La cuina de Teresa

 

La cuina de la Teresa
Una cuina trista, fosca, humida
Una antigalla

Acceptava resignada els avanços pràctics i els místics

Per alegrar la flor de l'aromer

Adornaven el taulell trastos vells

Trastos moderns, combinats

        Batedora americana aconseguida per punts a la gasolinera
        Barral a manera de setrill
        Saler disfressat de cuiner i un altre saler de pessic 
        Cistella de vímet esfilagarsat a bessar de llimes i taronges

                            —sempre fresques
        Gerra de vidre desgastat amb aigua diària de la font del Tossalot
 
En un racó, un microones que no sabia fer servir
A la paret penjat d'un clau rovellat un calendari santoral datat 

                            —de cites mèdiques i altres amb faltes d'ortografia

Quatre cadires coixes totes amb galetes de puntetes
Una taula abrigada amb estovalles d'hule a quadrets rojos i blancs
Un morter d’apotecaria d’eixos d'alabastre que el temps fa gris
Un sac de ganxet per al pa amb rosegons per al gos

Una nevera de gel convertida en armari de rebost
I una de moderna on trobaves ous

iogurts i llandetes de sardinetes en escabetx 
Una cuina de butà sense forn

Les finestres cobrien les vergonyes amb cortinetes de fil engroguides

                               —el llevant suau les feia dansar amb misteri
 
La cuina de la Teresa

Que trista, que vella, quina antigor 
Quina antigalla

Sobre la taula un dia boig vaig fer l’amor
Com en la pel·lícula, em va explicar

Alegre

Et trobe tant a faltar, Teresa

©🌹miró