arribar als horts

Allà set cormorans estesos en fil de llum

Se'n fotien de la pluja, els llams

els trons i de tots els pardals de la marjal

A fora diluviava

A dins del cotxe 

Santana em sacsejava tota

Als dos minuts i quoranta segons 

De la cançó 'Incident at Neshabur

De l'àlbum Abraxas

Una pau pélpica

M'ha retornat a una nit de Sant Antoni

Foc, alcohol

Riures oblidats

I aquells ulls mirant-me d'aquella manera

©️🌹Miró

El parc Ribalta

Pintaré el meu parc 

Sobre un llenç de confiança

Romàntic i Enyoradís

D'un passat de lliberal aspecte

 ©️🌹Miró

La Cerdanya

On el silenci és plaer immens

On les flaires de la muntanya

Conviden a perdre's per senderes

I rierols

On l'esperit s'amaga entre les espigues de blat

On  s'escolta els esquellots llunyants

Cants bells d'ocells

Riure de gats i campanes sense pressa 

On el vent suau tanca parpelles

On l'aigua secular repeteix pendents cofoia

©️🌹Miró

Secretaries, secretàries i secretaris

A les secretàries, als secretaris

No ens posen la calefacció

Li la posem nosaltres als caps

Arribem a l'oficina

Facilitem la vida als altres

Tot calent, tot en ordre

O tot obert, ventilant-se

I tot      ambient     d'aromes burocràtes

Sala de juntes

Cadires al lloc

Fotocopiadora all on one

Enllestida, alimentada de llum i de paper

Ordre, memòria, màgia, inventiva

Intuïció

I tot al lloc

Al lloc

Lloc

Les secretàries, els secretaris

Ens posem nosaltres la calefacció

Allà, ací, a casa, al cotxe

Qui ens facilita la vida?

Les secretàries

Ens posem nosaltres l'aire condicionat

Allà, ací, a casa, al cotxe

Qui ens facilita la vida?

Qui fa de secretària de la secretària de la secretària?

Qui fa de secretari del secretari del secretari?

🌹🌹🌹🌹🌹 dies de paper i roses

©Rosa Miró

No puc escoltar un adagio

No puc escoltar un adagio

M'empenta, m'espanta, me mata

Tanque els ulls sense voler

M'estime volar a l'ombra

Obric els ulls volent

Però no els vull rojos

I tanque els ulls volent

I només en pensar amb ella

Tan gran, tan vella, de pell tan fina

Que aprete els llavis amb força

Que clique clic-clic el teclat

Sorollets per desviar l'atenció

Per no escriure en roig la intensitat emocional

Per no escriure en taronja l'ansietat, la por

Per no escriure en verd

Per no acabar en dol i engolir-me la tristesa en blau

©🌹 Miró

 

Inventari de trajectes: Trajecte 10

Llençols negres esgarrats

Apegats a tanques, entre sèquies

Bosses de plàstic negre

El potent gregal del diumenge

Ha deixat la marjal en negre

 

Pardals només negres

Merles, garses, cormorans

I dalt del tot la gavina solitària

Blanca i gris

Sembla jo guaitant-me a vista d’ocell

Camí de l’avorriment diari buròcrata

“La oficina me pone casi muerta”

Quanta raó tenia la Fuertes

 

I jo conduisc com a ahir, com a novembre

Com a febrer, com l’any passat

Com l’any 2000

 

El polit, robust i bonic de

Marvim Gaye interpreta Mother

M       a       r      e                                     quina paraula

I jo i el meu l’ànim fosc

Ens incorporem tot seguit a l’autovia

©🌹 Miró

  

TINC UNA PENA

Tinc una pena i un pesar tan gran 

Que mire la lluna d'avui i no sent res

Tinc una ràbia i una tristesa tan insuportable

Que mire Venus avui i tant em fa

Sovint no es compleix la llei de vida

I només en pensar-ho hom es llançaria a un pou

Per trobar una nimfa d'esperança

O una dona d'aigua per invocar un encanteri

©️🌹Miro

La cuina de cada dia

Pense coses en la cuina mentre em perfume els cabells d'orenga, pasta amb carn, all, ceba i tomata

I pensant, pensant, arriva la reflexió

No us confieu, la vida gaudeix gastant-nos bromes de mal gust 

Quan creus que la quotidianitat marca el trajecte

Quan creus que la monotomia és l'avorriment d'una autopista 

Sorprenentment, apareix un no sé què i et fereix de mort

No menges, dorms malament, no encertes ni una

De cop i volta, te n'adones de l'al·lucinació lírica

I acabes cremant-te i malaeixes els macarrons enganxats al fons de la cassola

Un olor a socarrim s'escampa per l'estança

©️🌹Miró

El vent embravit de la matinada

El vent embravit de la matinada

Trenca la mort adormida

Els sorolls greus de portes tancades 

Desperten el batec del gosset

Espantat puja al llit i em diu

Un tinc por ama meua

Consentidora li obric abric i

El pelut s'adorm tranquil

Que vinga abril

Que allunye el rugit del vent

Mentrestant, comptaré

Fins que acabe març

Els sorolls de cada nit

©️🌹Miró

No pense, sent

Avui tinc la llàgrima 

A flor d'iris

I em molesta

I em deixa figa

I no pare d'escriure

Al blog secret

Confident del meu enteniment

Deixem lliures les emocions

N'estic farta d'allò i d'allò que diuen

Cal controlar

Doncs, no 

Compartir-les a través de versos

També és teràpia. De grup, a més a més

©️🌹Miró

En blanc i negre

De vegades la vida passa en blanc i negre

Els carrers, la monotonia del treball

Allò que veus per la finestra

Un passadís

La mort d'una colometa

Les heures d'un jardí vertical

O els operaris vestits de gris

©️🌹Miró

L'hora violeta

Dansa el tul al compàs

Del tic-tac provocador

La feblesa de l'ànim

Guaita l'ombra violeta

El capvespre agonitza

La llar s'atura

Mentre escriuen els dits

El neguit fuig alegre

©️🌹Miró