Pense en tot i pense en res
Pense en les nits de calor que vindran
Pense en el suau corrent d'aire
En el cel ple d'estrelles que mire ara
En el romànic
En els esquellots de les vaques
En els ramells de flors silvestres
En la calma i el silenci
14 d’agost 2026
La meua Lluna
La gossa més humil
La gosseta dels ronquits
La meua Lluna
La de l'adéu sobtat
A la recerca de mon pare
Una setmana traspassat
La meua Lluna
Mon pare
Quin setembre de 2013
Avui la xarxa m'ho recorda
Avui, a punt d'aniversari
Avui tinc a Truffaut
El gos més llest del Serradal
Baró de la Marjal i Senillar
Per la nit plena d'ombres
Deixeu-me planxar llençols arrugats
De bugades acumulades: baixeres
Fundes nòrdiques que fan de cobrellits
Fundes de coixins, quadrants a joc
No tinc midó, ni puntetes
Tinc silencis, pensaments, suors que
L'aire en conserva no evapora
Per la nit plena de llum no em deixeu sola
Sóc capaç de planxar tres vides, cinc, set
Potser la teua vida sencera
A vint-i-nou minuts i una mica més amb cotxe des del Grau de Castelló s'està cremant una part del meu País Valencià. Un tros de terra meua i teua.
Mentre estenc els llençols mire el cel i me mire els progenitors com salten a l'aigua amb els seus vastaguets.
Mentre estenc la roba mire el cel i em mire els pilots com fan curses amb cistelles minses. <Caldrà més de mil>, em dic.
I mentre acabe de penjar la bugada a mi em ve l'escena del nen que volia amb una petxineta ficar tota l'aigua del mar al seu pouet.
Ara torna el pilot amb la cistella buida
Ja he comptat quatre viatges
I a mi se me talla la sed.
La foscor ha esdevingut curta
La foscor ha esdevingut curta
Sobtadament, les fades
han escampat la penombra màgica
El misteri m'ha pessigat el melic
Als ocells, els he esperat però no han cantat
Les gallines encara xarren sense esma a l'escala del galliner
Mr. Truffaut, el meu gosset, s'ha quedat impassible
D'estrelles, he comptat tres i
sis crits d'uns paracaigudistes
-Vaja, ni fet a posta
Els Celsius han baixat tres graons
En lleugera brisa les canes al vent
Jo m'he quedat a mitges i com...
un poc faba
L'ampolla de vi a tres s'ha acabat
El cel ha encès un besllum violat, mentre
esperava la claror el sol s'ha post
darrere el terrat
I jo ací atenent no sé què
Ni fam, ni sed, ni son, ni res
Un instant breu gravat en la retina
Una estona efímera
Un arcà violeta
La copa buida d'Enclòs de Peralda
canta sobre la meua mà:
-S'ha acabat. Fi. Tu a sopar i
jo a la pica.
Així he viscut l'eclipsi del sègle
M'ha agradat
Potser si els panys invisibles
Potser si els panys invisibles
Botxins d'ofici ruïn
Es materialitzaren en ferro
Acer, coure, or o plata
Potser així cabria la possibilitat
De rebentar-los
Els secrets més ben guardats
Quedarien nus al bec dels corbs
La llibertat no compliria condemna
Els poemes dirien allò que sense mentir
Vol cridar el cor salvatge i
Lliure de perjudicis.
Potser l'eclipsi ens face veure
El pany de les vanitats i la
Monstruositat de l'ésser humà
Com el Cèrver, el monstre de cinc caps
De res ha servit la custòdia
A la porta de l'avern
Hem rebentat la tanca de
L'inframon i no hi ha volta enrere
I pensant, pensant, vaig perdre l'ofici
I pensant, pensant, vaig perdre l'ofici
I pense que
Tot allò que sé
Allò que escric
Allò que veig
Allò que sent
Allò que llegisc
La música que escolte
Les lletres ferides
Els mots
La poesia
Tot em sembla, de vegades
Un bucle en el temps
Compartit amb Les teves amistats
Bec la pluja del llac
Sa veu dolça com l'arrop
M'acull en la nit alpina
Un coixí de plomes
M'acarona l'esquena
Com estruços salvatges
Mormolla la pluja
Cançons de bressol
I jo dorm, dorm com au en niu
La nit alpina em parla de tu
La fosca bellesa em fa somiar
I jo dorm, dorm com en niu l'au
Silenciós ocell
Entre llacs i Tramuntanes
Només ens uneix un vers
Ací em tens, amor
Ací em tens, amor
No suplicaré
Deixa'm per un moment
Ser una deessa nua
Deixa'm quieta atenta
A l'ímpetu del teu desig
Ací em tens, amor
Prem la boca allà on
La meua luxúria serena
Com una estàtua de marbre
Desitja ser carn i goig
Ací estic, amor
Eternament el teu desig
Res podem fer
Som marbre infinit i dur
Atrapats, idolatrats
L'Eternelle Idol
Rodin, 1893
15 de juliol 2026
I em vaig agafar desesperadament
I EM VAIG AGAFAR DESESPERADAMENT I ASSEDEGADA
COM UNA CRIATURA DE VOLQUERS AL MUGRÓ DE LA MARE
AMB EL TEMPS EM VAIG ADONAR QUE LA FONT ERA PÚBLICA
A LA MÍNIMA INSINUACIÓ IMAGINADA, SOSPITADA, INVENTADA
LA FONT FEIA OBRIR LA BOCA TOT I SENSE VOLER
A QUI TRAVESSAVA ENCEGADA LA FINA I FRÀGIL TERANYINA
VAIG ADONAR-ME A TEMPS: LES MANCANCES ENS FAN CAURE PERILLOSAMENT EN
PANTANS I ARENES ENGOLIDORES
AMIGUES, CUIDEU-VOS!
©️🌹🧐
01 de juliol 2026
La nit perfecta
La nit bruixa de l'oblit
I van set, vuit, nou, quàntes?
Em descompte
Les dues i onze am
Les tres i vint-i-dos am
Les quatre i deu am
Les cinc am, les cinc quaranta am
El meu cortisol va de gaidó
Va, ve, va, ve mentre
Em concentre amb el que explica la merla matinera
Arriben a la piscina adolescents intrusos
Quina calor, el condicionat a 24° C en mode 'Dry' per la factura
Els arribats es llancen en bomba
Ara de escuradents
Ara fant un gir
Xop-xop
Una veu jove riu bojament
Una veu amb gall entre tenor i castrati
Canta un 'que et menge tota'
Deu de ser el tigre?
Em pregunte
D'un bot ix del llit
Qui pogués ser la presa
Escape room
Ric i sue
Agafe el coixí com el personatge
Vaig cap al balcó cara nord
Planege sobre l'u cent trenta-cinc
A dos quarts de set el quad del veí tus
Tanca la tanca i arrenca. Fa tard
La Pipa, la gossa dels veïns li rugeix, borda
La meua boca suada
Llaça improperis a la Pipa
A la rèplica del meu Truffaut
A la veu sensual, al castrati,
A la merla
Al canvi climàtic
I a les nits tropicals tot plegat
©️🌹🧐
27 de juny 2026
Un aleteig furtiu
Mentre llegisc
Engolisc café en la tassa jubilada
Aquella que despertava els meus artells
Presos entre abecedaris i àbacs de plàstic
Mentre llegisc forme naturaleses mortes
I mire de reüll el ca. Quina vida gosera porta!
Mentre llegisc, mira el meu gos l'ombra
D'un aleteig furtiu que jo immortalitze amb un clic
Ales i Rosa dels Vents em diuen
Un xica, alçat! Ja toca enllestir
Dinars, rentadores, parar taules
De planxar, fer dissabte en divendres
Cantar, cridar i ballar
©️🌹🧐
25 de juny 2026
Nimietats
Amb els anys, la vida compartida
Els secrets i els silencis
La vida en somnis, la vida nòmina
La vida mare, la vida filla
La vida àvia, la vida punitiva
La vida dona, la vida amant
La vida nova i totes les vides per imaginar
Em fan discutir sobre qualsevol nimietat
I això, això no em complau
Al final, si en el meu silenci etern
Algú dels meus llegeix allò escrit
Des de la vida infantesa
Em done per motivada avui
Allà en el no-res, res no existeix:
Ni ambició ni descontent.
Ni cordura ni passió
Ni por ni dol
Ni riure ni lament
©️🌹🧐
23 de juny 2026
No pense, reflexione
No pense, medite
O això em sembla
+-×÷
+-×÷
Les mans sempre protagonistes d'històries
Els objectes de vegades
La vida nouvinguda la vellesa
La inocència la demència
L'amor de la mare de la mare de la mare
La tendresa d'unes mans noves
La tendresa d'unes mans-rellotge
A poc a poc guanyen pes unes
A poc a poc desapareixen altres
©️🌹🧐
La nit màgica
Quin dolç cridaner instant
El foc i la llunya
La carn l'amistat
L'amor i el salnitre
Dels cossos mullats
En la vespra de Sant Joan
Tot plegat a la voreta del mar
I jo no trobe el 'trebole'
No, no em cal, no el busque
Si tu estàs a l'esquerra
Del meu lloc
No, no em cal, no el busque
Dormite tranquil·la mentre
El televisor parla i tu
Llegeixes articles
De revistes de trens
©️🌹🧐
"El Trébole"
(Estribillo)
A buscar el trébole, el trébole, el trébole,
a buscar el trébole los mis amores van.
A buscar el trébole, el trébole, el trébole,
a buscar el trébole en la noche de San Juan.
Estrofa I
Oh, qué noche tan hermosa
para los enamorados,
que al salir el sol se van
a los campos floridos
a buscar el trébole,
el trébole de San Juan.
(Estribillo)
Estrofa II
La noche de San Juan, niña,
no te vayas a acostar,
que está la fuente de plata
para ir a festejar,
y el que coja el trébole
mucha suerte tendrá.
(Estribillo)
Estrofa III
Eres alta y delgada
como un verde ciprés,
hermosa como la luna,
blanca como la pared.
Dame la mano, mi vida,
que te quiero conocer.
(Estribillo)
17 de juny 2026
El cor de la bèstia
Pense mirant una mar meua
La de la infantesa
Aquella com si fos un paradís
I pense...
Si poguera destrossar el cor
De la bèstia feixista
Marxaria plena a la foscor
Del no-res infinit
Del silenci còsmic
Del no-res infinit
Destí dels humans:
El no-res infinit
Malgrat dirigents
Obstinats en fer creure en
Déus, religions, vida eterna,
Petroli, amenaces nuclears
És el plor d'un xiquet
Diferent en cada guerra?
I una merda!
©️🌹🧐
Subscriure's a:
Missatges (Atom)