A C R Ò S T I C

Ai, tan lluny de mi

Com  el finit cosmos

Reste, de vegades, morta, muda, seca i

Obscura com un cresol sense llumí 

Sense la saborosa mel de la vida

Terra mísera de fam, d'aigua dolça, de senillar  

Incrèdula faula 

Cantada en una missa de gall

©🌹miró

El secret viu en la lletra de les cançons

El secret viu en la lletra de les cançons

A les fosques

A les palpentes

A pell crua olorosament perfumada

El secret s'assaboreix en la mudesa de la nit

En l'escalfor del llit 

Al costat de qui dorm tranquil

El secret descansa en la cripta de la imaginació

©🌹miró

Sonets diürns Op. 2: No. 1

Diürn Op.2: No. 1

Colom blanc, colom negre

Colom blanc, pur, que a l’aire es redreça,
porta llum fonda del temps que retorna.
Colom negre, ombra que no mai cessa,
vetlla en silenci allò que es desborda.

S’alça el record com flama que no es tanca;
es fon l’oblit com fum que el vent dispersa.
Dins meu, un plor antic encara planta,
i el teu vol, blanc o fosc, la por em trenca.

Són la memòria i l’oblit que lluiten,
dos braços tensos d’una nit cansada;
i en cada ala, els meus dies s’imputen.

Resta el teu batec, pres en la mirada:
colom blanc diu “viu”, colom negre “fuita”.
Entre els dos, escric a l'hivern l'entrada.

🌹miró

Sonets Nocturns: Nocturn Op.1: No. 1

Sonets Nocturns

Nocturn Op.1: No. 1

 

Baixa la teua boca fins on més m'agrada

Dona'm embranzida al compàs del meu gemec

Insisteix amb la llengua, ix, entra, ix de la rada

El desig me mata, sobtadament et bec

 

No em parles i posa el fal·lus on bull el foc

Obre'm amb dits segurs, sense por i mà densa

Fes-me oblidar tota forma, tota promesa

Jo espero oberta, sense vergonya ni por

 

Penetra’m fort i més fort, sense mesura

Fes-me vibrar boja mentre t'amasso el cul

Vull ser el forn calent on el plaer madura

 

I quan vesses el dolç de l'espessa calor

Queda’t un poc més dins la tendra fissura

Vull gaudir dur, nu i recte el membre encegador

🌹miró

Un llapis entre el fang

Projecte Escola i Poesia

Coordinador: Alfons Navarret i Chapa

"Enguany, volem ser solidaris amb la DANA i ens hem imaginat que els vindria bé saber que molts joves i poetes l'han fet pensant amb ells...

...a un centre educatiu de la DANA, i a un altre d'Eivissa, que quedava prop d'una comarca que patí unes inundacions també prou fortes, però no tan dramàtiques com les valencianes, a què pensen en un objecte o en una idea (que serà el motiu del poema).

...l'objecte que us ha tocat en sort és: un llapis."

~~~~~~~*~~~~~~~~

~~~~~~~*~~~~~~~~

~~~~~~~*~~~~~~~~

Títol del poema II: Un llapis entre el fang

Un llapis doshacbé d’esperança carregat

S’ha perdut aquesta nit

Camina desorientat

Enyora el cartó del seu llit

 

D’ànima verda com l’horta

De somriure, ullal que mai s’asseca

Resulta que enmig d’un hort

Mig rebentat s’ha dormit

 

Somia en veu alta que escriu de festa cançons

Somia que pinta de Sants Martins els plors

Somia dibuixos de bonhomia i d’alegria

Somia gira-sols i difumina mals cors

 

S’inventa planetes i nacions de sucre

No mai gargoteja les paraules lletges:

Odi, guerra, fam, maldat...

Només somia que escriu versos

A la voreta del mar

Versos d’amor i de pau

 

 

©miró

A la manera d’Ausiàs March

Projecte Escola i Poesia

Coordinador: Alfons Navarret i Chapa

"Enguany, volem ser solidaris amb la DANA i ens hem imaginat que els vindria bé saber que molts joves i poetes l'han fet pensant amb ells...

...a un centre educatiu de la DANA, i a un altre d'Eivissa, que quedava prop d'una comarca que patí unes inundacions també prou fortes, però no tan dramàtiques com les valencianes, a què pensen en un objecte o en una idea (que serà el motiu del poema).

...l'objecte que us ha tocat en sort és: un llapis."

~~~~~~~*~~~~~~~~

~~~~~~~*~~~~~~~~

~~~~~~~*~~~~~~~~

Títol del poema I: A la manera d'Ausiàs March

Entre els verds tarongers, en silenci pregon

Jeia trist un llapis, sotmès a son destí

Parlava amb ell mateix, com si no hi haguera món

L’ànima li clamava allò que mai s’ha escrit

 

Fugint del sol ardent, cercà bon repòs i ombra

Somià amb llibres on la llengua resistia

I escoltà fortes veus per la llengua l’honra

I va escriure humil, un còdex de galania

 

Una ploma d’or fi sofria son turment

Privada de la tinta que dona veu al vers

Plorava dels seus ulls, plors i plors cap al no-res

 

El llapis, compassiu, li donà fort son braç

—Digues-me ton deler, i serè l’instrument

Junts feren el poema. Ací us el porta el vent

 

© 🌹miró

Castelló de la Plana, 8 de gener de 2026

Llibres

M'estime els llibres reals

Els que es deixen fer sigolletes, pessigar, enditar

Detectar com el foc lent els menja any rere any

Carcoma, pols, peixets d'argent

M'estime gaudir amb ells

Treurel's l'ensopiment d'observar ma vida 

des del prestatge avorrits

M'agrade escampar-los, fer reinventari de sensacions

Recordar velles etapes

Trobar-me entre els fulls un antic tiquet de Metro Barcelona

L'esbós d'un poema

Arena passada d'un estiu oblidat

M'estime els llibres de paper

Els ulls, cansats fins als lloms

Reneguen de les pantalles.

rmiró

8.1.26

És vostre

Són

meues

Tot el que elles han escrit 

És meu

Em pertany

Històries de vida:

Incentius d'un representant de comerç

Comandes tornades pels clients

Factures inverses i tinta esborronada per llàgrimes

El coret petit petit

La por a les nits

Esdevé

Foscor per a un ànim que envelleix dia a dia

Cap d'any a cap d'any

Poema a poema

Bes a bes somiat

Vers a vers trencat

Desgastada còpia de

Paper carbó emmascarats els sentirs

Que mai més tornaran

Mentre busque cintes de màquina d'escriure

Per racons de col•leccionista

Són meues

Tot el que elles han escrit em pertany

Cartes d'amor de 1920

Comandes tornades d'un representant de comerç de 1950, 1960, 1970 i 1980

Cap incentiu

rm 4 de gener de l'any després de l'any del confinament

La cuina de Teresa

 

La cuina de la Teresa
Una cuina trista, fosca, humida
Una antigalla

Acceptava resignada els avanços pràctics i els místics

Per alegrar la flor de l'aromer

Adornaven el taulell trastos vells

Trastos moderns, combinats

        Batedora americana aconseguida per punts a la gasolinera
        Barral a manera de setrill
        Saler disfressat de cuiner i un altre saler de pessic 
        Cistella de vímet esfilagarsat a bessar de llimes i taronges

                            —sempre fresques
        Gerra de vidre desgastat amb aigua diària de la font del Tossalot
 
En un racó, un microones que no sabia fer servir
A la paret penjat d'un clau rovellat un calendari santoral datat 

                            —de cites mèdiques i altres amb faltes d'ortografia

Quatre cadires coixes totes amb galetes de puntetes
Una taula abrigada amb estovalles d'hule a quadrets rojos i blancs
Un morter d’apotecaria d’eixos d'alabastre que el temps fa gris
Un sac de ganxet per al pa amb rosegons per al gos

Una nevera de gel convertida en armari de rebost
I una de moderna on trobaves ous

iogurts i llandetes de sardinetes en escabetx 
Una cuina de butà sense forn

Les finestres cobrien les vergonyes amb cortinetes de fil engroguides

                               —el llevant suau les feia dansar amb misteri
 
La cuina de la Teresa

Que trista, que vella, quina antigor 
Quina antigalla

Sobre la taula un dia boig vaig fer l’amor
Com en la pel·lícula, em va explicar

Alegre

Et trobe tant a faltar, Teresa

©🌹miró

Al cavaller imaginat

 

Al cavaller imaginat

 

La mare es mostra de perfil

Silueta reialme on sures pau i bon estar

No hi ha res igual que ompli de vida una vida

Bressol endins                                  cos de dona

 

La mare diu que li creix la panxa per segons

Jo t’imagine

Volta amunt, de costat, cap per avall

Badant boqueta, movent els dits

 

Parant oïda a la veu del teu pare

Als miols de gat que habita la casa

L'ambient anuncia

Que ja olora a vida

©🌹miró

Canto nascosto

 https://www.youtube.com/watch?v=rdAgj859VSY

Canto nascosto

Suaus com el pel d’un gat

S’acosten els teus dits, s’endinsen

Pel mig dels cabells d’aigua

                                    Al bescoll titil·len els calfreds

 

Mentre la respiració canta

Albades amb veu menuda

Què serà de mi quan no estigues?

                                    I si jo no estic, què serà de tu?

 

I si la vida ens diu prou un dia

Sobtadament? Potser sí, o no

No cal córrer

                                    El caramel endolceix el gust agre

 

No cal mossegar

Xuclem-lo parsimoniosament

Deixem el temps per als rellotges

                                    
                                     Com una cançó amagada

©🌹miró

Obivlion

Fantasies animades d'ahir

Presenten

Melangia d'un record inoblidable

Evocació rebosada de vera follia

En un moment vital

 

Què li passaria a Astor Piazzolla 

Per a composar aquesta peça meravellosa?

Mixtura de tango jazzístic-clàssic

Potser un lament d'un amor imaginat ballant

Enmig de la passió menjant-se a mossegades

La luxúria de ficció, les carícies irreals

La quimera inventada

 

Melangia d'un record inoblidable

O un desamor que de vegades  mata

©🌹miró

https://youtu.be/dF-IMQzd_Jo?si=_Di4bpUIEcS9vCfr

https://open.spotify.com/track/7BvwTEyEluTjgpTIldJMmp?si=58ee80aacfd24716

Com entrar en una realitat palesa?

 

Com eixir d’un enyorament?

Vas consumint el teu reservoir de memòria

Igual que la substància que donava color als teus cabells

Ara penses un com fot ser conscient d’aquest present

Com molesta el borinot de la falta d’atenció

Com destorba la mala traça dels vocables que no arriben a les cordes vocals:

paraules fàcils, noms propis, noms comuns, noms de pel·lícules, d’actrius, d’escriptores, poetes

El valuós mot es queda mut a poc a poc

 

I ara et preguntes un què vindrà després

Les cames parlen, els ossos comencen a ballar rock and roll

Els músculs protesten un quina humitat, redeu

I així s’embriaga l’amo amb les nostres vides

Com entrar en una realitat palesa?

Crec saber-ho

©🌹miró

Per encàrrec

Ningú m'ha besat a la boca com tu

Ni ho farà

Ningú m'ha mirat als ulls com tu

Ni ho farà

La vida

La vida no es compra per encàrrec

La vida no es factura ni en negre ni sense 

Impostos

Ara estic comprant un pollastre sense encàrrec

I només queden cuixes

El conill s'ha acabat

🌹©️rosa 

L'eremita

 

Eres l’eremita del tossal dels mots perduts

Eres el fruit d’una voluntat inquieta

Eres la manifestació de la mar nostrada

Eres l’eremita entre coves fondes i boscos feréstecs

 

Eres l’eremita dels avencs de paraules trencades

Eres el fruit del cabàs de crits i pors

Eres la manifestació del vent suau de llevant

Eres l’eremita entre amor i desamors

 

Eres l’eremita del passeig de vora platja

Eres, tal volta no ho saps, l’alegria i la vida

Eres la manifestació de l’empatia                           això fa mal

Eres l’eremita dels teus secrets nocturns

©🌹miró