El meu amor silent
Pau de jaç per al meu cor
Impossible el tacte
Em deixe al cau de la nit
I és la nit la llibertat
©🌹miró
27 de febrer 2025
T-VI
Barquejar tu i jo
Remar a l'interior
Oblidem el moll
Les ànimes s'asserenen
A l'aigua la pau profunda
©🌹miró
T-V
Eixàrcia al mar
Volem volar al vent calm
En cap vol un gir
Ànimes sense cadenes
A la llibertat, la vida
©🌹miró
T-IV
Esfilagarsada
La tela del temps es trenca
Un record perdut
En les nostres nits un gest
En el gest el nostre oblit
©🌹miró
T-III
Sent el foc intern
Del teu anhel la passió
Imagine el bes
Del teu amor la meua vida
Del teu cos el meu desig
©🌹miró
26 de febrer 2025
Si pogués marxaria a l'exili
La ciutat
morta,
on els carrers són fantasmes,
un paisatge gris.
En cada edifici, un
crit,
en el vent, la memòria
Vicent Andrés Estellés
Quan torne a casa
Després de gestionar per la ciutat
Entre obscenament amb un mal gest
Als ulls
Ja res no m'hi uneix a ella
Ni tan sols un passat que el temps desvirtua
La casa de la meua infància
Els meus carrers, la padrina, les amigues
On s'amaguen?
La casa dels meus iaios
La casa on vaig néixer
No resta pejada, apenes records
En aquesta ciutat presa per polítics que avorreixen la meua llengua
Si pogués marxaria a l'exili
A prop del mar
I parlaria cada dia amb ell
De poesia, de paraules
D'amor, de desig, d'impossibles
I acaronaria peces de museu
De fina bellesa
De delicat cristall
De tot un poc
©️🌹Miró
@Michel Bourret, fotografia
25 de febrer 2025
24 de febrer 2025
El pes del temps
Sorprenent fermall de filigrana
Tancat sota pany de silenci
Navegue per aigües clares
Amb indiferència clave els peus al fons
L’arena m’excita els turmells
Salpe amb ells l’orgia d’aquell estiu primitiu
La petjada del seu cos tens sobre la sorra
L’escalfor dels nostres sexes a la deriva dels anys
El buit que deixa la caixa del rellotge
El buit dels oblits immediats
El buit dels genolls queixosos
El soroll dels malucs tibar
L’angoixa de voler i no voler
De voler i no voler
De volar i no poder
Llançar l'entusiasme a l’atzur
Melangiós absurd el temps
La pell, la bellesa...
Ancorar el pacte dels plaers callats
A la lava de l’avern
Amagada davall l’excusa de la nit
Romandré muda, sorda i cega
Sospirar no pagarà la pena
Plorar a ulls secs tampoc
Mirar cap a davant
Esglai d’avui
Desig de demà
No hi ha lament
©️🌹Miró
23 de febrer 2025
Barcarés
S’ha refet la calma al barcarés
Entre les barques juga el mar a endevinalles
Les onades arriben, besen i marxen
A les crestes clamen els versos
És així com em despulle
No necessite valor
No cal cobrir el que no agrada
L’ànima busca l’essència de la vida
Com onada que blanqueja al lluny
M’oferiré a la badia
Donaré a l’eternitat
La cartografia de la meua existència
©️🌹Miró
22 de febrer 2025
La imatge regalada
Un llenç a l'alba
Pintat amb amor clonat
Em treu els llençols de dissabte
Esquinça l'entretela malfeinera
Amb el sabor amarg del cafè
Amb el gust dolç de la melmelada
Amb el pa nostre de cada dia
Neix el poema d'agraïment
Decret en ànim sabatí
No cal descripció
El fanal il·lumina en projecció
La randa de la platja nostrada
Mentrementre el mar calm
Em deixa plena, em dic
《Visc en un tros de paradís
I sovint ni ho sé》
https://youtube.com/shorts/iw76__3P4Xc?si=85Y4_ClE123Qsvol
©️🌹Miró
©️del video, Helena Aguilar Miró
Platja Benicàssim, Eurosol
22-2-25
19 de febrer 2025
Encanteri d'amor
Primer pas, espavilar que es fa tard
Segon pas, oblidar el plaer dels llençols
Tercer pas, avivar l’enginy
Quart pas, desdejunar-se: café amb llet
Torrada de pa negre, mantega, melmelada austríaca
Cinquè pas, conjurar els ingredients
Oli, pernil, tomateta de fregar, all, ou dur, sal, pèsol fi
Sisè pas, abocar els ingredients a l’escenari brusent
Amb ànim i seguint l’ordre natural de la vida
Oli, all, pernil, tomateta de fregar, pèsol fi
Un polsim de mar després de tastar, si escau
Un ou dur per a acabar
©🌹 Miró
Epicuriana
El silenci és el més fort de tots els sorolls
Miles Davis
Quan arriba el moment de l'eclosió
Quan l'ansietat ronda com tul negre
Respira
Somriu
I calla
Sobretot, calla
Una boca tancada fa mal
A més no entren mosques
Quan sents la remor de la carcassa
Calla
Perquè un silenci és més poderós que un crit
©🌹 Miró
18 de febrer 2025
Oda al pèsol
Oh perla maragda del camp en rosada
Oh boleta d’esperança dorment en el ventre de la terra
Oh botó de primavera, brot tendre dels camps de l’horta
Oh mantellina de seda
Quan vindrà el sol ballaràs la brisa
Murmuraràs secrets al l’estiu vinent
Oh bala al caliu de la marjal
Compte amb els porcs senglars
Oh pèsol de metavers diminut,
orde verd
Saps bé del misteri de les collites
Davall l’influx de la Lluna
©🌹 Miró
La solitud de la mare
Econòmicament en el diari de compres
Afectivament en el diari conjugal
Maternalment en el diari de la padrina
Filialment mai, mai de la meua vida
L’amor que em regala quan m'acarona els cabells
Les mans pell fina sobre les meues
Traspua els anys de soledat domèstica
De les filles de la postguerra
Ahir, malgrat la demència, ahir
Em vaig adonar
La mare no se sap assoles
No té por a la foscor ni als llamps de les tempestes
M’estime la cort de la mare
El seguici de dones de companya
Del Castell de la Vellesa
A cent metres de la mar
Ministeri Soledat
Ministeri de la Soledat de
Japó des de 2021
Ministeri
de la Soledat de Regne Unit des de 2018
by IG EcoNews - 5 agost, 2024
Mentre ahir em pensava poeta
Avui em pense màscara
Tots la portem per a ocultar
La indefugible solitud de l’individu
Hi ha insomnis plens d’isolaments
Despertem de la inconsciència
Mirem el món des de la vora còsmica
L’ofec esdevé un esglai a les estrelles
No hi queda un altra, toca respirar
En mode quatre per quatre
©Rosa Miró
Em pense una mica poeta
Em pense una mica poeta i recorde els primers versos
Pretèrits en el temps adolescent
Escrits de nit davall el llum d’un espelma
En un quadern blau de mar
Bitàcola del meu sentir:
Voldria ser poeta, mes no sé fer poesia
Voldria ser gavina. Quina follia hom diria
Voldria volar molt alt però em tallen les ales
Voldria ser tantes coses
Ai de mi que remei no hi trobe!
Em pense una mica poeta
No poetessa
Poeta-poetae, de la primera
Com rosa-rosae, de la flor el nom
Em pense una mica poeta
Perquè veig arbres plorar
I infanteses de bonança
Perquè els versos pessiguen
Perquè el mar m’inunda de metàfores
I de cavallets sense ales
Sí, poeta tota la vida i no ho sabia
M'ho han dit els seus mots
©️🌹Miró
17 de febrer 2025
Tedi
Qui entén l’humor de l'ànim?
Aclofada al sofà amb les urpes
Atentes a qualsevol destorb
Em deixe vagar
Arrastrada pel corrent
Vaig i vinc, vaig i vinc
Sense cap benevolència
©️🌹Miró
Després dels tarongers
Habite un fragment de terra
On l'aigua dolça bromeja
Entre la mar i l'asfalt
On les merles canten de matinada
I les gates planyen com
xiquets de pit sense llet
©️🌹Miró
No ha plogut a la matinada
No ha plogut a la matinada
No han cantat les merles
No han zelat els gats
No ha mullat la rutina insomnia
No he pogut comptar gotes
Una, dues, tres, quatre, cinc
S'han fet les sis
©️🌹Miró
Febrer té vint-i-vuit dies en 2025
Un altre febrer passa
Pel calendari de la cuina
Igual que ahir
Enganyats continuem un dia més
Mentre l'esguard, porter indiscret
Delata la por callada al pas del temps
I en la solitud acompanyada
Plorem muts, cap llàgrima
Al mateix temps la veu de la deessa
Entona Stormy Weather
Mentre m'empasse l'oliva del vermuth
Sense pinyol
©️🌹Miró
Dins d'un tren
Dins d'un tren semblem figurants
D'un metavers indiferent
Dins d'un tren la vida consumeix temps
Directament proporcional a la velocitat
De vegades un no sap on ubicar-se
Sovint dubta, dins o fora, dins o fora
Dins o fora
Puje o baixe
A la pròxima parada
I roman darrere la finestreta
I observa la pel·lícula
Mentre es deixa portar al punt de fuga
No pensa, no acciona
Tan sols juga amb la inèrcia
Deixa el cap fluix al sí
Deixa el cap fluix al no
I observa els crèdits del film inconclús
©️🌹Miró
Poema que no vull perdre
Diumenge 16 de febrer de 2025
Somni digital
Vaig somiar amb els teus dits
els teus dits en una pàgina,
els teus dits que guiarien
la meva mà al poema.
La seva delicadesa i la seva força,
la dolçor de la teva veu,
l'empremta dels teus dits
corrent sobre paper.
Les meves paraules neixen de les teves,
detalls que recolliu,
també de la teva ira
davant de tanta injustícia.
Ho faria si poguera
Jo tenia una maleta
On guardava versos conversos
On guardava flascons de perfum
I records plens, cartes d'amor quasi infantil
Vaig passar temps en tornar a casa
A la casa que va sentir enamorar-me
A la casa que em va fer plorar
Però la maleta no la vaig trobar
Me la va llençar mon pare, un rampell
Ell ho feia sovint, rampellar-se
A casa callaven i jo preguntava
La maleta custodiava llavors de poesia
Llavors de la meua esséncia de dona
Em sé poeta des que vaig descobrir
El color verd a dins un Seat 600 camí del sopar
D'amics de la família
El verd d'un llum que s'apagava i s'encenia
El verd dels fanalets del jardí
D'amics de la família
El verd d'un llum que s'apagava i s'encenia
El verd dels fanalets del jardí
I el verd dels estels d'aquella nit
Jo tenia una maleta
On guardava l'essència de mi
Per a mi sola
Mon pare em la va cremar
Què faria jo si poguera
©🌹 Miró
Elegia per a mi
Em desperta una campaneta dolça al lluny
Suau vellutat crit del cervell adjunt
Ulls clucs encara, cos relaxat encara, paladar ressec
Obric l'esguard, mire la llumeneta verda
Una fotografia de l'alba a Barcelona em diu bon dia
I pense amb el clic de l'ull que l'acaba de fer eterna
Un instant nounat rogenc i bromós
Em commou la bellesa de l'hora violeta de Barcelona
Per un moment oblide tot el que he perdut en les últimes setmanes
Objectes de valor sentimental, corporal, material
Uns pocs euros en bitllets, un collar argentat, un foulard
I una petita cartera amb monedes i una targeta clienta d'un supermercat
La imatge em porta a la Font de Montjuic
Sinestèsies d'aigua i música entre torres venecianes
Em vaig a volar amb un avió de broma aeroport del Tibidabo
O a mirar-me deformada en uns miralls no trencats
O aquell temps menudet on somiava al més alt de la Talaia
En la ciutat que en faria mare
En la ciutat que m'enamora encara
©🌹Miró
Un estat d'ànim sentimental
M’he passat la vida en estat d’ànim sentimental
Uns dies de negre, altres de blau, altres de gris
De roig passió, de punyent dolor, d’immensa alegria
De color desesperació i del color poesia
M’he passat la vida estimant
I cantant i, des de sempre, versant
Versa’m, el disc dels meus poemes
Versa’m a l’alba, el bloc que m’estime
Atzavara florida un bloc que admire
M’he passat la vida envoltada d’estats d’ànims
Com tu, com vosaltres
I així, fent camí, m’acompanya el poema
Dia i nit com la cançó
Matí i albada des del nord fins al sud del sub
©rosa miró
14 de febrer 2025
Inventari de trajectes - Trajecte 14
L’àngel de l’amor saludà la vida
I habità entre nosaltres
Pel Camí Fondo travesse els
camps de tarongers
Cada dia, cada mati, cada
dia, cada migdia
I soc feliç com el gosset
que em saluda i jo al ell
Cada diari del calendari
Avui al cel no he vist
l’avió de les nou i cinc
He creuat d’hora els horts
Tampoc he vist ocells
parlant d’amor
Era l’hora violeta matinera
A un pam dels camps, dels
horts
De la sèquia i del camí
Un tul de seda pura cobria
les intimitats
De la nit marjalera entre mar
i ciutat
De sobte una bandada d’àngels
Quasi em tomba al reguer
Adriel, Atliel, Ergediel,
Geliel, Iris, Mihael
Rachiel, Requiel i Sereda
El film Der Himmel über Berlin
M’ha fet pensar amb Sant Valentí
i Sant Valentí
Santa Valentina i Sant
Valentí
Santa Valentina i Santa
Valentina
Amb el ram de lilium blancs i aus del paradís
Amb el vi que no toca en dijous
Amb ell, amb el poema amatent
I m’he emplenat d’alegria
per mitjà de l’amor
L’àngel de l’amor saludà la vida
I habità entre nosaltres
14 de febrer
©🌹💘Miró
.jpeg)
13 de febrer 2025
Quotidie morimur
Tic-tac, tic-tac
El rellotge marceix el rostre
El temps transparenta l'esguard
Afina la pell de les mans i la del cor
El cuc-cuc afluixa els malucs
Les natges i els pits
La veu
Als cabells li fa clarianes i fondalades
I en el pitjor dels casos
Produeix malèvoles proteïnes
Que devoren la memòria
I ella es mirava al mirall i saludava la dona
Qui és aquesta vella que em mira?
©🌹Miró
Beatus Ille
A l'espill de ma casa
ja és el temps de les cireres
dels petons de les fades
i de les abraçades d'elfs
A l'espill de ma casa
canta la merla a l'albada
l'ocellam remuga amb ritme
i el til·ler rebrota
A l'espill de ma casa
tinc una amistat eterna
les mans blanques
i dolces llepolies
A l'espill de ma casa
tinc rius de plata
paper de bon gramatge
i milers de versos per escriure
©🌹Miró
Contemptus mundi
L’estat òptim per a pair un poema és
La felicitat, eixe trastorn cerebral efímer
La passió, eixa disfunció encefàlica passatgera
La ràbia, la tristor, la por, l’alegria...
Escolliu entre la carta de colors
O pot ser després d’abocar-te a la finestra i cridar
P R O
U
D’intolerants amb la diversitat
D’intolerants amb qui no pensa com ells
D’intolerants amb qui no té la pell igual que ells
De concertines, reixes, murs
De iots, de luxes tota mena
De mentiders
De guerres
D'amos del món
De mediocres reescrivint la història
Invasors de la cultura
I el vostre, poetes?
©🌹Miró
El crit del mussol
Eixes al clos i veus els lliris d’aigua al vent, la cara al vent
Escoltes els udols de la mar cansada de rugir
Mentre les poques roses, alienes a tot estímul
Vessen, distretes, formes vellutades
La nit humida sacseja les persianes
El gos ronca
La caixa beneita, entre publicitats, debats, zàpings
Fa dormir el teu esgotament
Un crit d’au nocturna t’alerta
Escriu
Torna a fumar
Engoleix xocolata negra, suc de taronja, llimonada
Fes esclatar blat de moro
Llegeix
Escull anar-me'n al llit
Bona nit
©🌹Miró
Inventari de trajectes - Trajecte 13
Enjogassada amb deler no albire a entendre’m
L’ànim cap als horts de tarongers caps cots
Les mans al volant i l’oïda pur plaer amb John
Coltrane
Les meues místiques trompetes
Ara en tinc tres amb Miles Davis i amb Chet Baker
Potser si la primavera no es despertés tan d’hora
Els ambaixadors no la dissimulen
Dos ànecs volen en paral·lel ales curtes collverds
Que divertits colors
Dos tórtores turques enceten el festeig
dalt d’un cable de telèfon passat de moda
A la Marjal no arriba la fibra
Dos coloms del munt escorcollen racons íntims
Prompte faran el niu
I les colobres dibuixen esses en suspensió
La luxúria enceta el ball sensual
Capficada no arribe a entendre’m
Aparte imatges, accelere
El mateix boeing 747, el de les nou i cinc
Ratlla la ratlla d’ahir en l’autovia celeste
La mateixa ambulància
La furgoneta blindada
Objectes d'un inventari diari
©Rosa Miró
12 de febrer 2025
Adagio
Escoltes un adagio
Mentre uns dits invisibles
Et premen amb força enmig del pit
Tan dur com de la seua veu l'oblit
Tan dur com de l'adéu etern el buit
Un piano trist, melangiós
Com la pluja amable que s'enyora
Escoltes un adagio
Mentre uns dits inventats
Acaronen el plaer
Però, sols cendra de calendari
Records que el temps desdibuixarà
Com de la seua veu l'oblit
©️🌹Miró
Escoltant el concerto en ré mineur BWV 974. II.Adagio
La nit de nit
Admire el tapís de cuques de llum
Ara que la Lluna es desdibuixa
De tant en tant una fulleta seca
Fa una cursa petita i silent
Arrenca, roda, s'atura en sec
Espera l'invisible
Per ballar la dansa de la mort
Fulles pel jardí, llunes, gats ravalers
Miols de zel ancestral en la nit de febrer
Em caldria una becqueriana per pactar
La treva entre el jo i el mi
Al lluny una persiana tanca les formes d'uns cossos nus
Els panys preparen els silencis de les cases
Apague el llum. Bona nit
©️🌹Miró
Ametlers
A cada collita caldeja més febrer
Diumenge vaig sentir els ametllers florits
En la pell, en els ulls, en el meu endins
Si no neva
Si no gela
Tindrem bona arreplegada
Dolços panellets
Torrons de tot l’any
Aperitius salats
Bonica a rebentar retines
Bonica a més no poder
La floreta de l’ametller
©🌹Miró
Subscriure's a:
Missatges (Atom)